Casa America Catalunya

L'huracà Fèlix ha tocat terra a la costa dels Miskitos de Nicaragua amb categoria 5, la màxima de l'escala de mesurament Saffir-Simpson, amb vents de 260 quilòmetres per hora. No obstant això, l'huracà ha perdut força i ha baixat a categoria 3 (195 km/h). Es preveu que en les pròximes hores, el cicló arribi a la costa atlàntica hondurenya, on ja s'ha decretat l'alerta roja en els departaments de Gracias a Dios i Olancho. Més de 2.000 residents i turistes han estat evacuats de la zona, on ja es noten els efectes del vent i les fortes pluges que precedeixen l'ull de l'huracà.

Tres setmanes després del terratrèmol que va assolar l’anomenat “Sur Chico” del Perú, amb un balanç de més de 500 morts i almenys 200.000 damnificats, organitzacions com el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) o Metges Sense Fronteres (MSF) alerten de noves seqüeles provocades per la catàstrofe, que afecten directament la salut mental dels afectats o l'estat de les dones embarassades de la zona. La periodista Zoraida Portillo descriu en el diari mexicà “El Rotativo de Querétaro” el desolador panorama que persisteix a la ciutat de Pisco i voltants: “Milers de persones viuen en refugis improvisats, fets amb estores, llençols i plàstics, construits per ells mateixos en “pampas” i sorrals, exposats al pols, l'aire i el fred, sense aigua, sense latrines, en molts casos encara sense servei elèctric, alimentant-se d'olles comunes elaborades amb el que poden aconseguir”

La Fundació Casa Amèrica Catalunya roman tancada del 6 al 26 de agost de 2007, ambdós dies inclosos, a causa de les vacances d’estiu. Durant aquest període de temps, podeu consultar a la secció “agenda” del nostre web a www.americat.net el calendari d’activitats obertes al públic de la institució, que es reprendran a partir del pròxim 12 de setembre. Us recordem, tanmateix, que a partir del dilluns 27 d’agost es podrà visitar de nou a la nostra seu del carrer Còrsega 299 de Barcelona l’exposició “Casa Amèrica Catalunya. Un trajecte centenari” amb el següent horari: de 10 a 14 i de 16 a 20 hores (només laborables). La mostra també es pot visitar a través del seu recorregut virtual, disponible clicant en el bàner situat a la part dreta de la pàgina principal del web de Casa Amèrica Catalunya on, durant aquest mes d’agost, es reproduiran algunes de les notícies més interessants dels darrers mesos relacionades amb l’entitat.

L'exposició “Casa Amèrica Catalunya. Un trajecte centenari” ja es pot visitar en format virtual a través de la pàgina web de la Fundació Casa Amèrica Catalunya a www.americat.net. Clicant en un bàner situat a la part dreta de la portada d'aquesta pàgina electrònica s'accedeix al recorregut virtual per la mostra a través d'un mapa dividit en els sis espais de què consta l'exposició. Una visita virtual que permet, a més, contemplar en panoràmiques de 360 graus apartats rellevants de la mostra, com els dedicats al naixement i immediats antecedents de l'entitat a principis del segle XX i a la seva refundació, materialitzada l'any passat. Així mateix, a través d'uns punts sensibles –que criden l'atenció del navegant amb un lleu parpelleig del seu contorn destacat en tènue groc- s'amplien i detallen aspectes puntuals de cadascun dels apartats que, pel seu interès i transcendència, mereixen ser destacats.

(Article del director de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, publicat el 29 de juliol a “El Periódico de Catalunya”, sobre la situació a Cuba un any després que el president del país, Fidel Castro, greument malalt, cedís el poder al seu germà Raúl) “No hi ha babalao (santero) que s'atreveixi a predir si Fidel Castro tornarà o no al poder. Els orishas (sants) estan desconcertats. No apareix en públic des del 26 de juliol de l'any passat, però la sensació és que, encara malalt i octogenari, té l'última paraula en totes les decisions transcendents.

