La desaparició del dictador xilè Augusto Pinochet ha provocat una cascada de reaccions en tots els racons del món. Les més significatives i esperades són les dels intel·lectuals llatinoamericans, que van assistir -quan no van patir- en primer pla, els horrors del tirànic i despietat règim del general colpista. Una de les reflexions més commovedores és la del poeta i escriptor uruguaià Mario Benedetti, que ha dedicat a la mort del dictador el següent "obituario con hurras": “Vamos a festejarlo, vengan todos los inocentes, los damnificados, los que gritan de noche, los que sueñan de día, los que sufren el cuerpo...”
13/12/2006 / Barcelona
“A la muerte de un canalla”: les reflexions de Mario Benedetti i altres intel·lectuals llatinoamericans després de la desaparició de Pinochet
La desaparició del dictador xilè Augusto Pinochet ha provocat una cascada de reaccions en tots els racons del món. Les més significatives i esperades són les dels intel·lectuals llatinoamericans, que van assistir -quan no van patir- en primer pla, els horrors del tirànic i despietat règim del general colpista. Una de les reflexions més commovedores és la del poeta i escriptor uruguaià Mario Benedetti, que ha dedicat a la mort del dictador el següent "obituario con hurras":
“Vamos a festejarlo, vengan todos los inocentes, los damnificados, los que
gritan de noche, los que sueñan de día, los que sufren el cuerpo....
los que alojan fantasmas, los que pisan descalzos, los que blasfeman y arden,
los pobres congelados, los que quieren a alguien, los que nunca se olvidan.
Vamos a festejarlo, vengan todos, el crápula se ha muerto, se acabó el alma negra,
el ladrón, el cochino, se acabó para siempre.
Hurra, que vengan todos, vamos a festejarlo,
a no decir la muerte siempre lo borra todo,
todo lo purifica, cualquier día la muerte no borra nada, quedan siempre las
cicatrices.
Hurra, murió el cretino, vamos a festejarlo,
a no llorar de vicio, que lloren sus iguales
y se traguen sus lágrimas.
Se acabó el monstruo prócer, se acabó para siempre. Vamos a festejarlo, a no
ponernos tibios, a no creer que éste es un muerto cualquiera.
Vamos a festejarlo, a no volvernos flojos,
a no olvidar que éste es un muerto de mierda”.
Per Mario Benedetti
Montevideo, 11 de desembre 2006
Les opinions d'altres intel·lectualsPer la seva banda, i davant la transcendència de la mort de Pinochet, el prestigiós rotatiu argentí Pàgina/12 ha recollit les “reaccions amb reflexions” d'alguns dels escriptors i polítics de l'Amèrica Llatina de més prestigi.“Avui és un mal dia per al diable, va perdre la presidència de l'infern”. Carlos Fuentes, escriptor mexicà.
“Xile té una ferida oberta, perquè quan la justícia tarda, la ferida tarda molt més a cicatritzar”. Isabel Allende, diputada socialista xilena i filla de Salvador Allende, president de Xile que va ser enderrocat per Pinochet.“La desaparició de Pinochet ha de significar una reconciliació del poble xilè, doncs la manera com va exercir la dictadura va esborrar tot el que va poder fer de positiu per l'economia xilena. El preu que va haver de pagar el poble no compensa les realitzacions de Pinochet”. Óscar Arias, president de Costa Rica i premi Nobel de la Pau.“La mort de Pinochet significa una gran alegria. Aquest miserable anomenat Pinochet per fi desapareix de la vida dels xilens”. Luís Sepúlveda, escriptor xilè que va ser perseguit pel règim de Pinochet. “La mort del general ens ajudarà molt, en aquesta perifèria del món occidental, a superar i cancel·lar d’una vegada per totes la guerra freda. No és poc. És una manera de mirar el moment amb optimisme”. Jorge Edwards, escriptor xilè. (de l'article “Una lección bien aprendida”, publicat a “El País”)“La democràcia xilena no va voler mai tancar a Pinochet. Aquesta ambigüitat és potser, paradoxalment, la més sublim estratègia de consolidació d'una unitat nacional que explica la destacada i celebradíssima estabilitat i benestar del Xile actual”. Antonio Skármeta, escriptor xilè (de l'article “Se retiró a pasitos”, publicat a “El País”)
