La taula rodona que ha tancat les Jornades Americat XXI ha tingut com a protagonista la tasca de cooperació realitzada entre Catalunya i Bolívia, així com el marc legal en què es troben els immigrants que arriben a Espanya des de Bolívia a la recerca de treball. La inestabilitat generada després de la crisi del "corralito" i els atemptats de l'11-S en els dos màxims receptors d'aquest fluix migratori, Argentina i EE.UU, van provocar que molts treballadors optessin per buscar nous destins com Espanya. En l'actualitat, es calcula que la immigració boliviana és la més nombrosa d'Espanya, on cada dia arriba una mitjana de 600 persones del país andí. (A la imatge, María Teresa Ossío, Ambaixadora en funcions de Bolívia a Espanya, durant les jornades)
“Estem per tornar”: la complexa situació dels immigrants bolivians a Espanya
La taula rodona que ha tancat les Jornades Americat XXI ha tingut com a protagonista la tasca de cooperació realitzada entre Catalunya i Bolívia, així com el marc legal en què es troben els immigrants que arriben a Espanya des de Bolívia a la recerca de treball. La inestabilitat generada després de la crisi del "corralito" i els atemptats de l'11-S en els dos màxims receptors d'aquest fluix migratori, Argentina i EE.UU, van provocar que molts treballadors optessin per buscar nous destins com Espanya. En l'actualitat, es calcula que la immigració boliviana és la més nombrosa d'Espanya, on cada dia arriba una mitjana de 600 persones del país andí.
Davant aquesta situació, Maria Teresa Ossío, Ambaixadora en funcions de Bolívia a Espanya, ha subratllat la importància de frenar la “estrangerització” de l'immigrant. Davant la creixent arribada d'immigrants, Ossío ha assenyalat la necessitat d'engegar mecanismes d'integració política i social, que permetin als nouvinguts gaudir dels mateixos drets que qualsevol ciutadà espanyol.
En qualsevol cas, Espanya encara no registra una població estable de bolivians. La majoria ve a treballar per un període de 2 o 3 anys, després del qual tornen amb les seves famílies al seu país d'origen. En paraules de Grover Oblitas, secretari de cultura del Centre Bolivià Català, aquests immigrants “estan per tornar”. Malgrat que cada vegada és més gran el percentatge que aconsegueix la regularització, segons la seva opinió no es dóna una veritable integració, ja que molts malviuen amuntegats en pisos minúsculs o es regeixen per condicions laborals precàries.
En relació amb les tasques de codesenvolupament portades a terme amb el país andí, la coordinadora de projectes a Bolívia de Veterinaris Sense Fronteres, Noemí Cortés, ha defensat una modernització dels recursos, sense perdre de vista els tradicionals que encara s'usen en cada territori. Segons la seva opinió, “Bolívia té una gran capacitat d'organització”, encara que cal tenir en compte que utilitza formes i conceptes propis, que potser no combreguen amb el modus operandi europeu. El secret està a intentar conjugar tots dos per aconseguir un codesenvolupament d'èxit.
Cal recordar que “la història de la cooperació també és la història de molts errors”, com ha indicat el director de l'Agència Catalana de Cooperació David Minoves. Per minimitzar els riscos de fracàs, cal portar a terme una política planificada amb tots els actors involucrats en aquest procés, perquè el projecte resultant tingui la força suficient per transformar i millorar l'entorn. Minoves ha assenyalat l'oportunitat brindada a Catalunya per impulsar polítiques de desenvolupament al país andí i dur a terme una política que combini tant l'aspecte social com l'institucional. Ara bé, perquè l'ajuda catalana pugui arribar a bon port, cal que es faci amb una continuïtat temporal -com pretén el Govern de Catalunya- i no de manera esporàdica.
D'altra banda, l'última taula rodona celebrada dimecres 22 de febrer sobre "Emergència Indígena" es va centrar en les desigualtats encara existents a Bolívia, a causa de variables socials, geogràfiques o de gènere. L'arribada al poder d'Evo Morales ha tornat les esperances a aquells sectors històricament desafavorits, que veuen ara una oportunitat de participar en la vida política del seu país.
