Casa America Catalunya

La Fundació Casa Amèrica Catalunya concedeix el setè Premi KM 13.774 a Joan Manuel Serrat per desdibuixar amb la lletra i la música de les seves cançons les fronteres lingüístiques i geogràfiques entre Catalunya i Amèrica. Per construir un enllaç gegant, ple d'afectes i sostingut al temps. Per tot això i molt més, el premi KM 13.774 és per a aquest cantautor i músic català, un dels més rellevants de la cançó moderna.

La seva música el va fer trepitjar el continent llatinoamericà per primer cop el 1969, on va descobrir «un lloc meravellós, una Amèrica molt engegada, on estaven passant moltes coses». La gira plantejada inicialment per a tres mesos es va allargar a mig any, establint un pont irrompible entre “el noi del Poble-sec” i el continent llatinoamericà.

La cerimònia, que se celebrarà a l'Auditori del Conservatori del Liceu, comptarà amb Maria Eugènia Gay Rosell, presidenta de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, diputada de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona i segona tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, qui farà entrega del premi a Joan Manuel Serrat. L’escriptor mexicà Jordi Soler, el periodista colombià Daniel Samper i el periodista cultural argentí Alejandro Lingenti conversaran amb la periodista cultural Pepa Fernández sobre la seva relació amb el músic, així com de la seva empremta a ambdues bandes de l’Atlàntic. També comptarem de les intervencions musicals del veneçolà Leo Rondón i la catalana Sara Pi.

L’acte d’entrega serà el dimarts 27 de maig, a les 19 h, a l'auditori del Conservatori del Liceu. Per assistir a la cerimònia es necessari registrar-se.

KM 13.774, un premi que escurça distàncies
El Premi KM 13.774 es concedeix a les persones que amb la seva labor construeixen ponts i trajectes que apropa les dues ribes de l'Atlàntic. El nom de la distinció fa referència a la distància màxima que separa Catalunya de l'Amèrica Llatina, concretament des de Port Lligat, a la comarca de l'Alt Empordà a Girona, a Hanga Roa, la capital de l'illa de Pasqua, a Xile. El guardó està format amb una peça del mural existent a l'auditori de Casa Amèrica Catalunya.

Amb anterioritat han rebut el Premi KM 13.774 la poeta uruguaiana i Premi Cervantes 2019 Ida Vitale; el crític de cinema i impulsor i director de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, Juan Ferrer; l'escriptor i periodista argentí Martín Caparrós; la poeta i escriptora uruguaiana i Premi Cervantes 2021, Cristina Peri Rossi; i el promotor musical i activista cultural Pere Camps i Campos.

Serrat, més enllà d’un temps i un país
Joan Manuel Serrat (Barcelona, 27 de desembre del 1943) és un dels cantautors més influents de l'àmbit hispà. Poeta, músic i figura clau de la cançó d'autor, ha deixat una empremta inesborrable tant a Espanya com a l'Amèrica Llatina al llarg de més de cinc dècades de trajectòria.

Serrat va iniciar la seva carrera a mitjans dels anys 60, en el context de la Nova Cançó, un moviment cultural que defensava l'ús del català a la música durant els anys de la dictadura franquista. El seu primer disc en català, Ara que tinc vint anys, el va convertir en una veu destacada del moviment. A més a més, la seva decisió de cantar també en castellà va ampliar enormement la seva audiència i el seu abast.

Al llarg de la seva carrera, Serrat ha musicalitzat poetes fonamentals com Antonio Machado, Miguel Hernández, Rafael Alberti i Mario Benedetti, contribuint de forma decisiva que noves generacions descobrissin la seva obra. Cançons com Cantares, La saeta, Lucía, Mediterraneo, Penélope o Para la libertad s'han convertit en clàssics.

Vincles amb Amèrica Llatina
L'enllaç de Serrat amb Amèrica Llatina és profund, durador i afectiu. Des dels anys 70, quan es va exiliar temporalment després de la mort de Franco, va ser acollit amb admiració a països com Argentina, Mèxic, Xile, Uruguai i Colòmbia. Les seves gires pel continent han estat multitudinàries, i el compromís amb les causes socials llatinoamericanes l'ha convertit en una figura estimada i respectada.

Durant les dictadures militars del Con Sud, Serrat es va solidaritzar amb els moviments democràtics i amb els artistes perseguits. La seva proximitat amb poetes com Benedetti i amb músics com Mercedes Sosa va enfortir encara més aquest llaç transatlàntic.

A més a més del seu impacte musical, la seva veu ha estat una eina clau per defensar la llibertat, la justícia i la memòria històrica. La seva manera de narrar el que és quotidià amb sensibilitat i profunditat ha influït en generacions d'artistes i oients.

El 2022, va anunciar el seu retir dels escenaris amb la gira “El vici de cantar 1965-2022”, un comiat celebrat a banda i banda de l'Atlàntic.


Imatges de l'últim concert de Joan Manuel Serrat, el 23 de desembre del 2022
Crèdit: ©Juan Miguel Morales