Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
29/09/2006 / Barcelona

L’escriptor Mauricio Rosencof, exlíder dels Tupamaros d’Uruguai i actual director de Cultura a Montevideo, a Casa Amèrica Catalunya

El pròxim dimarts 3 d’octubre, a les 20:00 hores, a Casa Amèrica Catalunya, Mauricio Ronsecof, novel·lista i director de Cultura de la Intendencia Municipal de Montevideo (IMM), pronunciarà la conferència “Las Esquinas Culturales: un modelo de integración social”. Jordi García Soler, periodista, i Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, presentaran l’acte.

El pròxim dimarts 3 d’octubre, a les 20:00 hores, a Casa Amèrica Catalunya, Mauricio Ronsecof, novel·lista i director de Cultura de la Intendencia Municipal de Montevideo (IMM), pronunciarà la conferència “Las Esquinas Culturales: un modelo de integración social”. Jordi García Soler, periodista, i Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, presentaran l’acte.
El programa “Esquinas de Cultura” promou a Montevideo l’apertura de “cantonades de cultura” a barris de la ciutat amb mancances d’aquesta mena d’infrastructures. Un indret elegit pels veïns, com un club o el local d’una associació, esdevé epicentre de diverses activitats sorgides des dels interessos de la comunitat i articulades amb les polítiques públiques. Grups d’artistes, de teatre, cantants populars, dansaires, escriptors... són els protagonistes d’aquests espais que també promouen la participació de grups de l’anomenada “Movida Joven” alhora que donen cabuda a la feina que desenvolupen les associacions veïnals.
Mauricio Rosencof, a més de dirigir les polítiques culturals de la capital de l’Uruguai, és tot un referent al seu país per la seva trajectòria personal i literària. Dirigent del grup guerriller Movimiento de Liberación Nacional -Tupamaros, l’any 1972 va ser detingut, i des de setembre de 1973, empresonat en una cel·la subterrànea de dos metres quadrats. Allà hi va restar, incomunicat i sense aigua, més de 11 anys i mig. Rosencof parla d’aquesta experiència en les seves obres cabdals, com “Memorias del calabozo” (escrit amb la col·laboració del seu company de captiveri Eleuterio Fernández Huidobro, El Ñato),“Las cartas que no llegaron” i “El Bataraz”, aquestes dues publicades per Alfaguara.
 
Del seu tancament, Rosencof deia en una entrevista: “Jo, per exemple, pensava en el meu “viejo”. Tota la història que es narra en “Memorias del calabozo” és la que vaig estar pensant en aquests anys. El Ñato, que era el meu veí de cel·la i coautor d'un sistema de comunicació per copets mitjançant el qual teníem infinites converses i ens “comptàvem” les nostres vides, pensava en els seus oncles espanyols. Aquest sistema de codi morse reinventat ens va estimular per aconseguir sobreviure i donar testimoni. Amb el Ñato ens vam fer un jurament que, si sortíem, anàvem a escriure. Ho vam fer i són els tres toms de “Memorias del calabozo”.
 Periodista, poeta, dramaturg i lluitador social, Mauricio Rosencof, a qui també es coneix com “El Ruso” ja que és fill d’emigrants polonesos jueus, és l’escriptor que ha obtingut més premis Bartolomé Hidalgo, el guardó literari de major prestigi a l’Uruguai.