La publicació de cada edició de l'Anuari Internacional de la Fundació CIDOB –dirigida per l'exvicepresident del Govern espanyol, Narcís Serra– és tot un esdeveniment per als estudiosos i interessats en l'anàlisi de l'actualitat més recent en l'àmbit de les relacions internacionals. Aquest dijous 6 de juliol ha tingut lloc a Barcelona la presentació de l 'Anuari 2005, que, a més, conté un perfil de país dedicat a Portugal coincidint amb el 20 aniversari del seu ingrés, al costat d'Espanya i Grècia, a la Unió Europea. El ministre espanyol d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos; el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall; el propi Narcís Serra; el vicepresident de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Manuel Basáñez i el president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, han participat a l'acte de presentació de l'Anuari CIDOB 2005 en el que també s'ha llegit l'escrit “Notes sobre el futur d'Europa”, de l'expresident de Portugal, Jorge Sampaio, absent a causa d 'una intervenció quirúrgica.
El ministre espanyol d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, subratlla la vocació iberoamericana d'Espanya i Portugal a la presentació de l'Anuari Internacional CIDOB 2005
La publicació de cada edició de l'Anuari Internacional de la Fundació CIDOB –dirigida per l'exvicepresident del Govern espanyol, Narcís Serra– és tot un esdeveniment per als estudiosos i interessats en l'anàlisi de l'actualitat més recent en l'àmbit de les relacions internacionals. Aquest dijous 6 de juliol ha tingut lloc a Barcelona la presentació de l 'Anuari 2005, que, a més, conté un perfil de país dedicat a Portugal coincidint amb el 20 aniversari del seu ingrés, al costat d'Espanya i Grècia, a la Unió Europea. El ministre espanyol d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos; el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall; el propi Narcís Serra; el vicepresident de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Manuel Basáñez i el president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, han participat a l'acte de presentació de l'Anuari CIDOB 2005 en el que també s'ha llegit l'escrit “Notes sobre el futur d'Europa”, de l'expresident de Portugal, Jorge Sampaio, absent a causa d 'una intervenció quirúrgica.Miguel Ángel Moratinos ha qualificat aquest Anuari de “instrument molt útil i important per a la reflexió” i ha volgut combatre el to de pessimisme que envolta la valoració global d'un 2005 marcat per la hibernació del procés d'unió política europea arran del rebuig de França i els Països Baixos a la Constitució continental. “No és veritat que els ciutadans europeus estiguem deprimits. No estem en decadència. Cal utilitzar el període de reflexió per aconseguir una Unió Europea més fort i creïble”, ha afirmat el cap de la diplomàcia espanyola. En la introducció de l'Anuari CIDOB 2005, el professor de Relacions Internacionals de la Universitat de Bilgi (Turquia), Soli Özel, manifesta un altre punt de vista i pronostica sobre això una situació “dura i plena de sorpreses desagradables”.La radiografia del 2005 adopta una perspectiva diferent quan centra la mirada a Llatinoamèrica. Com a pòrtic, en el seu discurs Moratinos ha alabat el “valor afegit” que la incorporació d'Espanya i Portugal va suposar per a la Unió Europea gràcies a la “vocació mediterrània i iberoamericana” dels dos països. Així, l'Anuari CIDOB 2005 recull que Iberoamèrica va ser la regió del món més beneficiada per l'ajuda oficial espanyola al desenvolupament bilateral acaparant gairebé el 30% dels més de 1.100 milions d'euros destinats a aquesta matèria al 2004. Una altra dada continguda a l'Anuari que corrobora el caràcter prioritari de Llatinoamèrica per a les polítiques de cooperació internacional espanyola és que el 47,6% -gairebé la meitat- del total de les subvencions de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) al 2005 ho van ser per a un total de 83 projectes destinats a 12 països iberoamericans. Quant a les relacions Espanya-Iberoámerica al 2005, l'Anuari CIDOB 2005 destaca que “les relacions amb Veneçuela han estat el tema més conflictiu de l'any a l'agenda llatinoamericana del Govern espanyol” i apunta que la Cimera Iberoamericana a Salamanca va propiciar dos tipus d'avenços: institucional, amb la creació de la Secretaria General Iberoamericana, i de fixació d'objectius concrets. L'estudi també assenyala que “la reconstrucció del teixit de relacions polítiques, danyat per l'època Aznar, va ser un èxit”.Finalment, l'Anuari CIDOB recull dades eloqüents sobre l'impacte de l'immigració llatinoamericana a Espanya. És la que més ha crescut, multitplicant-se per més de 3 en només 4 anys : de 300.000 residents americans al 2001 a més d'1 milió al 2005. Així mateix, d'entre els deu principals col·lectius d'estrangers extracomunitaris a Espanya, 6 corresponen a ciutadans de països llatinoamericans: Equador (357.065); Colòmbia (204.348); Perú (82.533); Argentina (82.412); República Dominicana (50.765) i Bolívia (50.738). Segons les mateixes dades, referides a 2005, a Catalunya resideixen 197.844 iberoamericans, comunitat que és a punt de superar els de procedència africana (majoritàriament marroquina), que són 209.049. A Catalunya –comunitat que amb el 22,04% absorbeix el contingent més gran del total d'estrangers residents a Espanya - vivien l'any passat 603.636 forans, el que suposava el 8,63 per cent del total de la població, el doble que quatre anys abans, al 2001.
