Casa America Catalunya

Performance en format spoken word basada en el llibre homònim de la poeta i actriu Luiza Romão i guanyador del premi Jabuti al Llibre de l’Any i Llibre de Poesia el 2022. La posada en escena proposa un duet entre música i poesia investigant maneres diferents d’interpretar poemes. El drama narra la guerra de Troia des d’una perspectiva feminista per pensar els fonaments de la literatura i el teatre occidentals.

Llocs de trobada, les ciutats són, alhora, epicentre i marge, frontera i nucli, relat sense vores. En aquesta entrevista sui generis els lectors i lectores prenen la paraula i pregunten als escriptors i escriptores.

Macondo és una ciutat imaginada per Gabriel García Márquez i que va aparèixer per primera vegada al llibre La hojarasca (1955).

A l’inici de les ciutats hi ha un relat: la narració d’un començament, d’un recorregut mític on la memòria s’encarna a les cases, els camins, la natura, per compondre el cúmul d’històries que expliquen el nostre pas pel món.

L'escriptora argentina Gabriela Cabezón Cámara serà l'encarregada d'imapartir el taller d'escriptura de la quarta edició de KM Amèrica.

Santa Mónica de los Venados és una ciutat imaginada per Alejo Carpentier i que va aparèixer al llibre Los pasos perdidos (1963).

Encreuaments generacionals per entendre què ha canviat en les maneres de representar la realitat llatinoamericana a través de la literatura. L’escriptura com un camí per construir el món imaginari, per recuperar els mons perduts, per reconstruir el somni de l’utòpic.

Santa Teresa és una ciutat imaginada per Roberto Bolaño i que va aparèixer al llibre 2666 (2004).

Rius, serralades, muntanyes, barrancs; però també barris, avingudes, ponts, carrerons i places: el paisatge de les ciutats, naturalesa travessada de pròtesis, és la síntesi de la nostra ocupació dels espais, de la nostra absència en ells i del nostre desig de romandre-hi.

Santa Teresa és una ciutat imaginada per Roberto Bolaño i que va aparèixer al llibre 2666 (2004).

De vegades la ciutat és un monstre: devora els nouvinguts, desgasta els habitants, erosiona els paisatges i és l’espai propici per a la violència. Com podem, mitjançant la lectura i l’escriptura, apropiar-nos dels espais que ens ha arrabassat la por?

Ixtepec és un poble imaginat per Elena Garro i que va aparèixer al llibre Los recuerdos del porvenir (1963).

Encreuaments generacionals per entendre què ha canviat en les maneres de representar la realitat llatinoamericana a través de la literatura. Les ciutats parlen a través dels seus espais i a través de la nostra veu: aquest és el teixit de les històries, un cos textual com un mapa.

Comala és una ciutat imaginada per Juan Rulfo i que va aparèixer al llibre Pedro Páramo (1955).

La ciutat és un mite d’origen i un destí imaginat; en tornar, tot ha canviat, fins i tot nosaltres mateixos. Què queda en nosaltres de les ciutats que abandonem, què hi queda de nosaltres? La ciutat com l’empremta profunda que ens deixa l’origen.

Yoknapatwpha és un comtat imaginat per William Faulkner i que va aparèixer per primera vegada al llibre Sartoris (1929).

Les ciutats són organismes vius, amb els seus cervells, els seus nervis embogits, les seves ferides i malalties, el seu passat. Les ciutats són cossos i els qui les habitem en som els òrgans. Neixen, creixen, es transformen i de vegades, fins i tot, moren.