Casa America Catalunya

En la taula Memòria fins quan, fins on, fins qui es respon a preguntes com les següents: Té límits la memòria? Com mantenir viva la preocupació per la memòria i evitar el triomf del silenci? Per què es tan ignorat l’episodi tràgic conegut com “l’holocaust del cautxú” que va delmar diversos pobles originaris de l’Amazònia? Quina és la connexió actual dels centres memorials amb la societat civil? Són decisius per combatre els discursos polítics que blanquegen les dictadures? La joventut és animada a formar part de la recuperació de la memòria?

En la taula L’arquitectura de la memòria. Museografia a debat es respon a preguntes com les següents: Protegim els relats dels espais físics que han estat al servei de la repressió? Sota quins principis poden esdevenir centres de llibertat? Com fer front a les posicions polítiques refractàries? Hi ha prou interès en què es faci visible el passat en l’espai públic? Cal fomentar una museografia que aporti més reflexió crítica (i incòmode) per formar una ciutadania compromesa amb el pensament democràtic? Com integrar les urgències del present al treball memorial?

Després d’un intens treball de recerca i producció, dues companyies amb molta trajectòria, Puça Espectacles i La Jarra Azul, han completat la trilogia dels vaixells de l'exili republicà i fan una adaptació teatral de les tres peces que comença amb Los niños de Morelia, continua amb Winnipeg, el vaixell de Neruda, i conclou amb Massilia, que va arriba a Buenos Aires. Los niños de Morelia es va estrenar al 2005 i es va poder veure amb més de 100 funcions a Catalunya i Mèxic. Winnipeg, el vaixell de Neruda (2020) i Massilia (2025), van ser coproduccions amb el Festival Grec i el Teatre Akadèmia.