Casa America Catalunya

Els bolivians ja són la segona comunitat llatinoamericana més nombrosa a Espanya després de l'equatoriana. Es calcula que els bolivians residents en territori espanyol amb o sense papers sumen les 200.000 persones. En aquest primer trimestre del 2007 la presència d'immigrants del país andí a Espanya s'ha multiplicat per 5, degut a la carrera contrarellotge portada a terme abans de l'entrada en vigor de l'exigència de visat, requisit que aquest diumenge 1 d'abril és de compliment obligatori.

Javier Ávila Moreno, antropòleg peruà i doctorant la Universitat Autònoma de Barcelona, ha destacat a Casa Amèrica Catalunya la identitat homogènia i el sentit de col•lectivitat de la comunitat peruana. En el marc de la conferència “Immigració, cultura i xarxes socials”, Ávila ha presentat els resultats preliminars del seu treball de comparació entre les comunitats peruana i argentina. A partir de diverses entrevistes, l’antropòleg ha contraposat el sentiment de pertinença col•lectiva i familiar dels peruans a la condició més individualista dels immigrants argentins. Tot i que en la majoria de casos les dues comunitats han marxat de la seva mare pàtria a causa de les crisis econòmiques, mentre els primers entraren al país de forma il•legal trobant així un fort xoc cultural a causa de l’idioma, els segons entraren rescatant els seus orígens comunitaris i inserint-se posteriorment al mercat laboral dels autòctons.

El caos s'ha apoderat dels aeroports de Santa Cruz i Cochabamba (Bolívia) on milers de passatgers bolivians s’amunteguen a la recerca de vols cap a Espanya, abans que el pròxim 1 d'abril se'ls exigeixi el visat d’entrada a territori de la Unió Europea. Les condicions en les quals es troben aquestes persones són alarmants ja que desateses i sense menjar esperen amb desesperació notícies sobre els seus vols. Alguns dels afectats han convocat una vaga de fam, altres busquen assessorament legal i per a la majoria el somni d'arribar a Espanya s'esvaeix.

Darío Olmo, membre fundador de l’Equip Argentí d’Antropologia Forense (EAAF), ha afirmat, en una xerrada celebrada al Museu d’Història de Catalunya, que Argentina és el país "on s’ha arribat més lluny en la recuperació i identificació de desapareguts”. La impecable trajectòria i prestigi de l’EAAF es posarà ara al servei del Govern de Catalunya i Darío Olmo aprofitarà la seva estada a Barcelona per assessorar els experts de la Generalitat que detallen l’anomenada “llei de foses” amb la que es preten regular la recerca de desapareguts víctimes de la guerra civil espanyola i la repressió franquista. (Al centre de la imatge, Darío Olmo durant la seva intervenció)

Darío Olmo, membre fundador de L’Equip Argentí d’Antropologia Forense (EAAF), ha afirmat que “Argentina es el país donde más lejos se ha llegado en la recuperación e identificación de desaparecidos”. Per aquest motiu, els consells de l’antropòleg serviran per assessorar al govern català en la seva “llei de fosses”. En un acte al Museu d’Història de Catalunya, Olmo ha explicat el procés d’exhumació i els resultats obtinguts en el seu treball a la fossa de San Vicente de la regió de Córdoba.

Entre 800 i 1.200 bolivians estan arribant cada dia a Espanya i els vols entre La Paz i Madrid s’han multiplicat per cinc. Aquest espectacular fluix migratori del país andí cap a la península ibèrica es producte del fet que, a partir del diumenge 1 d’abril, qualsevol ciutadà bolivià que vulgui entrar a Espanya haurà de dur un visat expès pel consolat espanyol. Fins a aquest dia, els bolivians encara podran arribar a Espanya com a turistes, circumstància que ha facilitat que molts s’acabin quedant al país de forma il·legal un cop caducats els tres mesos d’estada que el seu presumpte estatus de visitants els otorga. “La visa és un mal necessari”, admet Elsa Oblitas, presidenta del Centro Boliviano Catalán. (A la imatge, recreació del carnaval de la ciutat boliviana d’Oruro a Casa Amèrica Catalunya)

El realitzador argentino-català Francisco Blanes ha presentat el seu documental “Sóc català, en Argentina” com un “exercici de fragmentación en un món que se me fa petit”. Al llarg dels 50 minuts del film, Blanes fa un camí en la cerca del paraís perdut dels emigrants i enllaça des d’un punt de vista subjectiu, la realitat i l’emoció. El director, que és besnét d’un català i com a tal ha volgut conèixer part de les seves arrels amb el documental, hi apareix també com a actor i amb una barretina es passeja per alguns dels casals catalans a Argentina.

Radio Gladys Palmera, la ràdio de referència musical de la comunitat llatinoamericana a Barcelona, ha celebrat aquesta tarda el seu vuitè aniversari i ha avançat que a partir d’ara es podrà escoltar també a Madrid. Tot i que la programació musical és la base de l’emissora, aquesta compta també amb altres programes com el concurs “Conéixer Catalunya”. El director de l’emissora, Benito Bueno, ha destacat que a través d’aquesta programació pretenen potenciar un espai de convivència entre les comunitats catalana i llatinoamericana. La novetat d’enguany serà un programa plantejat com a “una finestra de servei” on els oients rebran informació útil per a la seva integració. L’emissora es presenta així com la barreja de dos móns, el social i el musical. (A la imatge, d’esquerra a dreta, el president de Fedelatina, Javier Bonomi; el Secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, Oriol Amorós; el director de Radio Gladys Palmera, Benito Bueno, la cantant Edith Salazar i el director musical Álex García).

El dijous 29 de març, l’antropòleg forense argentí Darío Olmo, un dels fundadors de l'Equip Antropològic Argentí Forense (EAAF), explicarà al Museu d'Història de Catalunya els mètodes de treball d'aquesta organització no governamental que s'ha convertit en un referent mundial en la investigació de violacions als Drets Humans. La presència del doctor Olmo a Barcelona coincideix amb una intensa polèmica sobre l’autenticitat de la identificació dels restes del mític guerriller llatinoamericà Ernesto Che Guevara, duta a terme fa 10 anys pels membres de l’EAAF.

El sindicalista argentí líder de la CTA (Central de Trabajadores Argentinos), Víctor de Gennaro, ha clamat a Casa Amèrica Catalunya a la unió dels treballadors sota una mateixa identitat de classe com a salvaconducte davant de la crisis en la conducció del sindicalisme argentí. De Genaro, que el novembre passat va deixar la secretaria de la CTA per dedicar-se de ple a la política, ha posat l’accent en el mestissatge entre els diferents moviments polítics i socials argentins per tal de “construir mancomunadament” un nou model del societat on no es pugui crear riquesa sense treball humà i on aquest no sigui “expropiat per altres”.