Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
06/07/2007 / Barcelona

Les notícies del 2007 (12): Fermesa o acord humanitari?. El clam a Colòmbia contra els segrestos s'esquerda a l'hora de fer front a l'històric desafiament de la guerrilla

Un dia després de les multitudinàries manifestacions a Colòmbia en demanda de llibertat i en repudi per la mort, en circumstàncies encara no aclarides, d'11 polítics segrestats per la guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), el país s'ha despertat amb un gust agredolç després de constatar-se al carrer les postures enfrontades entre els partidaris de la fermesa contra els guerrillers i els que advoquen per una sortida humanitària al problema dels milers d'ostatges que mantenen en captiveri. Una fractura que reflecteixen els principals mitjans del país, com el diari “El Tiempo”, que encapçala la seva crònica d'aquesta jornada històrica amb un descriptiu “Unitat contra el segrest va contrastar amb divisió enfront de com aconseguir llibertat de plagiats”.

Un dia després de les multitudinàries manifestacions a Colòmbia en demanda de llibertat i en repudi per la mort, en circumstàncies encara no aclarides, d'11 polítics segrestats per la guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), el país s'ha despertat amb un gust agredolç després de constatar-se al carrer les postures enfrontades entre els partidaris de la fermesa contra els guerrillers i els que advoquen per una sortida humanitària al problema dels milers d'ostatges que mantenen en captiveri. Una fractura que reflecteixen els principals mitjans del país, com el diari “El Tiempo”, que encapçala la seva crònica d'aquesta jornada històrica amb un descriptiu “Unitat contra el segrest va contrastar amb divisió enfront de com aconseguir llibertat de plagiats”. Va ser en la manifestació de Cali, amb unes 400.000 persones, on es va reflectir amb major nitidesa l'esmentada divisió, segons la informació de “El Tiempo”. “El moment crític es va viure en l'Ermita, on va finalitzar la manifestació. Aquí, Carolina Charry, filla de l'exdiputat Carlos Charry, va culpar les FARC i al Govern Nacional per la mort del seu pare. "Insistim en l'acord humanitari. No és un desig dels familiars, és una necessitat de les víctimes del segrest per tornar vius a casa", va dir. Llavors, la seva veu va ser tapada pels qui encapçalaven la marxa. La van xiular mentre cridaven: "Uribe, Uribe" , en al·lusió al president del país, Álvaro Uribe, decidit partidari de la fermesa i que ahir mateix va prometre “foragitar Colòmbia de terroristes”."A mi em fa pena, respecto el dolor de Carolina i de tots els familiars, respecto les seves paraules, però he de rebutjar l'acusació que el Govern hagi estat còmplice", va replicar gairebé d'immediat el ministre de l'Interior, Carlos Holguín. Benedicció als fills“Els sentiments diferents que té el país sobre la fermesa d'Uribe -que per evidents van ser ressenyats per diferents agències internacionals de notícies i per la CNN en espanyol- són els que aprofiten les FARC i els que posen al President en una dilema”, prossegueix la crònica de “El Temps”, que afegeix:
“Ell mateix (Uribe) va comptar divendres, després de la seva visita als familiars dels exdiputats, sobre el dolor que li van causar els reclams i com va ser de difícil sentir aquella mateixa nit la Lina, la seva dona. Ella li va dir que ell podia beneir els seus fills abans de ficar-se al llit, però que altres nois, referint-se als fills dels exdiputats, ja no podien rebre una benedicció”.Tot el paísA Bogotà, s'estima que uns tres milions de persones van sortir als carrers cridant 'Llibertat, llibertat, llibertat' mentre en la segona ciutat més important del país, Medellín, la capital del departament d'Antioquia, el cantant Juanes, amb l'alcalde Sergio Fajardo, el governador Aníbal Gaviria, el ministre d 'Agricultura, Andrés Felipe Arias, el futbolista Víctor Hugo Aristizábal i la ciclista María Luisa Calle, “va encapçalar la multitud de “paisas” que va protestar contra el segrest”. A Madrid, uns 200 colombians residents a Espanya es van concentrar als jardins de la Casa Amèrica per sumar-se a la protesta.