Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
04/07/2007 / Barcelona

El Tribunal Suprem espanyol eleva de 640 a 1.084 anys la condemna a l’exmilitar argentí Scilingo

El Tribunal Suprem (TS) espanyol ha elevat de 640 a 1.084 anys de presó la condemna que l'Audiència Nacional va imposar al 2005 a l’exmilitar argentí Adolfo Scilingo per delictes de lesa humanitat, detenció il·legal i tortures comesos durant la dictadura argentina (1976-1983). Així ho ha acordat el ple de la sala penal del TS, a l'estimar parcialment el recurs interposat per les acusacions particulars i considerar, d'aquesta forma, que Scilingo és autor de crims contra la humanitat segons el dret internacional, informa l'agència EFE. (A la imatge, el periodista i escriptor argentí Horacio Verbitsky, testimoni de càrrec al judici de l’Audiència Nacional contra Scillingo, que al seu llibre “El vuelo” va arrencar la confesió de l’exmilitar sobre els anomenats “vols de la mort” duts a terme per la dictadura argentina)

El Tribunal Suprem (TS) espanyol ha elevat de 640 a 1.084 anys de presó la condemna que l'Audiència Nacional va imposar al 2005 a l’exmilitar argentí Adolfo Scilingo per delictes de lesa humanitat, detenció il·legal i tortures comesos durant la dictadura argentina (1976-1983). Així ho ha acordat el ple de la sala penal del TS, a l'estimar parcialment el recurs interposat per les acusacions particulars i considerar, d'aquesta forma, que Scilingo és autor de crims contra la humanitat segons el dret internacional, informa l'agència EFE.
El Suprem, no obstant això, estableix en 25 anys el límit màxim de compliment efectiu de la condemna d'acord amb el que s'estableix en el Codi Penal espanyol. L'acord del ple jurisdiccional ha estat adoptat per majoria -10 vots a favor i 5 en contra-, mentre que el text íntegre de la sentència es farà públic un cop redactada en la seva integritat i incorporats els vots particulars. El 19 d'abril de 2005, l'Audiència Nacional espanyola va condemnar Scilingo a 640 anys de presó, en la primera resolució que per lesa humanitat es dicta a Espanya. L'Audiència Nacional va condemnar l’exmilitar per un delicte de lesa humanitat en “causar” 30 morts amb traïdoria (en relació amb els dos "vols de la mort" en què va participar), detenció il·legal i tortures, per la qual cosa li va imposar 30 penes de 21 anys de presó i dues altres de cinc anys cadascuna. Les acusacions van reclamar al TS que es castigués Scilingo com a responsable de tots els fets en els quals havia participat, el que estima l'Alt Tribunal, que ara li condemna per trenta delictes d'assassinat a 19 anys de presó per cadascun, per un delicte de detenció il·legal a quatre anys i com a còmplice de 255 delictes de detenció il·legal a dos anys de presó per cadascun, el que eleva 444 anys la condemna imposada. L'Audiència va concloure que Scilingo va ingressar poc abans del Nadal de 1976 a l'Escola de Mecànica de l'Armada (ESMA, el centre de detenció i de tortures clandestí més important de la dictadura militar argentina) i que "va pretendre formar part" del “grup de tasques” que allà funcionava, però que finalment "va haver de conformar-se" amb ser cap d'electricitat i d'automoció. La sentència indicava que Scilingo coneixia les tortures a les quals se sotmetia als segrestats al soterrani del Casino d'Oficials de l'ESMA i relata que va ser testimoni de l'interrogatori realitzat a una jove a la qual se li va aplicar la "agullada" elèctrica. També deia que Scilingo va conèixer l'existència de "rostits" en l'ESMA, on es carbonitzaven els cadàvers de les persones que morien ja que va facilitar el material necessari per a aquestes pràctiques, i que va participar com a xofer en el segrest d'una persona."La característica més important dels delictes contra la humanitat és que són perseguibles universalment", afegia la Sala. A més, va assenyalar que la Justícia espanyola és competent per al seu enjudiciament "al no haver estat els delictes causats durant la dictadura militar perseguits a l'Argentina, ni tampoc quedar actualment sota cobertura del Tribunal Penal Internacional; també per existir víctimes espanyoles en l'ESMA i trobar-se a més Scilingo subjecte a la Justícia espanyola".