Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
22/11/2006 / Barcelona

Ramón Silva, periodista paraguaià: “Un canal televisiu íntegrament en guaraní convertiria el segle XXI en el segle d'or d'aquesta llengua”

Ramón Silva, periodista paraguaià, és membre del poble guaraní. Presenta un informatiu en llengua guaraní per a SNT televisió, a les 4.30 del matí. Dijous dia 23, participarà en el IV Fòrum de Llengües Ameríndies que se celebra a Casa Amèrica Catalunya i que reunirà a experts, líders i parlants de diferents àrees lingüístico-culturals de l'Amèrica Llatina.

Ramón Silva, periodista paraguaià, és membre del poble guaraní. Presenta un informatiu en llengua guaraní per a SNT televisió, a les 4.30 del matí. Dijous dia 23, participarà en el IV Fòrum de Llengües Ameríndies que se celebra a Casa Amèrica Catalunya i que reunirà a experts, líders i parlants de diferents àrees lingüístico-culturals de l'Amèrica Llatina.Quin paper juga el guaraní al seu país?Paraguai té 6 milions d'habitants. El 94% es comunica en guaraní. Però no és el guaraní pur d'origen indígena, encara que manté la seva estructura, sinó el que anomenem “guaraní-paraguaià”, una barreja amb el castellà.Més enllà de la qüestió lingüística, ser guaraní significa alguna cosa més?Exactament. Ser guaraní significa ser americà, perquè va ser la llengua general d'Amèrica del Sud en els primers temps de la Conquista espanyola i portuguesa. Actualment el parlen a 4 països: Brasil, Bolívia, Argentina i Paraguai, que és el centre de la llengua guaraní. Sentir-se guaraní és sentir que el teu origen és la selva, l'aigua, el mar. Sentir-se paraguaià, diferent de la resta. Ser guaraní és alguna cosa espiritual.Deia que un 94% parleu guaraní. Com es reflecteix en les institucions i l'administració?Paraguai és un país pobre, rural. És aquest 94%. El 6% restant és l'alta societat, els que manen. Prefereixen estudiar castellà, que els obre les portes al món, al treball, al coneixement. Hi ha institucions urbanes, per exemple de la capital, que rebutgen el guaraní, llengua oficial des de 1992. Però ho van instaurant en els col·legis, les universitats i comença a entrar en els mitjans de comunicació, perquè la llei els obliga des de 1994. I els polítics?El president de la República i els seus ministres també parlen guaraní, i aquest concepte que només les persones de parla castellana poden ocupar una posició política va canviant lentament. S'està descobrint que usant la llengua guaraní es pot ser president, tenir diners i viatjar al món. Quan sortiu al món no podeu parlar guaraní.No, però busquem un equilibri: mantenir la identitat guaraní, i el castellà com porta al món. Però abans hem de consolidar l'oficialitat real de llengua. L'any que ve s'aprovarà la Llei de Llengües que planteja l'ús obligatori de la llengua guaraní en les institucions públiques: si un vol ser candidat a un càrrec públic, haurà de parlar el guaraní. I es crearà l'Acadèmia de la Llengua Guaraní.Ha esmentat abans els mitjans de comunicació. Vostè treballa en el canal de televisió paraguaià SNT, presentant en guaraní un informatiu anomenat “Kay'uhápe” (Prenent “mate” calent). Quina presència té la seva llengua a la televisió?El guaraní ha estat sempre reservat a la ràdio, i tractat des d'un punt de vista del folklore. Fins que jo vaig començar fa 20 anys en ràdio i 14 a la televisió, mai s'havia vist que algú informés en guaraní. Amb 4 canals que té la televisió paraguaia, el meu és l'únic en el que es parla guaraní, i està sent un fenomen d'audiència fins al punt que la resta de canals s'està plantejant fa temps afegir el guaraní a la seva programació.Però el seu programa comença a dos quarts de cinc de la matinada. Com s’ha interpretar?És l'horari dels pagesos. Les franges horàries de màxima audiència en zones urbanes són la migdiada i la nit, sobre les 10. Jo no aconsegueixo entrar en aquest horari pel menyspreu de la meva empresa per la llengua guaraní, i tot i així, aquests programes tenen uns percentatges entre el 12 i el 14%, mentre que el meu arriba al 28%. El motiu és que en el meu horari la resta de canals emet “enlatados”, i jo estic sol i arrossego l'audiència amb mi, en guaraní, perquè no tinc competència, simplement. Té l'esperança d'aparèixer algun dia en una altra franja horària?No, encara que ho intentaré. Tinc pensat aprofitar que el president de torn i els ministres fan ús dels índexs de penetració que té el meu programa pari emetre els seus missatges per demanar de 5 a 10 minuts en guaraní en els horaris centrals.Aquí a Catalunya, la televisió pública autonòmica és íntegrament en català. Si les cadenes existents no li donen més espai al guaraní, per què no es crea com aquí una televisió que només parli guaraní?Primer perquè aquí no existeix la televisió pública, i per tant no hi ha una llei que pressioni en aquest sentit. Però vostè m'ha demostrat que audiència no faltaria. No ho recolzaria un 94% de la població? Però els diners els tenen el 6% restant. Com a màxim es pot pensar en un canal meitat en espanyol i meitat en guaraní, però ni tan sols. Aconseguir-ho faria que el segle XXI es convertirís al segle d'or del guaraní.Per acabar, parli'm del que ens explicarà en el Fòrum de les Llengües Ameríndies.Parlaré primer de la meva experiència en els mitjans. A la televisió, tot el que t'he explicat, i en ràdio, perquè tinc al meu càrrec una xarxa d'emissores radiofòniques amb 400 programes, des d'on jo emeto els meus missatges en guaraní. Després parlaré de la llengua guaraní en general, del guaraní que es parla avui, i del que s'ensenya en les escoles, completament diferent. I parlaré del problema que no existeixi encara una acadèmia oficial que formalitzi la llengua.