Casa America Catalunya

En la taula Memòria fins quan, fins on, fins qui es respon a preguntes com les següents: Té límits la memòria? Com mantenir viva la preocupació per la memòria i evitar el triomf del silenci? Per què es tan ignorat l’episodi tràgic conegut com “l’holocaust del cautxú” que va delmar diversos pobles originaris de l’Amazònia? Quina és la connexió actual dels centres memorials amb la societat civil? Són decisius per combatre els discursos polítics que blanquegen les dictadures? La joventut és animada a formar part de la recuperació de la memòria?

En el marc de LATITUDS Cicle de teatre llatinoamericà de proximitat organitzat per On el teatre batega (OTB), conversa sobre els intercanvis teatrals entre Catalunya i l'Amèrica Llatina amb diversos professionals de l'escena teatral per parlar d'experiències sobre la internacionalització. Un espai per compartir vivències en primera persona des de la direcció, la gestió o la interpretació. Participen Guada Cejas, directora de la sala La Badabadoc, Felipe Cabezas, director de la Sala Fènix, Gastón Díaz, director del Festival de Teatre Gualeguay – FTG, Marina Marcos, directora de El Maldà y presidenta de la asociación On el teatre batega, i Nelson Valente, director, dramaturg i professor. Modera Bernat Puigtobella, editor de Núvol.

En un context internacional cada cop més fragmentat, les relacions entre Àsia, Amèrica Llatina i el Carib (ALC) i Europa es reconfiguren sota la pressió de la rivalitat entre grans potències i el gir nacionalista impulsat per Donald Trump. La Xina es manté com a actor central mitjançant una estratègia que combina comerç, inversió i diplomàcia, consolidant-se com a soci clau a la regió, encara que generant preocupacions sobre dependència i desequilibris estructurals.

RECREAS és una iniciativa impulsada per DAMA (Derechos de Autor de Medios Audiovisuales) que neix amb una clara vocació transatlàntica: connectar, articular i enfortir a la comunitat de guionistes d’Espanya i l’Amèrica Llatina en un moment decisiu per al futur de l’audiovisual en espanyol. La xarxa s’ha iniciat a partir del diàleg directe entre professionals de països com ara Mèxic, Argentina, Colòmbia, Xile, Uruguai, Veneçuela i Espanya, amb l’objectiu de compartir coneixement, generar aliances creatives, defensar els drets laborals i d’autor, i donar visibilitat als desafiaments comuns pels quals travessa l’escriptura audiovisual en un context de transformació tecnològica, industrial i cultural.

L’ésser humà té certa dificultat per habitar la incertesa. D’aquí la nostra trajectòria intentant objectivar la realitat i convertir-la en quelcom mesurable i predictible. La IA és fruit d’aquesta història i, gràcies al discurs dominant al seu voltant, sembla tenir el futur assegurat.

El relat de la IA com a imparable ens obliga, com a ciutadans, institucions i organitzacions, a integrar-la en el nostre dia a dia. En la segona sessió del cicle Ni intel·ligent ni artificial: ètica i relat al voltant de la IA, es proposa una indagació en la naturalesa de l’ésser humà i la seva relació amb els canvis científics i tecnològics per, tot seguit, abordar el discurs que sosté, impulsa i potencia la IA. En què es basa i a què respon? És possible la promesa d’una intel·ligència artificial? L’artista i investigadora Elvira Prado-Fabregat conduirà la sessió.

La igualtat de gènere constitueix no només un imperatiu de justícia i representativitat, sinó un component fonamental de la governança democràtica, també en el pla internacional. En un moment de reconfiguració de l'ordre global, i en l'any en què podria produir-se per primera vegada el nomenament d'una dona com a secretària general de Nacions Unides, aquesta sessió examina els principals obstacles que enfronten les dones en l'àmbit diplomàtic i multilateral: des de les condicions d'accés a la carrera i la promoció a llocs de lideratge, fins a la pervivència dels sostres de vidre.

En l'última dècada, diversos països han adoptat formalment una política exterior feminista: un enfocament de les relacions internacionals basat en valors que situa la igualtat de gènere al centre de l'acció diplomàtica. Aquesta perspectiva busca la igualtat de gènere als serveis exteriors i avançar en les agendes de lluita contra la violència de gènere, el medi ambient i el canvi climàtic, dones, pau i seguretat, entre d’altres. No obstant això, l'auge de governs reaccionaris suposa un fre a aquest tipus d’enfocament.

Dins del cicle Apunts per a una nova arquitectura multilateral, aquesta sessió proposa un diàleg per explorar en què consisteix l'acció exterior feminista, les seves implicacions pràctiques i el seu potencial per enfortir les relacions birregionals i contribuir als principals desafiaments globals. Hi participen l’ambaixadora Vanessa Dolce de Faria, alta representant per a temes de gènere del Ministeri d'Afers Exteriors del Brasil, i Lorena Elvira Ayuso, secretària general d'Unió Europea i Acció Exterior del Govern de la Generalitat.

Dos dies abans de la seva actuació al Barnasants, el cantautor, poeta i filòleg colombià Carlos Palacio, Pala, es vesteix de DJ per controlar el ritme i introduir-nos en un set d'escolta i debat sobre les lletres a la cançó popular hispanoamericana. A la sessió, Pala anirà punxant boleros, balades, salses, rock i reggaeton per esquitxar-nos i encarar la pregunta de quina part dels nostres gustos es deriva d'anàlisis objectives i quina de prejudicis.

La sociòloga Isabel Allende Bussi i la jurista Maria Eugènia Gay Rosell dialoguen per reflexionar sobre els grans reptes del nostre temps: la necessitat de preservar la democràcia, el valor de la memòria com a eina de justícia, el paper de les ciutats en la promoció de la pau i la responsabilitat de les institucions davant d’un món marcat per la incertesa i la transformació global.

Si la IA tal com la coneixem ara no és neutral, si depèn de recursos naturals i minerals i de treballs precaritzats, si els seus beneficis es concentren en poques mans mentre que els seus costos es socialitzen: és possible parlar d’una IA ètica? Dins del cicle Ni intel·ligent ni artificial: ètica i relat al voltant de la IA, la informàtica Margarita Padilla i la investigadora en ètica de la IA Gabriela Arriagada dialoguen sobre les condicions necessàries per a un desenvolupament tecnològic i de la IA que sigui ètic, les potencialitats i limitacions de la sobirania tecnològica i, en últim terme, si és possible democratitzar la IA. L’artista i investigadora Elvira Prado-Fabregat conduirà la sessió.