Casa America Catalunya

Els espais influeixen en nosaltres tant com nosaltres en ells. Ja siguin amenaçadors o agrestes, ja siguin refugis o llocs de pas, el nostre vincle amb l’espai és lluita, convivència, adaptació, soledat o veïnatge amb els altres. Protegir-los és una forma de resistència.

En l’era en què es pot llegir de tot, on es pot trobar la literatura? Com identificar-la? Amb quins criteris de lectura jutjar-la allà on aparegui com el que és: un fantasma que mai no se’n va? Som el 2026 i la literatura continua —i continuarà— essent “antiga”. Té, fent servir paraules que Jorge Luis Borges va usar per a una altra cosa, “tot el passat per davant”.

Tenir cura dels altres és, en el món contemporani, gairebé una forma de rebel·lia. Davant del neoliberalisme més descarnat, la calma de la lectura i l’escriptura pacient i macerada. Davant el vertigen que anul·la, la companyia d’aquelles i aquells que habiten els llibres que llegim. Aquells que llegeixen els llibres que habitem. La veu cadenciosa i filosòfica de la brasilera Beatriz Bracher es trobarà amb les autores Elena Mesa, de Colòmbia, i Ale Oseguera, de Mèxic, per parlar sobre el llenguatge amb el qual habitem el món i els altres.

El cor de les celebracions, el ritme i el moviment, la sinuositat de l’aire i el temps, el llenguatge que es comparteix amb l’escolta i amb el ball. Lloc de trobada intangible, la música encén marxes i manifestacions, il·lumina èpoques, transcendeix els himnes oficials i crea els alternatius.

El món que ens precedeix guarda, en allò familiar i en allò aliè, el registre d’una memòria inscrita en els cossos, els espais, els noms. Des d’aquí, els qui ens precedeixen són l’inici d’un viatge que diu: si els avantpassats persisteixen avui, nosaltres també podrem.

Del llatí manifestāre, derivada de manifestus, que significa «palpable, clar, evident». Quelcom que es mostra amb les mans, que es fa visible, es comparteix, es lliura, s’alça perquè tothom ho vegi. La paraula, en la veu, es manifesta.

Un dels escriptors més singulars de la literatura actual, Benjamín Labatut torna a Barcelona amb motiu de la recent publicació de La Antàrtida comença aquí (Anagrama, 2026). L’escriptor xilè conversarà amb l’escriptor Jordi Soler sobre aquest recull de contes que permet conèixer el mite d’origen d’un autor que interroga, amb una lucidesa implacable, els límits del món i de la ment. Un llibre en què batega la pregunta que anima tota l’obra de Labatut: què passa quan l’ésser humà s’apropa massa a allò que no pot comprendre?

Conferència performativa que no només busca celebrar el 50è aniversari de l'aparició de la generació coneguda com els infrareealistes, sinó també celebrar un recorregut literari, sensible, chido sobre les transformacions de ciutats com Mèxic i Barcelona, a partir de la vida dels qui les habiten. Centrant-se en la figura de Mario Santiago Papasquiaro i dels membres de la generació infraerealista, aquesta posada en escena proposa obrir un mapa íntim que convida a la lectura dels carrers. Dramatúrgia i actuació de Francisco de León, sota la direcció de Diana Magallón.

A mitjans dels anys setanta, l'infrarrealisme va sorgir a Mèxic com un moviment poètic radical que va desafiar la cultura literària dominant. Més que un simple moviment literari, l'infrarrealisme representa un enfocament ètic i estètic basat en la recerca de noves formes d'expressió des dels racons oblidats de la realitat. Cinquanta anys després del seu naixement, i en el marc de l'exposició Infrarrealisme. La insurrecció permanent, algunes de les figures clau d'aquest moviment avantguardista i diversos crítics es reuniran en aquest esdeveniment per debatre els dilemes i la rellevància del moviment, el paper de les dones, l'erudició que ha inspirat i la seva presència a la diàspora.