Ministres i altres autoritats de Cultura de tota Iberoamèrica es reuneixen a Xile en la X Conferència Iberoamericana de Cultura, que es desenvolupa a la ciutat de Valparaíso sota el lema “Cultura com a eix fonamental de cohesió dels pobles”. Un dels objectius de la reunió és concretar la Carta Iberoamericana de Cultura, sorgida en l'anterior Cimera de Montevideo al 2006, i que ha estat presentada enguany per analitzar estratègies de cooperació internacional en l'àmbit de les indústries culturals. La Conferència Iberoamericana de Cultura conclou aquest divendres 27 de juliol amb la lectura oficial de la “Declaració de Valparaíso”. (A la imatge, la ministra de Cultura de Xile, Paulina Urrutia, i l’alcalde de Valparaíso, Aldo Cornejo)

Avui dimarts 31 de juliol finalitza el termini de presentació dels projectes audiovisuals per a CIUDOC, la convocatòria pilot per a la realització de documentals sobre ciutats llatinoamericanes impulsada per l’Observatori de les Relacions Europa Amèrica Llatina (OBREAL), amb la col·laboració de la Fundació Casa Amèrica Catalunya i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. La data de resolució de la convocatòria serà el 19 de setembre, i els 5 projectes elegits, així com tots aquells que el jurat consideri interessants, seran publicats a partir d'aquesta data tant al portal de CIUDOC (www.ciudoc.net) com al web de Casa Amèrica Catalunya (www.americat.net). L'objectiu principal d'aquesta iniciativa és el d'estimular i ampliar els coneixements sobre els principals reptes de desenvolupament i convivència a les ciutats. Les obres resultants no perseguiran cap finalitat lucrativa i seran de lliure difusió per part dels seus impulsors i realitzadors.

Set ciutats de l'estat nord-americà de Texas, ubicades en el límit territorial amb Mèxic, han expressat la seva oposició a la construcció d'un mur a la frontera, en un acte simbòlic celebrat a la ciutat mexicana de Monterrrey, informa www.tribunalatina.com. Els alcaldes de Laredo, Mission, Brownsville, El Paso, Eagle Pass, McAllen i Del Río han utilitzat l'idioma espanyol per anunciar el seu rebuig a la tanca i s'uneixen d'aquesta forma a l'intens malestar existent a la zona i del que recentment se n’ha fet ressò Rolando Hinojosa, escriptor xicano i possible candidat al pròxim Premi Cervantes de Literatura. (A la imatge, Rolando Hinojosa a Casa Amèrica Catalunya)

“Caos” és la paraula més utilitzada pels principals mitjans de comunicació llatinoamericans, que s'han fet ampli ressò de l'històrica apagada elèctrica del dilluns 23 de juliol que va afectar uns 300.000 abonats a Barcelona. Els efectes de l'avaria, provocada per la caiguda d'un cable d'alta tensió, persisteixen avui dimarts i fins i tot un portaveu de Fecsa-Endesa, la companyia subministradora, ha admès la seva impotència per solucionar el problema en advertir que almenys uns 30.000 abonats hauran de passar una segona nit a les fosques. La companyia també ha alertat de possibles talls elèctrics “selectius” i ha recomanat als barcelonins que redueixin a la meitat el seu consum habitual. “La "ciutat dels prodigis", va veure -15 anys després de presentar al món els millors Jocs Olímpics de la història- que encara li queden infrastructures que completar i que el trencament d'un cable pot deixar-la totalment incomunicada”, es llegeix al diari El Universo de Guayaquil (Equador).

Dies després de la seva mort a Rosario (Argentina), segueixen arribant els reconeixements a la trajectòria personal i professional de l'escriptor, dibuixant i periodista Roberto Fontanarrosa. Agustín Sánchez González, autor del Diccionari biogràfic il·lustrat de la caricatura mexicana i un dels més importants investigadors de la caricatura en aquest país, destaca que “difícilment Roberto Fontanarrosa va poder imaginar la seva contribució a la democratització política a Mèxic”. Sánchez González s'afegeix a escriptors, dibuixants i estudiosos llatinoamericans d'aquest art com Sebastián Masana, Vladimir Flórez, Vladdo, Horacio Altuna, Mario Casartelli o Andrés Cascioli. Tots ells, a través del web de Casa Amèrica Catalunya, rendeixen tribut al qui va ser conegut com “El Negro”. (A la imatge, caricatura de Roberto Fontanarrosa obra d'Andrés Cascioli, humorista gràfic argentí, fundador, entre d'altres publicacions, de la revista "Humor registrado" (1978) per la qual, el 1982, va rebre el premi a la Millor Revista Satírica del Món, a Itàlia. Aquest mateix any l'Associació de Dibuixants de l 'Argentina el va distingir com a Caricaturista de l'Any. L’any 2006 va editar el llibre "30 años de Humor Político").