Casa America Catalunya

Franquejat per Ramon Muntaner, director de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), i Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, Fernando González Lucini ha presentat “... Y la palabra se hizo música. El canto emigrado de América Latina”, el tercer volum de la seva història de la cançó d'autor a Espanya i Llatinoamèrica. “És un llibre que fa justícia i que Espanya necessitava. El que avui és aquest país, en gran mesura s'ho deu als cantautors” ha dit González Lucini, que també ha explicat a Casa Amèrica Catalunya que el llibre s'estructura en tres grans parts i que projecta una futura edició d'un recopilatori de la música d'autor llatinoamericana més representativa.

(Quart i darrer fragment de la conferència a Casa Amèrica Catalunya d’Aleida Guevara, pronunciada amb motiu de la proximitat del 40 aniversari de la mort del revolucionari llatinoamericà Ernesto Che Guevara. La seva filla, Aleida, pediatra especialista en al·lèrgies, dedica la part final de la seva intervenció a reivindicar la dignitat del Tercer Món i lamentar el paper pusil·lànime de la Unió Europea davant els designis dels Estats Units). “No som diferents a la resta dels éssers humans, tenim una cultura diferent, una manera de veure la vida diferent perquè ens vam adonar d'una cosa primordial. Nosaltres estem formant part d'una gran comunitat que és aquesta humanitat, no n’estem aïllats. Per poder ser més forts necessitem més d'aquesta humanitat, més suport d'aquests pobles.

Dels sis militars espanyols morts ahir en un atac contra el vehicle blindat en el que viatjaven al sud de Líban, tres eren de nacionalitat colombiana. Es tracta de Jefferson Vargas Moya, de 21 anys; Jeyson Alejandro Castaño Abadía, de 20 anys i Yhon Edisson Posada, també de 20 anys. Al costat dels tres colombians van morir tres espanyols: Jonathan Galea García, de 18 anys i nascut a Madrid; Juan Vidoria Díaz, de 20 anys i nascut a Àvila, i Manuel David Portas Ruiz, sevillà de 20 anys. Més del 80% dels estrangers allistats a l'Exèrcit espanyol són d'origen equatorià o colombià: quatre de cada 100 soldats o mariners, informa el diari El País.

El pròxim dimarts 26 de juny, a les 11:00 hores, a Casa Amèrica Catalunya, en un acte organitzat conjuntament amb la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), tindrà lloc la presentació del llibre del professor espanyol i autors de diversos volums sobre la història de la música, Fernando González Lucini, “Y la música se hizo palabra. El canto emigrado de América Latina”. L’obra vol reflectir “la influència de la cançó i de la música procedents de Llatinoamèrica, sense les quals la visió global de la cançó d`autor a l`Estat espanyol quedaria incompleta i empobrida”, explica Lucini.

Rosa Maldonado i Diego Arcos, membres del Casal Argentí de Barcelona, han presentat a la seu de Casa Amèrica Catalunya una campanya internacional de denúncia de l’assassinat del professor Carlos Fuentealba, mort a mans de la policia el 4 d’abril de 2007 a la localitat argentina d’Arroyito. La víctima participava, juntament amb altres professionals de l’educació, en una protesta pacífica en contra de la precarietat salarial i les males condicions en les que molts docents argentins es veuen obligats a exercir. Segons Diego Arcos, es tracta “d’un afusellament públic, per donar exemple als treballadors que s’oposen a les polítiques del govern”.

El director de Casa Amèrica Catalunya ha destacat durant la visita guiada per l’exposició de l’entitat “Casa Amèrica Catalunya. Un trajecte centenari” el paper de la fundació en la cooperació cultural al desenvolupament com a “eina necessària sense la qual no hi ha creixement econòmic dels països”. La cooperació cultural és, segons Traveria, la nova deriva que va prendre Casa Amèrica Catalunya després dels anys 80, la qual culmina en el treball actual d’estreta col•laboració amb associacions llatinoamericanes a Catalunya per tal de “mantenir viva” l’arrel d’aquests països a Catalunya.

