Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
12/01/2006 / Barcelona

El risc d'exercir de periodista a l'Amèrica Llatina

El periodisme està immers en una ratxa que ha fet que 2005 sigui el pitjor any quant a morts de periodistes en l'última dècada. Ja sigui per guerres, censura o repressions, han estat 63 els periodistes que han perdut la vida aquest últim any. Per trobar una xifra similar cal remuntar-se a 1995, quan es van assolir els 64 morts. Amèrica Llatina entra dins d'aquestes estadístiques, ja que en la majoria dels seus països el periodisme, i per extensió els periodistes, és vist no com una font d'informació sinó com una amenaça al poder. El balanç anual de Reporters Sense Fronteres mostra que en 2005 a Llatinoamèrica hi ha hagut 7 morts de periodistes, 20 detencions, 229 agressions i/ o amenaces i 10 mitjans censurats.

El periodisme està immers en una ratxa que ha fet que 2005 sigui el pitjor any quant a morts de periodistes en l'última dècada. Ja sigui per guerres, censura o repressions, han estat 63 els periodistes que han perdut la vida aquest últim any. Per trobar una xifra similar cal remuntar-se a 1995, quan es van assolir els 64 morts. Amèrica Llatina entra dins d'aquestes estadístiques, ja que en la majoria dels seus països el periodisme, i per extensió els periodistes, és vist no com una font d'informació sinó com una amenaça al poder. El balanç anual de Reporters Sense Fronteres mostra que en 2005 a Llatinoamèrica hi ha hagut 7 morts de periodistes, 20 detencions, 229 agressions i/ o amenaces i 10 mitjans censurats.

Tant la censura com la despreocupació són instruments que poden causar seriosos danys al periodisme. Segons el president de Reporters sense Fronteres, Fernando Castelló, a Amèrica Llatina encara no s'ha aconseguit trobar un punt mitjà. Aquesta ONG afirma que mentre en països com Veneçuela i Cuba la censura i la persecució a periodistes estan a l'ordre del dia per petició dels seus dirigents, Hugo Chávez i Fidel Castro, respectivament, a Colòmbia la passivitat del Govern ha creat un entorn de vulnerabilitat cap als periodistes que han de decidir entre autocensurar-se o enfrontar-se a les guerrilles. El país dirigit per Álvaro Uribe és el que ha collit més morts en els últims quinze anys, un centenar.

Exercir el periodisme a Brasil i Mèxic és també una àrdua tasca a causa de la corrupció política i el narcotràfic. En cinc anys han mort a Mèxic setze periodistes. El debat sobre la llibertat de premsa està molt present en la política brasilera. El president del Brasil, Luis Inácio Lula da Silva, va intentar en va al desembre que la Cambra dels Diputats aprovés un projecte de llei per la creació d’un Consell Federal de Periodisme, d’inscripció obligatòria, encarregat de controlar l’exercici de la professió.