Casa America Catalunya

El politòleg, escriptor i director de la revista cubana de ciències socials i estudis culturals “Temas”, Rafael Hernández, i la psicòloga social i professora de la Universitat de l'Havana, Daybel Pañellas, han afirmat a Casa Amèrica Catalunya que la naturalitat amb la qual l'illa ha acollit la malaltia i allunyament del poder del president del país, Fidel Castro, evidència que “la continuïtat de la revolució és en mans de la societat cubana”. “Des de juliol de l'any passat es demostra que el Govern de Cuba no depèn d'un sol home. Al segon dia ja no es parlava de la malaltia de Castro”, han afirmat en el transcurs de la conferència “Cuba, la transició en curs” davant un nombrós públic. “Per als cubans, Fidel Castro no és Franco, Pinochet o Mao”, ha puntualitzat Hernández. TransicióRafael Hernández, que ha exercit de professor en universitats de Cuba, Estats Units, Mèxic i Puerto Rico, ha datat l'inici de la transició a Cuba en les reformes constitucionals de 1992 que van incloure la desaparició del concepte “dictadura del proletariat”, l'elecció directa dels membres de l'Assemblea Nacional, la creació de mercats lliures i l'empara a un possible sector privat dins de l'economia de l'illa, i la no discriminació per creences religioses. “Cuba és avui més diferent que la de fa 15 anys”, sosté Hernández, que apunta com a reflex d'aquests canvis el fet que la societat cubana, “la més homogènia de l'Amèrica Llatina”, sigui ara “més desigual que la de 1989”, quan va caure el mur de Berlín.El dia a diaRequerits per les dificultats del dia a dia en l'activitat econòmica a l'illa, els conferenciants han admès que “tenim problemes”. Hernández ha suggerit la necessitat de canviar la “hipercentralització” del sistema i aconseguir que les institucions funcionin “horitzontalment”. Per a l'expert, i a diferència de la major part de l'Amèrica Llatina, “la riquesa de Cuba és en el nivell d'educació mitjana dels seus ciutadans”. Sobre això, Daybel Pañellas ha remarcat el rejoveniment dels claustres de les universitats, els components dels quals tenen 35 anys de mitjana. “El futur del país també està etiquetat per la feminitat de Cuba”, ha dit la psicòloga. Llibertat d'expressióRafael Hernández ha admès que a Cuba hi ha restriccions a la llibertat d'expressió, encara que “no són comparables a les de fa 20 anys”. “No hi ha pel·lícula cubana actual que no abordi el tema de l'emigració”, subratlla després de recordar que “Temas”, la revista que dirigeix, du 12 anys publicant debats i reflexions crítiques sobre les polítiques del Govern i que els sectors universitaris i artístics han anat recollint temes anteriorment “tabús” com la discriminació racial, la falta de participació popular en les decisions, el paper de la dona o el relleu generacional en les estructures de poder.
Bloqueig nord-americàHernández, després de recordar que Miami és només a 40 minuts de vol de l'Havana, ha remarcat quer els Estats Units “no ajuden a cap canvi polític a Cuba quan s'arroguen el dret a decidir sobre el sistema més convenient per a l'illa” i ha vaticinat la “alta” probabilitat que el Senat nord-americà retiri pròximament les disposicions que imposen el bloqueig econòmic del país. “Per als cubans seria bo tenir relacions amb els Estats Units. El bloqueig és absurd”, diu Hernández, qui durant 20 anys ha estat director d'estudis nord-americans al Centre d'Estudis sobre Amèrica (CEA) i autor de nombrosos llibres i assajos sobre política, cultura i societat civil cubanes, política nord-americana, relacions interamericanes, seguretat internacional i migració.