Incansable, loquaç i convincent, Estela Carlotto, ha estat unes hores a Barcelona i Madrid parlant de drets humans, de la tasca de la seva organització i mostrant el seu suport a la segona edició del cicle Teatre per la Identitat que s’està celebrant a Catalunya. Es sospita que una cinquantena d’argentins residents a Espanya podrien ser nens robats durant la dictadura i el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, maneja des de fa temps una llista amb una dotzena de casos amb indicis documentats. Però la restitució de l’autentica identitat d’aquestes persones és una tasca difícil i titànica. A l'argentina, només s'han resolt 87 d'uns 500 casos. I això devent sortejar moltes vegades els obstacles d'una part de la judicatura que no sembla veure amb simpatia la lluita de les Abuelas de Plaza de Mayo d'Estela Carlotto.

L'escriptor Félix de Azúa ha presentat, en una roda de premsa celebrada a Casa Amèrica Catalunya, el seu recopilatori poètic “Última sangre”, amb el qual trenca un llarg trajecte de 20 anys sense fer poesia. Azúa ha justificat aquesta tardança afirmant que en els anys vuitanta es vivien a Espanya moments tan intensos que la poesia va passar a un segon pla i que ha estat en els darrers cinc anys quan ha tornat a reprendre la tasca de “escriure, muntar i encaixar". Azúa ha afegit que "els poemes no sorgeixen de les experiències o sentiments sinó del joc lingüístic" i ha subratllat que "exigeixen molt del lector". "Al lector li exigeixo que s 'esforci tant com el que fa els encreuats d'un diari", ha dit. A l'acte de presentació de “Última sangre" també han assistit l'escriptor Pere Gimferrer (a la imatge, assegut a la dreta de Félix de Azúa) i l'escriptora i editora Ana Maria Moix.

Casa Amèrica Catalunya ha acollit avui dilluns 18 de juny una conferència de la presidenta de Abuelas de Plaza de Mayo, Estela Carlotto. La presidenta ha destacat que la labor de trobar als “néts d'Argentina” que van patir l'apropiació i el canvi de la seva identitat durant la Dictadura militar és un “triomf” sobre aquest període de violació massiva dels drets humans. La participació de Carlotto s'emmarca en el II cicle de Teatre x la Identitat que va començar el passat 1 de juny amb l'òpera Adagio del Bosc i que pretén fer campanya a través del teatre i de la música, dels prop de 500 nens desapareguts durant la dictadura argentina. A l 'acte també han assistit el representant de la Plataforma Argentina contra la Impunitat, Fernando Molina, organitzadora del cicle i el compositor Alejandro Civilotti autor de l'òpera Adagio del Bosc i impulsor del cicle. (A la imatge d’esquerra a dreta, Alejandro Civilotti, Estela Carlotto i Fernando Molina).

Després de la projecció del documental “Diversitat cultural a Venezuela”, Grupo Ajé” de Juan De Dios Martínez, diversos representants de la minoria afroveneçolana han assegurat que la població afrodescendent del país pateix una situació de “preocupació” perquè la Constitució del país no ha regulat encara els seus drets. Emilio Chirino, escriptor, investigador de literatura veneçolana i president de CAVENI (Asociación para el Fomento Intercambio y Cooperación Cultural Catalana Hispano Venezolana) ha reconegut que des del 1998 es va iniciar al país un procés d’integració de les realitats culturals i minories nacionals però que aquest encara no ha culminat amb la renovació de la llei. (A la image Tati Carama, músico i compositor de la tradició cultural afroveneçolana; Emilio Chirino, escriptor, investigador de literatura veneçolana i president de CAVENI; Jean Bosco Botsho, membre del Centre UNESCO de Catalunya).