Esta web utiliza cookies propias y de terceros para ofrecerte un mejor servicio. Al navegar, consideramos que aceptas su uso. Más información

Aceptar
03/11/2006 / Barcelona

Segunda y última oportunidad para Lula

(Artículo de Antoni Traveria, director general de la Fundación Casa Amèrica Catalunya publicado en El Periódico de Catalunya el miércoles 1 de noviembre de 2006). “La reelección inapelable de Luiz Inacio Lula da Silva en Brasil demuestra el torrencial carisma que transmite a millones de electores que han renovado, a pesar de todo, su confianza en el metalúrgico Presidente. No puede interpretarse de otra forma su aplastante triunfo. Una victoria personal muy trabajada en apenas 28 días, en la que destaca haber conseguido que su adversario perdiera incluso más de un dos por ciento de sufragios respecto de los obtenidos el 1 de octubre. La distancia de más de veinte puntos obtenida por Lula no es, ni mucho menos, un cheque en blanco. Es más bien una segunda oportunidad, y la última, que sugiere con nitidez la corrección, el cambio de rumbo de ciertas políticas que han defraudado y frustrado una parte de aquella ola de esperanza que supuso su llegada al poder en 2002...”

La reelecció inapel·lable de Luiz Inacio Lula da Silva al Brasil demostra el torrencial carisma que transmet a milions d'electors que han renovat, malgrat tot, la seva confiança en el metal·lúrgic President. No pot interpretar-se d'una altra manera el seu aclaparador triomf. Una victòria personal molt treballada en a penes 28 dies, en la que destaca haver aconseguit que el seu adversari perdés fins i tot més d'un dos per cent de sufragis respecte dels obtinguts l'1 d'octubre. La distància de més de vint punts obtinguda per Lula no és, ni de bon tros, un xec en blanc. És més aviat una segona oportunitat, i l'última, que suggereix amb nitidesa la correcció, el canvi de rumb de certes polítiques que han defraudat i frustrat una part d'aquella onada d'esperança que va suposar la seva arribada al poder al 2002.Lula diu haver entès el missatge de l'electorat. Sosté que, més que ningú, vol saber on va començar la corrupció del seu partit i del seu entorn més pròxim de confiança en el govern per evitar que es reprodueixi. Bones intencions, paraules de compromís per a una etapa amb una major massa crítica dels seus propis seguidors que no semblen disposats a tolerar una altra vegada, la repetició dels greus errors dels seus primers quatre anys. Renovat el triomf de manera contundent ve ara la més difícil de les seves prioritats: regenerar l'ètica en l'exercici de l'acció política.El Partit dels Treballadors (PT) de Lula va projectar des de l'oposició l'anhel d'una societat més justa, amb una lluita decidida de mans netes contra la corrupció en la qual es donés una relació de transparència entre les estructures polítiques de l'Estat i la gestió de les finances públiques. No només ha fracassat. Com a conseqüència ha aconseguit que el descrèdit del sistema polític brasiler s'hagi instal·lat en el conjunt de la societat perjudicant seriosament la credibilitat de la democràcia i dels seus representants elegits. S'imposen per tant mecanismes eficaços de control, mesures exemplars de correcció i voluntat política explícita per configurar una espessa xarxa institucional que impedeixi la malversació amb fins personals o de partit, inconfessables en qualsevol cas. Lula ha d’abordar també la tantes vegades ajornada iniciativa política per desenvolupar una reforma agrària radical. No ha complert tampoc Lula amb un compromís adquirit de manera reiterada des de 1989, quan es va presentar per primera vegada com a candidat a President. La redistribució de les terres segueix paralitzada mentre les dades objectives la converteixen en imprescindible. De 400 milions d'hectàrees productives només s’hi treballa en 50 milions i la tossuda realitat de concentració en poques mans de la propietat de la terra indica que un un per cent està en possessió del 50 per cent dels camps amb possibilitats de ser productius. I és que en el seu primer mandat, Lula no va aconseguir reubicar en terres fiscals a la meitat de les famílies que tenia previst en el seu programa de govern. Si bé els indicadors macroeconòmics assenyalen un resultat positiu, el creixement anual de només un 2 per cent resulta insuficient per a les necessitats d'un país immens amb enormes desigualtats. Cert és, i està en el capítol dels èxits de la gestió de Lula, que el deute extern del Brasil ha caigut un 22%, que la inflació s'ha reduït del 18 al 4,55% i que els desocupats no arriben avui al 10%, el mínim històric. Un país amb estabilitat econòmica en el que, no obstant això, encara malviuen en la misèria prop de 50 milions de persones, encara que les polítiques socials del primer govern Lula enfrontessin aquesta crua realitat amb l'execució de plans que, com l’anomenat “borsa família”, arriben ja a 11 milions de llars. “Els pobres tindran les preferències del nostre govern, volem un Brasil més just” cridava a la multitud un Lula eufòric la nit de celebració a l'avinguda Paulista, precisament en el cor financer del Brasil. Lula haurà d'afrontar amb major energia aquests grans desequilibris. Ho farà en aquesta ocasió amb un sòlid suport de la majoria de governadors dels estats del Brasil, circumstància de la que no va disposar durant el seu primer govern. Dos dels estats considerats majors, Rio de Janeiro i Bahia, seran ara aliats, mentre Sao Paulo, amb 28 milions d'electors, continuarà mantenint el contrapoder d'oposició de centre dreta amb un governador, José Serra, que aspira a succeir  Lula al 2010. L'estratègica aliança de Lula amb el centrista Partit Moviment Democràtic Brasiler (PMDB) -primera força en nombre de diputats al Congrés i segona al Senat- li pot garantir, a més, una estabilitat parlamentària de la qual mancava.No li van a faltar suports exteriors dels països veïns membres del Mercosur, que han respirat amb alleugeriment després de l'ensurt de la primera volta. El triomf de Lula, amb un creixement absolut de 5 milions respecte dels resultats d'octubre de 2002, és una gran humiliació per a aquells dels poderosos mitjans audiovisuals i de premsa compromesos en una campanya agressiva de desqualificació per impedir la seva reelecció. Lula ha superat amb nota totes aquestes adversitats. Falta ara comprovar si ha entès o no el missatge.