Casa America Catalunya

Nova oportunitat per disfrutar de Barris travessats: Gràcia, ruta literària estrenada el passat més de juny en el marc de la cinquena edició del KM Amèrica, el Festival de Literatura Llatinoamericana de Barcelona.

Amb motiu de la publicació de Personaje secundario, de Sofia Balbuena (Argentina), La distancia era frágil, d'Ursula de la Peña (Perú), i Los oscurecimientos, de Tomás Sánchez Bellocchio (Argentina), un llibre de contes i dues novel·les de tres autors que comparteixen el fet de viure a Madrid i a Barcelona i d'haver cursat el màster en Creació Literària de la UPF-BSM, conversarem sobre escriptura, lectura, migració i món editorial. Ho modera l'escriptor Jorge Carrión.

Per celebrar la desena edició, NUDO, festival de poesia desfermada ens convida a participar en un ritual de fermentació a través de la paraula. Al costat de les poetes Mariana Orantes i Bernardita Maldonado, el pa es converteix en llenguatge i l'escriptura en una massa viva que necessita temps, cura i espera. Entre la gana i l'abundància, les dues autores pasten, reciten, escriuen i comparteixen els poemes que alimenten la seva creació.

Mort el 10 de març passat, Alfredo Bryce Echenique és un dels autors claus de la literatura llatinoamericana i de la generació postboom. Va desplegar en la seva àmplia obra tendresa, humor, ironia i nostàlgia. Per homenatjar-lo reunim l'escriptora Teresa Ruiz Rosas, els escriptors Ignacio Martínez de Pisón i Santiago Roncagliolo, i l'actor Pablo Capuz Ortega que llegirà fragments de l'obra de l'escriptor peruà. L´activitat estarà acompanyada amb música en directe a càrrec d´Hugo Gutiérrez (veu) i Damià Aguado Sánchez (guitarra) del Conservatori del Liceu de Barcelona. Dante Constantino Torres Torres, president de l'Institut Català de Cooperació Iberoamericana (ICCI) i amic personal de Bryce Echenique obrirà la sessió.

L’actriu Marieta Sánchez i la pianista i cantant María Lilia Cano presenten Las palabras son islas, proposta escènica ideada amb aires de festa per expressar una manera de sentir la vida. Mitjançant la poesia, la música i la paraula, apareix l’essència de la cultura cubana.

En aquesta breu peça de teatre d'ombres construïda a partir de fragments del llibre Una soledad volcánica. Cartas desde Galápagos de l'escriptor equatorià Efraín Jara Idrovo (1926–2018) i de poemes de la seva autoria, la paraula escrita es transforma en imatge, ritme i presència escènica, donant cos a una experiència íntima que convoca la solitud, l'autoexili i la recerca interior del poeta al territori salvatge de l'arxipèlag de les Galápagos als anys cinquanta.

Casa Amèrica Catalunya reprèn el cicle Territoris. Literatura més enllà dels mapes amb una edició dedicada als deserts de l’Amèrica Llatina. Un recorregut —a través de la paraula escrita, parlada, cantada i performada— des del desert de Sonora fins al d’Atacama, passant per la Guajira: tres paisatges extrems, tres maneres d’habitar-los, tres literatures que els anomenen.

Des de les ciutats i a través de les narracions i de la paraula, la civilització va instaurar la idea del desert com a barbàrie, com un espai per conquerir. Extensions buides, terra erma. Però què és un desert? Quina vida natural i cultural hi cap? Són llocs de pas i de frontera, però també llar i refugi de pobles i espècies. Rics en recursos naturals i minerals, són un terreny adobat per a l’extractivisme. Lloc de pas i llar alhora, frontera, cementiri i refugi.

Casa Amèrica Catalunya reprèn el cicle Territoris. Literatura més enllà dels mapes amb una edició dedicada als deserts de l’Amèrica Llatina. Un recorregut —a través de la paraula escrita, parlada, cantada i performada— des del desert de Sonora fins al d’Atacama, passant per La Guajira: tres paisatges extrems, tres maneres d’habitar-los, tres literatures que els anomenen.

Des de les ciutats i a través de les narracions i de la paraula, la civilització va instaurar la idea del desert com a barbàrie, com un espai per conquerir. Extensions buides, terra erma. Però què és un desert? Quina vida natural i cultural hi cap? Són llocs de pas i de frontera, però també llar i refugi de pobles i espècies. Rics en recursos naturals i minerals, són un terreny adobat per a l’extractivisme. Lloc de pas i llar alhora, frontera, cementiri i refugi.

Internen la doble d’una escriptora en un lloc misteriós. No sabem si és un hospital, un centre de sanació o un laboratori d’experimentació amb substàncies psicoactives. Els terapeutes lidien amb una afecció de la parla. Potser l’única manera de guarir-se és aprendre a disparar fletxes als estels, permetre que el desig voli lliure del pes de mandats i ànsies. La vida no és una competició. El mirall torna una altra imatge. Ja no cal córrer darrere les fletxes.

La ciutat és plena de camins i tots són bons per escapar-ne, va escriure Fonollosa. Un d’aquests camins el trobem a l’antiga Vila de Gràcia. De la mà de l’escriptor Álex Chico, que ha situat en aquest indret bona part del seu univers literari, sortirem de la Biblioteca Jaume Fuster per evocar alguns dels veïns més il·lustres de la zona, des d’Arnold Schönberg fins a Olga Sacharoff, passant per Joan Perucho i Juan Eduardo Cirlot.