Desena entrega de del nostre espai Diàlegs des de Casa, versió on line i adaptada a les circumstàncies de l'original Diàlegs a Casa. Yolanda Kakabadse, exministra de Medi Ambient de l’Equador i expresidenta i exdirectora de la WWF, l’organització conservacionista privada més gran del món, dialoga amb Marta Nin, directora de Casa Amèrica Catalunya sobre diverses qüestions en les que és tota una autoritat: les repercussions en les polítiques mediambientals de la pandèmia de la covid-19.
En la conversa, Kakabadse crida a la societat civil a pressionar els Governs per aconseguir canvis efectius en els patrons de consum i producció; alerta sobre l’amenaça del canvi climàtic i subratlla que la crisi de la covid-19 és producte del maltractament de la natura.
Veure Diàleg des de Casa amb Yolanda Kakabadse.
03/07/2020 / Barcelona
Diàlegs des de Casa: Yolanda Kakabadse, exministra de Medi Ambient de l'Equador
Yolanda Kakabadse
Ha fet una carrera en el món de la conservació del medi ambient. Exdirectora de la WWF (World Wide Fund for Nature), és un referent en solució de conflictes ambientals, així com una constant promotora de la responsabilitat que té l'home amb la natura i la seva cura.
Psicòloga de professió, Yolanda Kakabadse va néixer el 1948 filla d'un pare oriünd de Geòrgia i una mare equatoriana. A principis dels setanta Yolanda passava el seu temps lliure recorrent el seu estimat Equador. Va començar a veure els canvis que la natura havia tingut després de dècades de turisme local. Menys arbres, llacunes més seques i un territori que anava perdent la seva exuberant naturalesa.
El 1979 va formar l'ONG Fundación Natura, el paper de la qual és la conservació de la natura equatoriana. Aquí Yolanda va exercir com a Directora Executiva fins al 1990, convertint la fundació en una de les més importants relacionades amb el medi ambient a Llatinoamèrica.
A principis dels noranta Yolanda va viatjar a Suïssa i va fer part de l'equip que organitzava la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament a Rio de Janeiro el 1992, una instància que va definir un punt de reflexió sobre l'esdevenir del desenvolupament. El paper de Yolanda va ser la coordinació de les organitzacions civils que mai havien estat part d'aquesta instància, com a grups indígenes, moviments juvenils i l'associació de mestres d'MNepal, entre d'altres. Després d'aquesta instància, Yolanda va pensar en el seu propi país i tot allò que faltava per posar-se al dia en qüestions mediambientals , de manera que el 1993 va formar la seva segona ONG, Fundación Futuro Latinoamericano, sobre les capacitats, lideratge i condicions per a que els països llatins s'encaminin cap a un desenvolupament sostenible.
A causa de la seva impecable gestió li va arribar l'oferiment de ser ministra de Medi Ambient de l'Equador el 1998. Des d'aquí va creure que podria fer un veritable canvi a nivell polític, però, 18 mesos després, la profunda crisi econòmica i política de l'Equador va esdevenir en un cop d'estat.
Yolanda va marxar als Estats Units on va donar classes i va seguir participant de temes relacionats amb el medi ambient codirigint fins al 2005 el grup de treball sobre la sostenibilitat ambiental en el projecte Millenium de l'ONU, que va buscar solucions per al desenvolupament humà mitjançant la superació de l'erosió de la terra, desforestació, contaminació i canvi climàtic.
El 2010 va assumir com a directora de la WWF, l'organització conservacionista privada més gran de món que té un panda com a logotip. Avui, a punt d'acabar el seu segon període, és una de les veus més respectades en temes mediambientals, promotora d'un pacte climàtic amb un sistema internacional transparent de rendició de comptes per a mesurar l'acció dels països en mitigació, adaptació i finançament. Segons Yolanda, la política s'hauria d'haver fet càrrec del canvi climàtic i l'impacte de l'home en la naturalesa, tal i com es preocupa dels problemes econòmics i socials.
Document adjunt: Principis per a un futur sostenible de l'Amèrica Llatina en temps de pandèmcia i crisi planetària.
