Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
15/04/2020 / Barcelona

Sebastián Plut, doctor en Psicologia: 'L’espècie humana podrà trobar algun punt d’afinitat que no sigui un virus?'

El món viu en estat d'alarma i expectació amb motiu de l'expansió de la pandèmia del COVID-19. Des de Casa Amèrica Catalunya, volem abordar aquesta situació en diferents punts del continent americà. Després d’entrevistar a Sofia Abarca (Rapa Nui, Xile) i Julieta Montaño (Bolívia), aquesta setmana hem parlat amb l’argentí Sebastián Plut, doctor en Psicologia i autor de diversos llibres sobre psicoanàlisi i política, com els que va presentar al nostre auditori el passat 28 de gener: El malestar en la cultura neoliberal (Ed. Letra Viva, 2018) i Escenas del Neoliberalismo (Ed. Ricardo Vergara, 2019). Aquests dies de confinament, escriu articles pels mitjans i segueix atenent pacients per videotrucada.

Com percep que s'està vivint al seu país la crisi sanitària internacional provocada pel COVID-19?
Les vivències, sens dubte, són molt heterogènies, encara que en línies generals, de moment, majoritàriament els ciutadans tenen una sensació favorable respecte de com el govern està afrontant la situació. També és cert que fins ara el nivell de persones contagiades és relativament baix, per la qual cosa caldrà esperar a veure què passa quan s'elevi la corba i, a el mateix temps, les dificultats econòmiques es comencin a percebre més fortament. A això caldrà sumar els efectes propis de l'aïllament que, per se, promouen efectes difícils de calcular.

Quines reaccions, impactes o lectures li generen les notícies que arriben des d'Europa?
Aquí els mitjans, com imagino passa a Europa, estan tot el dia difonent informació sobre el que passa a l'altre costat de l'Atlàntic. Hi ha una sobreabundància informativa respecte de nombre de contagiats i morts a Itàlia, Espanya, Anglaterra, etc. Sens dubte, és dolorós saber el que està succeïnt i, en el meu cas personal, s'ajunta amb les vivències recents d'haver estat a Barcelona, Madrid i Portugal fa encara molt poc temps.

Sent que la ciutadania mostra confiança cap al govern de la nació?
En línies generals intueixo que sí, les xifres indiquen un molt alt nivell d'acceptació de la política de govern d'Alberto Fernández en la decisió de prioritzar, inicialment, la salut per sobre l'economia. Lògicament, imagino que aquest aval anirà depenent o variant segons siguin la intensitat i la durada de la quarantena, és a dir, quant de temps la gent podrà suportar el perjudici econòmic perquè aquest no sigui un factor més que afecti la salut.

Quina opinió li mereix el sistema sanitari del seu país?
Argentina és un país que té una llarga tradició de Salut Pública (gratuïta) el que en aquest moment ajuda molt. També és cert que des de fa ja diversos anys el sistema públic de salut, tot i que conserva una àmplia cobertura, ha patit un cert deteriorament. Només cal esmentar que durant el govern anterior, el de Mauricio Macri, va ser rebaixat el Ministeri de Salut a Secretaria de Salut, situació que va revertir Alberto Fernández només arribar al govern al desembre de 2019. Com sigui, malgrat les deficiències, actualment es estan duent a terme mesures molt significatives perquè quan es presenti aquí el pic de contagi -que s'espera per maig- el sistema de salut pugui comptar amb els recursos necessaris per afrontar (llits, respiradors, etc.).

Quines reflexions personals li sorgeixen arran d'aquesta situació?
La veritat és que tots aquests dies he reflexionat i escrit bastant sobre el que succeeix. Reflexions que deriven de la feina amb els pacients i del que puc observar d'una manera més macro. Però aquí he de ser sintètic de manera que només esmentaré un interrogant. Avui la humanitat està, no sé si unida, però almenys homologada pel COVID-19, ja que és una realitat afí a tots els habitants de la planeta. Per això, em pregunto si l'espècie humana podrà trobar algun punt d'afinitat que no sigui un virus.

En aquests dies, ¿pensa en algun llibre, alguna cançó, obra de teatre, pel·lícula...?
Hi ha llibres ja tradicionals que a molts ens vénen a la memòria, com La pesta d’Albert Camus, Assaig sobre la ceguesa, de José Saramago o fins i tot Èdip Rei, de Sòfocles. També he recordat la lectura de dos llibres, Pesta i Còlera, de Patrick Deville i Inmunitas, de Roberto Espósito. Per la meva activitat acadèmica, a més, he reprès reflexions que jo mateix vinc fent a partir de Psicologia de les masses de Sigmund Freud.

Quines repercussions pot portar amb si aquesta crisi en el seu àmbit professional?
També aquí la resposta podria ser extensa, però al menys indicaré dues qüestions resultants d'haver de passar de treballar en el consultori a atendre els pacients per videotrucada. Molts pacients van acceptar la proposta d'aquest tipus de sessions i es verifica en això una tensió, un esgotament que encara hem de pensar. A més, és clar, del malestar que exhibeixen els pacients mateixos pel confinament, la incertesa, la monotonia, etc. Després hi ha els pacients que han optat per esperar que finalitzi la quarantena per reprendre les seves sessions. La preocupació en aquest sentit és el nivell de retracció subjectiva que pot seguir a la retracció objectiva i cal que els analistes estiguem atents a això. En definitiva, estem assistint a una situació que ens exigeix pensar de manera complexa les presències i les absències, i recórrer als nostres pensaments per sostenir-nos i sostenir els altres davant les vivències d'estranyesa i distància.

La pandèmia pot aguditzar tensions entre els països llatinoamericans? És d'esperar el conflicte entre fronteres?
No sabria respondre a aquest punt de què podria passar. Tenim grans diferències, a nivell dels governs, amb el Brasil per exemple. En aquest tema, reitero, no tinc claredat, només puc aspirar a que el nostre desig de que no augmentin les tensions es pugui preservar en el temps.

El coronavirus pot sufocar el futur empenta dels importants moviments socials que van sorgir en nombrosos països de la regió llatinoamericana?
Llatinoamèrica, com bé planteja la pregunta, és un territori que té llarguíssima història de moviments populars i, en principi, i al revés del que es tem a la pregunta, les situacions crítiques de tota mena han abonat i alimentat la cohesió de grups populars. El que podrà ser més preocupant seran les estratègies i violències que són a l’aguait des dels grups concentrats de poder econòmic i comunicacional.

Com creu que canviarà la nostra manera d'entendre el món aquesta crisi? De quina manera considera que el observarem en les nostres vides?
Sóc escèptic pel que fa als canvis que podran seguir a la pandèmia, al menys si comparo les meves presumpcions amb les dels que creuen que aquesta crisi assestarà un cop letal a el capitalisme, o bé davant els qui creuen que els éssers humans, després d'això, aprendrem a valorar aspectes més significatius de les nostres vides. El que jo em pregunto és, una vegada que tot això s'acabi, al menys en la seva cara més visible, què farem amb els nostres records d’allò que hem viscut durant aquesta etapa? Ja sabem que no sempre els humans aprofitem bé les nostres memòries.

Clica aquí per llegir dos articles publicats recentment per Sebastián Plut:

Pandemia: cuarentena y sufrimiento psíquico

Los vivos