Casa America Catalunya

Amèrica Llatina va tancar 2005 amb eleccions a Bolívia i la primera ronda de les presidencials xilenes, però 2006 es presenta amb un calendari encara més ajustat que pot fer variar el panorama geopolític a la regió. Fins a nou països acudiran a les urnes, començant aquest diumenge 15 de gener amb la segona volta de les eleccions a Xile. Aquest any electoral llatinoamericà coincideix a més amb la tendència del poble a votar per uns governs esquerrans. A Bolívia ja s'ha demostrat amb la victòria de l'indigenista Evo Morales que els ciutadans volen donar un gir a la política davant els pobres resultats del sistema existent.

La Plataforma de Dones Artistes, presidida per Cristina del Valle, viatjarà a Mèxic el proper 18 de gener per solidaritzar-se amb les dones mexicanes en la seva lluita contra la violència i en la defensa dels drets de la dona en el món. La gira de concerts contra els feminicidis a Ciudad Juárez, que en 2005 van arribar a la xifra de 300, comptarà amb artistes espanyols i mexicans que realitzaran dos concerts, el primer d'onze hores de durada, a Mèxic D.F. i a Ciudad Juárez.

El periodisme està immers en una ratxa que ha fet que 2005 sigui el pitjor any quant a morts de periodistes en l'última dècada. Ja sigui per guerres, censura o repressions, han estat 63 els periodistes que han perdut la vida aquest últim any. Per trobar una xifra similar cal remuntar-se a 1995, quan es van assolir els 64 morts. Amèrica Llatina entra dins d'aquestes estadístiques, ja que en la majoria dels seus països el periodisme, i per extensió els periodistes, és vist no com una font d'informació sinó com una amenaça al poder. El balanç anual de Reporters Sense Fronteres mostra que en 2005 a Llatinoamèrica hi ha hagut 7 morts de periodistes, 20 detencions, 229 agressions i/ o amenaces i 10 mitjans censurats.

La justícia xilena ha decretat presó indefinida per l’ ex president peruà Alberto Fujimori un cop ja s'han complert els seixanta dies d'empresonament preventiu impostos després de la seva detenció quan intentava tornar al Perú per presentar-se a les eleccions del 9 d'abril. Fins i tot pres, Fujimori va oficialitzar la seva candidatura el 6 de gener a través de la seva filla i el partit Sí cumple. No obstant això, el Jurat Electoral Especial de Lima Centre l'ha rebutjat a causa que l' ex president està inhabilitat per exercir càrrecs públics.

5380 són el metres que han assolit, de moment, els membres de l’expedició Santiveri a l’Aconcagua sense Gluten, del Centre Excursionista de Catalunya. En aquest punt, anomenat Nido de Cóndores, el grup de celíacs ha aconseguit plantar el seu camp 2, des d’on durant el transcurs d’aquesta setmana preveuen fer el cim de la muntanya més alta d’Amèrica.

A set dies per la celebració de les eleccions presidencials a Xile que enfrontaran a la socialista Michelle Bachelet i al conservador Sebastián Piñera la guerra d'enquestes s'ha disparat fent-se públics resultats molt dispars sobre la intenció de vot. Dissabte, el diari La Tercera va publicar una enquesta en la qual Bachelet s'erigia guanyadora amb onze punts d 'avantatge sobre el seu oponent. Tan sols un dia després, El Mercurio publicava el seu sondeig mostrant també la victòria de la socialista, però amb un escàs marge de tres punts sobre Piñera. Malgrat que en la majoria de les enquestes es confia en l'elecció de Bachelet, fins a l'últim dia de campanya els dos candidats centraran els seus esforços en aconseguir el vot dels electors indecisos, que ascendeixen a un milió, i que són els que al final poden decantar la balança.

L’ICCI / Casa Amèrica Catalunya i el Consolat d'Argentina a Barcelona exhibiran aquest divendres 2 de juny, a les 19:30 h., el documental argentí “Trelew”. El film de Mariana Arruti recrea l'episodi que va tenir com a protagonistes, al 1972, a la localitat de Trelew (Argentina), a diversos membres d'organitzacions extremistes confinats al penal de Rawson. Aquests reclusos havien planificat una audaç fuga de conseqüències brutals ja que, com represàlia, dinou presoners van ser afusellats amb ràfegues de metralladora. La projecció del documental estarà acompanyada per un posterior debat a càrrec d'Horacio Tamburini, metge; Raúl Argemí, escriptor i periodista, i familiars de Mariano Pujadas.

En la seva segona i última jornada de la visita a Espanya, el president electe de Bolívia, el líder cocalero i indígena Evo Morals, s'ha reunit amb els màxims responsables dels sindicats majoritaris a Espanya -UGT i Comissions Obreres- i amb el coordinador general d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares. Abans de partir cap a Brussel·les, següent escala de la seva gira mundial prèvia a la possessió del càrrec prevista per al 22 de gener, Morals ha insistit a tranquil·litzar els ànims de les empreses privades amb interessos a Bolívia.

La fugaç però intensa visita a Espanya del president electe de Bolívia Evo Morales s'ha saldat, de moment, amb el reconeixement del Govern espanyol que el triomf electoral del líder indigenista suposa un “canvi en les regles de joc” en les relacions amb el país andí. Ho ha afirmat el Ministre d'Indústria espanyol José Montilla, un dels interlocutors de Morales al seu pas per Madrid en la gira mundial prèvia a la seva presa de possessió com nou president de Bolívia el pròxim 22 de gener.

La por d'Estats Units que Perú segueixi els passos de Bolívia i esculli a un president ultranacionalista i indigenista podria convertir-se en realitat. L'última enquesta realitzada mostra que el candidat Ollanta Humala, ex coronel de l'Exèrcit i líder esquerrà del Moviment Etnocacerista Nacionalista Peruà, és ara el predilecte en intenció de vot per davant de la que era la candidata favorita, la conservadora Lourdes Flores. L'ascens d’Humala en les enquestes està provocant inestabilitat en els indicadors econòmics degut a la preocupació que genera entre els inversors estrangers el seu possible triomf el 9 d'abril. En la imatge, Ollanta Humala i el seu germà Antauro