Casa America Catalunya

Després de rebre el Premi Reina Sofía de Poesia Iberoamericana, l'escriptora, poeta i dramaturga colombiana Piedad Bonnett visita Barcelona per oferir el recital Lo terrible es el borde, no el abismo. Autora d'una sòlida obra de tall intimista i intel·lectual i profundament arrelada en la seva experiència vital, Piedad Bonnett aprofundeix en els seus textos en la força del que és fosc, la fragilitat, l'angoixa, la guerra i la soledat des d'un lloc lluminós i revelador. Presentarà l'activitat el poeta i el traductor Jesús Aguado.

Piedad Bonnett és considerada com una de les poetes contemporànies més reconegudes dins i fora de Llatinoamèrica. La seva poesia neix del silenci i l'observació, de la reflexió i la subtilesa, del dolor i la resistència i aquesta poesia plena de profunditat i llum és la que també trasllada a les novel·les.

A més de llegir textos de la seva obra poètica composta per vuit títols, al recital Lo terrible es el borde, no el abismo (vers del poema En el borde) el poeta i traductor Jesús Aguado conversará amb l'escriptora colombiana al voltant dels seus llibres, els seus referents literaris , la seva experiència lectora, sobre la funció alliberadora que la poesia té per a ella, de la literatura que li agrada, del lloc o l'estat des del qual sorgeix la seva obra.

Llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat dels Andes i màster en Teoria de l'Art, l'Arquitectura i el Disseny, Piedad Bonnett és un referent fonamental en la poesia colombiana des que va publicar el seu primer llibre de poemes el 1989, De Círculo y ceniza amb el que va obtenir el premi Nacional de Poesia a Colòmbia el 1994. A més dels seus vuit llibres de poemes, la seva creació literària també abasta novel·les com Después de todo (2001), Para otros es el cielo (2004), Siempre será invierno (2007) i El prestigio de la belleza (2010), entre d'altres. També és autora de l'autobiografia La mujer incierta (2024), d'obres de teatre i del bellíssim llibre testimonial Lo que no tiene nombre en què va narrar la malaltia i suïcid del seu fill Daniel.



EN EL BORDE
Lo terrible es el borde, no el abismo.
En el borde
hay un ángel de luz del lado izquierdo,
un largo río oscuro del derecho
y un estruendo de trenes que abandonan los rieles
y van hacia el silencio.
Todo
cuanto tiembla en el borde es nacimiento.
Y solo desde el borde se ve la luz primera
el blanco-blanco
que nos crece en el pecho.
Nunca somos más hombres
que cuando el borde quema nuestras plantas desnudas.
Nunca estamos más solos.
Nunca somos más huérfanos.

Piedad Bonnett



Foto central ©Andrés Bo


Col·laboren: