Casa America Catalunya

“La capitalitat de Barcelona en el tango continua plenament vigent”, sosté el periodista i especialista en el gènere Xavier Febrés, autor del llibre “Diccionario del tango en Cataluña” publicat per KM 13.774, el segell editorial de la Fundació Casa Amèrica Catalunya. El volum conté més de 200 entrades que acrediten la persistència de la intensa relació entre el tango i Catalunya iniciada fa pràcticament cent anys. “Volia acumular gran quantitat d'informació per demostrar amb dades que Barcelona és la tercera pàtria del tango. I vaig optar per un diccionari per la seva manejabilitat”, explica Febrés. “Diccionario del tango en Cataluña” es va presentar el passat mes de maig a la sala Ernest Udina de Casa Amèrica Catalunya durant un esmorzar literari introduït per Antoni Traveria, director general de l’entitat.

Amb motiu de les festes nadalenques, Casa Amèrica Catalunya reprendrà el seu calendari d’activitats culturals a partir del 11 de gener del 2011. Durant les properes setmanes, la web de la nostra Fundació els hi oferirà un seguit de texts que resumeixen el bo i millor de les activitats més destacades que hem organitzat en el decurs del 2009. En 30 cròniques, amb versions escrites en català i castellà, trobaran tot el ventall d’exposicions, trobades, debats, conferències, esmorzars literaris, homenatges i actes de tota mena realitzats a la nostra Casa durant 12 mesos ben intensos i profitosos.

 El 28 d’abril es va inaugurar a Casa Amèrica Catalunya l’exposició “Ya vuelvo. Carlos Pizarro, una vida per la pau”, que repassa la trajectòria vital, intel·lectual, combatent i política de Carlos Pizarro Leongómez, Comandant General del Movimento 19 de Abril, M-19, la guerrilla colombiana que va deposar les armes per lluitar des de l'arena política per la justícia social. Al 1990, a l’edat de 38 anys, quan era candidat a la presidència de Colòmbia, Pizarro va morir en rebre quinze impactes de bala d'un sicari dels paramilitars.

El secretari d'Educació de l'Ajuntament de Medellín, Felipe Gil, és un dels “cirurgians” dels grans canvis socials experimentats a la capital del departament colombià d'Antioquia. Després de visitar Casa Amèrica Catalunya, Gil va parlar en una interessant entrevista de les intervencions culturals i educatives impulsades des de fa gairebé cinc anys pels mandats municipals de Sergio Fajardo i Alonso Salazar i que han actuat de motor en la transformació de la ciutat, anys enrere paradigma de la violència i el narcotràfic. “El 80% dels nens de Medellín estudien en centres públics que estaven deteriorats, amb mestres poc estimulats, en unes condicions mínimes, en un amuntegament increïble”, assenyalà Felipe Gil, que afegia: “Un nen amb oportunitats educatives, que acaba els estudis, mira la vida amb uns altres ulls”.

Els films “Tierra roja” (Paraguai) i “Migrar o Morir” (Mèxic) posen punt i final a la mostra d’audiovisuals mediambientals “Documentant la terra”, que durant quatre dies s’han projectat a Casa Amèrica Catalunya. De retruc, aquests documentals també tanquen la programació de l’entitat durant el 2009 . En els  pròxims dies, aquest web reproduirà una àmplia selecció de informacions amb les activitats impulsades i organitzades per Casa Amèrica Catalunya durant un any d’intensa feina en l’àmbit de la cooperació cultural al desenvolupament amb Llatinoamèrica.

D'on procedeix la violència tan extrema que està devastant a Mèxic? L'escriptor Sergio González Rodríguez (en la imatge) busca respostes en el seu últim llibre, “El hombre sin cabeza”, que va presentar tot just començar abril a Casa Amèrica Catalunya acompanyat per l'editor Jorge Herralde i l'adjunta a direcció de l'entitat, Marta Nin. “Avui Mèxic és l'arquitectura del subterrani. Però és possible tirar endavant. Espero que el lector trobi en aquest llibre zones d'esperança”, va dir González. En “El hombre sin cabeza”, l'autor de “Huesos en el desierto” –amb el qual va destapar els assassinats sistemàtics de dones a Ciutat Juárez– aborda l'augment de les decapitacions que duen a terme els sicaris del narcotràfic. “Revertir la situació actual portarà una generació. Si no comencem a solucionar-lo ja, Mèxic no té futur”, va afirmar Sergio Rodríguez, partidari de legalitzar les drogues per “acabar amb el negoci” d'uns narcotraficants amb “carta de llibertat”.

El cicle “Música i literatura” de Casa Amèrica Catalunya va tenir la millor arrencada: l'auditori de l'entitat ple a vessar per gaudir d'una llampant i divertida conferència de l'escriptor colombià Daniel Samper Pizano, que va abordar les arrels de joglar del ‘vallenato’ i l'íntima relació d'aquest estil musical amb “Cien años de soledad”, l'obra cimera de Gabriel García Márquez. “Avui el ‘vallenato’ és la música colombiana per excel·lència, l'ambaixadora nacional i la més escoltada arreu del país”, assenyalà l'expert, que va salpebrar la seva intervenció amb l'audició d'extractes de destacades peces del gènere. “Cien años de soledad”és un ‘vallenato’ de 360 pàgines, el cant d'un joglar que va des de l'inici del món fins als propis temps de García Márquez”, va afirmar.

El periodista Carlos Fernando Chamorro, guardonat amb el IV Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica, va valorar la distinció com un “gest de solidaritat” amb el periodisme independent de Nicaragua. En un comentari inclòs a l’inici del seu programa televisiu “Esta Noche” –el més influent del país–, Chamorro va voler compartir el Premi amb tota l’audiència “perquè com hem dit sempre, la llibertat d'expressió no és patrimoni de nosaltres els periodistes, sinó que es tracta d'un dret constitucional dels ciutadans”.

Amb la inauguració de l’exposició fotogràfica “Wifredo García: Peculiares obsesiones” i la celebració, el 20 de febrer, de la jornada “Política: encreuament d’influències Catalunya – Carib” es va iniciar a Santiago de los Caballeros (República Dominicana) “La petjada catalana al Carib”. Es tractà d’un programa d’activitats culturals impulsat per Casa Amèrica Catalunya, l’Institut Ramon Llull i el dominicà Centro Leon Jimenes que manifestava la intensa i dilatada etapa que els catalans van dur a terme a República Dominicana, Puerto Rico i Cuba entre els segles XVIII i XX.  

Els cinemes Verdi de Barcelona van ser escenari de la presentació i primera projecció de la pel·lícula ‘Un instante preciso’, el documental de 95 minuts de durada on el director de cinema català Manuel Huerga retrata al cantautor uruguaià Jorge Drexler “a l’escenari, però també al carrer”. Rodat en blanc i negre, “Un instante preciso” va ser gravat a finals de 2007, durant els set concerts que Drexler va dur a terme a Catalunya en el marc de la gira anomenada ‘Cara B’. La pel·lícula és producte d’un acord de col·laboració de la productora Ovideo, Casa Amèrica Catalunya, l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID) i TV3.  “Com no l’he fet jo, puc dir que és molt bo”, va definir Drexler. “Ha estat un intercanvi d’afectes”, va correspondre  Huerga. “Un instante preciso” també es va projectar al mes de març a Casa Amèrica Catalunya.