L'escriptor uruguaià Eduardo Galeano ha mort de càncer als 74 anys, a Montevideo. Casa Amèrica Catalunya, on Galeano presentava les seves novel·les a Barcelona, lamenta profundament la mort de qui ha estat un dels autors més destacats de la història de la literatura llatinoamericana.
14/04/2015 / Barcelona
En la mort d'Eduardo Galeano
Abans de convertir-se en un intel·lectual destacat de l'esquerra llatinoamericana, Galeano va treballar com a obrer de fàbrica, dibuixant, pintor, missatger, mecanògraf i caixer de banc, entre d'altres ocupacions.
La seva carrera com a escriptor ens deixa grans obres com Las venas abiertas de América Latina, Memoria del fuego o El libro de los abrazos.
El diari argentí Página 12 recordava avui que "el jurado que le entregó el Doctorado Honoris Causa de la Universidad de La Habana en 2001 lo definió como un recuperador de la memoria real y colectiva sudamericana y un cronista de su tiempo".
Eduardo Germán Hughes Galeano va nèixer a Montevideo el 3 de setembre de 1940. Era fill d'Eduardo Hughes Roosen i de Licia Ester Galeano Muñoz, de qui va prendre el cognom per firmar com a escriptor o periodista. Quan era un adolescent va començar a publicar caricatures per a El Sol, un diari socialista de l'Uruguai, amb el pseudònim de Gius.
A principis dels anys 60 va començar la seva etapa periodística com a editor del setmanari Marcha i del diari Época. Després del cop d'Estat a l'Uruguai el 1973, va ser empresonat i posteriorment es va insta·lar a l'Argentina. Una década després es convertia en director de la revista cultural i política Crisis.
Quan el seu nom va entrar a formar part de la llista de condemnats per la dictadura militar argentina, presidida per Jorge Rafael Videla, va viatjar a Espanya, on va escriure la trilogia Memoria del fuego (Los nacimientos, 1982; Las caras y las máscaras, 1984; i El siglo del viento, 1986), en què revisita la història del continent llatinoamericà.
La visió d'una Amèrica Llatina unida es va veure reflectida en títols com Los días siguientes (1963), els relats de Vagamundo (1973), El libro de los abrazos (1989), Patas arriba. La escuela del mundo al revés (1998).
El 1985 va tornar a Montevideo quan Julio María Sanguinetti va assumir la presidència del pais a les urnes. Junt amb Mario Benedetti i Hugo Alfaro, va ser fundador del setmanari Brecha, i després la seva propia editorial, El Chanchito.
Galeano va ser galardonat amb el Premio Casa de las Américas 1975, 1978; Premio del Ministerio de Cultura del Uruguay 1982, 1984, 1986, American Book Award 1989, Premio Stig Dagerman 2010 i Premio Alba de las letras 2013.
En el document adjunt, una de les darreres dedicatòries d'Eduardo Galeano de visita a Casa Amèrica Catalunya.
Veieu també:
Multitudinària presentació a Barcelona del llibre Los hijos de los días. de Eduardo Galeano.
Eduardo Galeano presenta a Barcelona el seu llibre Espejos
Eduardo Galeano davant la mort de Mario Benedetti.
