Casa America Catalunya

Entre dues aigües es va inaugurar en un concorregut acte marcat per l'emoció, la història, la música i els testimonis de dos móns, l'occidental i el dels pobles originaris d'Amèrica, representats per les comunitats indígenes de la Guaiana. Dos pobles separats per quelcom més que aigua.

Miguel Albero, president del Patronat de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, va ser l'encarregat d'obrir la inauguració al costat de Miquel Dewever-Plana i Marta Nin, directora de Casa Amèrica Catalunya. Albero va destacar la importància de "saber com navegar entre aquestes dues aigües sense ofegar-se, el que malauradament moltes vegades és el cas", en al·lusió a la complexa problemàtica que Dewever-Plana aborda en el seu treball, l'adaptació a la modernitat globalitzadora de les comunitats ameríndies de remotes aldees de la Guaiana francesa.

Epidèmia de suicidis
Miquel Dewever-Plana va començar la seva intervenció repassant el seu vincle amb Llatinoamèrica: "Va començar fa 25 anys amb les poblacions maies de Mèxic i Guatemala, per després donar un gir cap al sud i veure què passava a la Guaiana Francesa i les seves poblacions indígenes", va explicar. Durant la seva estada a l'interior d'aquestes recòndites selves, es va adonar d'una situació desconeguda: "Hi havia una epidèmia de suïcidis a l'interior d'aquestes comunitats".

El fotògraf va descobrir, a més, d'altres circumstàncies que van augmentar el seu interès i curiositat. "Un dia caminaven amb el seu vestit típic, i a l'endemà veies les dones pintades i amb talons, i als homes vestits com els joves occidentals. Això em va portar a parlar sobre el problema d'identitat que afecta sobretot a la generació més jove, els que no saben si són indígenes; si són occidentals; si seguir sent indígenes o si necessiten ser part d'aquesta modernitat que cada vegada s'acosta més al seu món".

Dewever-Plana també va assenyalar que a través de les seves fotografies buscava evidenciar la "crueltat" del canvi a el qual es veuen sotmesos els joves indígenes que busquen en l'educació de la Guaiana Francesa noves oportunitats per al seu futur: "Als 10 anys han de deixar les seves aldees, sense saber molt dels costums dels seus avantpassats: caçar, pescar i anar per la selva sense perdre. Després, tornen als 17 anys sense diploma, perquè hi ha gairebé un 100% de fracassos escolars, i sense aprendre res del nostre món. I tampoc van tenir temps d'aprendre del seu. Aquestes situacions moltes vegades porten a aquests joves a optar pel suïcidi", va explicar l'artífex d'Entre dues aigües.

Valor d'un treball
El fotògraf va culminar la seva intervenció destacant l'existència d'una edició gratuïta per als protagonistes de l'exposició i per als afectats per aquesta problemàtica. "En aquesta ocasió hem imprès 1.000 exemplars que vam oferir a les famílies indígenes de la Guaiana i per a les escoles. Van acompanyades amb un full pedagògic perquè els pares i mestres sàpiguen què està passant i com poden ajudar-los a no caure en aquesta terrible epidèmia de suïcidis. Aquest tipus de coses és el que dóna sentit i valor a la meva feina", va sentenciar l'artista franco-català.

Com és costum en les inauguracions d'exposicions a Casa Amèrica Catalunya, es busca el diàleg entre les diferents disciplines que convergeixen en la institució, de manera que l'artista Pablo Schvarzman va crear un collage musical per a l'esdeveniment, mostrant a través del seu treball la barreja dels dos móns que Dewever-Plana contraposa en la seva obra visual.

L' exposició Entre dues aigües romandrà oberta al públic fins al mes de maig amb horari de visita de dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 17 a 20 hores. Entrada lliure.

Activitat amb el suport de la Diputació de Barcelona.