Casa America Catalunya

Durant tota aquesta setmana, a l’auditori de Casa Amèrica Catalunya es projecten les pel·lícules llatinoamericanes més destacades que aborden la temàtica relacionada amb gais, lesbianes, transexuals i bisexuals. Es tracta del cicle “Pantalla LGTB”, que ha tingut, en la seva primera sessió, una destacada resposta del públic que ha omplert a vessar les instal·lacions de l’entitat per gaudir dels dos films programats: la coproducció (Colòmbia, Perú, França i Alemanya) “Contracorriente” i la pel·lícula boliviana “La ley de la noche”. Cal destacar l’especial expectació aixecada per “Contracorriente”, del director Javier Fuentes-León. Aquesta història d'amor clandestí a un poblet de pescadors del nord del Perú competirà com a Millor Pel·lícula Hispanoamericana als premis Goya 2011. “Pantalla LGTB”, per la seva banda, continua avui, a les 19:00 hores, amb la projecció dels films “Ella, “Do começo ao film” i “Este pueblo necesita un muerto”.

Casa Amèrica Catalunya estrena la seva programació cultural de l’any nou amb Pantalla LGBT, quatre dies centrats en la temàtica de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals que en el decurs de la darrera dècada, ha agafat embranzida en el sector cinematogràfic de Llatinoamèrica fins el punt de col·laborar en el camí de la normalitat democràtica i convertir-se en un sector estable, que té ja un nombre de títols de qualitat. En aquestes sessions, aproparem als nostres seguidors la millor filmografia produïda allà sobre aquest gènere durant els darrers anys.

Amb motiu de les festes de Nadal, la Fundació Casa Amèrica Catalunya roman tancada del 24 de desembre al 6 de gener, ambdós dies inclosos. Durant aquest període, aquesta pàgina web reproduïrà una selecció de les activitats més destacades celebrades a la nostra entitat en aquest 2010 així com un recull de les personalitats que van passar-hi.

Matías Bize va presentar a Casa Amèrica Catalunya La vida de los peces, la última pel·lícula del jove cineasta xilè de 30 anys, l’obra més madura d’aquest talent llatinoamericà que, amb només quatre films, destaca com pocs en el panorama de la direcció mundial. Hi ha alguna cosa a Bize que recorda Messi, un do natural per despuntar en el seu camp, que ni cal anomenar feina. Candidat a l’Oscar i al Goya, prefereix, segur, rodar a xerrar, observar i callar a convertir els seus pensaments en paraules per a publicar en boca aliena. El seu film es va estrenar al nostre auditori precedit per grans crítiques gràcies a un doble passi. A les sis i a les vuit. I en Matías hi era allà.

Julio Villanueva Chang tancà a finals de novembre les jornades que Casa Amèrica Catalunya dedicava als Nous Cronistes d’Índies, amb notícia incorporada: Qui fou director- fundador de l’emblemàtica Etiqueta Negra, torna a fer-se càrrec de l’edició de la revista peruana, líder del nou periodisme llatinoamericà, del periodisme literari, de les publicacions de qualitat o de com la crítica prefereixi anomenar-lo. Però, davant de tot, d’un dels millors i més cridaners fenòmens de les lletres hispanes viscuts en els darrers anys. Sigui periodisme, literatura o crònica d’alta qualitat, ha valgut per llençar Villanueva Chang com gran esperança blanca al tron dels pesos pesants de les lletres. El que toca es magnifica per a bé, quasi per a sublim i sense cara de voler-ho.

Arturo Ripstein és pura història del cinema mexicà i amb una forta tirada entre el públic, com va quedar demostrat a finals de novembre en el passi de la seva celebrada El lugar sin límites, pel·lícula dirigida el 77 que figura al número 9 entre la llista de les 100 millors de la història, segons opinió dels crítics del seu país. L’auditori de Casa Amèrica Catalunya s’emplenà per a la projecció i posterior debat sobre aquesta història de marginats socials que aixecà polèmiques a la seva estrena i que el seu director recorda com “una transgressió absoluta, que generava monumentals escàndols a despit meu, perquè aquesta no era la meva intenció”.

Gervasio Sánchez, el fotoperiodista espanyol de major prestigi, amb guardons a les seves esquenes com el Premi Nacional de Fotografia o l'Ortega y Gasset, se sent especialment il·lusionat pel premi Joan Alsina de Drets Humans que li acaba de ser concedit. Assegura que no és un premi més i ressalta la seva vinculació amb Xile, on va començar la seva prolífica trajectòria com a corresponsal de guerra. En la següent entrevista, Sánchez aprofundeix en la situació actual dels Drets Humans i exigeix que també s'investigui i es conegui el paper d'Occident en temes com la corrupció al Tercer Món o la venda d'armes i els quantiosos beneficis que se n’obtenen.

Novembre. Antonio Skármeta va estar a Casa Amèrica Catalunya per parlar dels seus poetes favorits i de la seva devoció per Neruda, Gabriela Mistral o Jorge Manrique al costat del seu germà petit Juan Villoro. I ho va fer amb la seducció d’aquell actor frustrat que un dia fou, capaç de captivar al públic amb les seves paraules i el seu discurs tal i com ho aconsegueix amb la seva obra, de la que va desvetllar íntims secrets en el decurs de quasi dues hores tancades amb una massiva celebració dels seus primers 70 anys de vida. Un Skármeta en estat pur, deliciós i encertat. Bellesa literària de pròleg a epíleg.

Algú tan fora de mida com Carlos Monsiváis havia de generar una reflexió tan fantàstica i sensacional des del punt de vista intel·lectual com la viscuda a les jornades d’homenatge organitzades per Casa Amèrica Catalunya el passat mes de novembre. Aquest cop, li cedim el protagonisme al caricaturista Rafael ‘El Fisgón’ Barajas, acompanyat pel periodista i escriptor Jenaro Villamil, una altra parella d’íntims col·laboradors d’en Monsiváis. Ells es van centrar en la vessant del personatge dedicat a liderar tota mena de causes justes, dotant-les de contingut intel·lectual i raonaments per a la lluita dialèctica.

El periodista i escriptor mexicà Jenaro Villamil, íntim col·laborador del traspassat Carlos Monsiváis, assistí el mes de novembre a l’homenatge a l’intel·lectual fet per Casa Amèrica Catalunya i ens descobrí, en el decurs d’una sincera entrevista, tots els detalls d’una enlluernadora personalitat. La d’un home cabdal per entendre la cultura popular mexicana del darrer mig segle, la d’un observador bàsic per conèixer el bo i millor de Latinoamèrica en les darreres dècades. Villamil compartí la redacció d’aquella emblemàtica columna setmanal a La Jornada, “Por mi madre, bohemios”, durant deu anys, que tanta reflexió generà i tanta opinió generà enmig del progressisme mexicà.