El candidat a la presidència de Mèxic de la coalició esquerrana Por Bien de Todos, Andrés López Obrador, segueix enrocat en el seu no reconeixement dels resultats de les eleccions celebrades el passat 2 de juliol amb un ajustat triomf del seu principal adversari, Felipe Calderón, del Partido de Acción Nacional (PAN). Un cop el Tribunal Electoral de Mèxic - que el 6 de setembre té previst proclamar al nou president del país - ha rebutjat les centenars d'impugnacions que qüestionaven la legalitat del comicis, López Obrador ha dit: “La submissió dels jutges a un grup de privilegiats i d'extremistes de dreta [...] representa no només una vergonya a la història nacional, sinó una violació a l'ordre constitucional i un verdader cop d'estat", informa l'agència EFE. (A la imatge, el Zócalo de Mèxic DF amb milers de seguidors de López Obrador)
López Obrador parla de “cop d'estat” després de la decisió unànime del Tribunal Electoral de Mèxic sobre la inexistència de frau a les eleccions del 2 de juliol
El candidat a la presidència de Mèxic de la coalició esquerrana Por Bien de Todos, Andrés López Obrador, segueix enrocat en el seu no reconeixement dels resultats de les eleccions celebrades el passat 2 de juliol amb un ajustat triomf del seu principal adversari, Felipe Calderón, del Partido de Acción Nacional (PAN). Un cop el Tribunal Electoral de Mèxic - que el 6 de setembre té previst proclamar al nou president del país - ha rebutjat les centenars d'impugnacions que qüestionaven la legalitat del comicis, López Obrador ha dit: “La submissió dels jutges a un grup de privilegiats i d'extremistes de dreta [...] representa no només una vergonya a la història nacional, sinó una violació a l'ordre constitucional i un verdader cop d'estat", informa l'agència EFE. A l'assemblea informativa que celebra diàriament en el Zócalo de Mèxic DF, López Obrador ha afirmat que al declarar vàlids els resultats "els magistrats van assumir una decisió política i no jurídica" i ha convocat una Convenció Nacional Democràtica per al pròxim 16 de setembre perquè decideixi quin paper s'assumirà per impedir la "usurpació i la imposició". Aquesta Convenció discutirà un pla que desconeixerà Felipe Calderón com a president i a tots els seus funcionaris. També haurà de decidir si es constitueix un Govern de la República o una coordinació de la resistència civil pacífica, el que "implica la creació d'un Govern en resistència durant el temps que duri la imposició".El passat 6 d'agost, l'Institut Federal Electoral (IFE), un ens autònom que organitza el comicis, va assenyalar que Calderón havia rebut 243.934 vots més (0,58 punts percentuals) que López Obrador, del Partit de la Revolució Democràtica (PRD). El Tribunal Electoral ha quantificat els ajustos mitjançant un butlletí que anuncia que al PAN se li retiren 81.080 vots, mentre que a la coalició que lidera López Obrador li són anul·lats 76.897 sufragis. Per això, Calderón es manté com el candidat presidencial més votat.Després de més de tres hores de sessió, els set magistrats del Tribunal Electoral han rebutjat les 375 impugnacions presentades perquè els partits no han provat els greuges denunciats.
