Casa America Catalunya

La Fiscalia de Colòmbia ha detingut al senador colombià Álvaro Araújo, germà de la ministra de Relacions Exteriors, María Consuelo Araújo, i a altres quatre congressistes processats per presumptes nexes amb paramilitars, informa l'Agència EFE. Les detencions han tingut lloc a Bogotà i les ciutats caribenyes de Barranquilla i Santa Marta, van informar fonts de la Fiscalia que van dir que es van correspondre amb ordres proferides per la Cort Suprema de Justícia (CSJ). L'alt tribunal ha sol·licitat a la Fiscalia els arrestos de Dieb Maloof, Mauricio Pimiento, Alfonso Campo i Luis Eduardo Vives, a més de Araújo. Els cinc conformen un grup de catorze legisladors als quals la CSJ investiga per presumptes vincles amb l'organització Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC). (A la imatge, el president de Colòmbia, Álvaro Uribe)

A la taula, Santiago Roncagliolo i David Barba, dos dels escriptors més prometedors de l'última fornada de literats en llengua espanyola. Davant, l'Auditori de Casa Amèrica Catalunya ple de públic, en la seva majoria estudiants llatinoamericans becats per la Fundació Carolina. En aquest context, Roncagliolo i Barba han conversat distesament oferint una col·lecció de cites en forma d'excepcional radiografia de les motivacions d'aquesta nova generació d'escriptors que demana pas amb força. “Plagio tantes coses per a les meves novel·les que el resultat final és inevitablement original”, admet Roncagliolo en una demostració de com aquests joves escriptors han superat vells tabús.

A la taula, Santiago Roncagliolo i David Barba, dos dels escriptors més prometedors de l'última fornada de literats en llengua espanyola. Davant, l'Auditori de Casa Amèrica Catalunya ple de públic, en la seva majoria estudiants llatinoamericans becats per la Fundació Carolina. En aquest context, Roncagliolo i Barba han conversat distesament oferint una col·lecció de cites en forma d'excepcional radiografia de les motivacions d'aquesta nova generació d'escriptors que demana pas amb força. “Plagio tantes coses per a les meves novel·les que el resultat final és inevitablement original”, admet Roncagliolo en una demostració de com aquests joves escriptors han superat vells tabús.

Fins el pròxim divendres 23 de març, i en horari de 10:00 a 14:00 i de 17:00 a 21:00 hores en dies laborables, es pot visitar a Casa Amèrica Catalunya l’exposició “Utopia Col·lectiva”. La mostra recull una vintena de gravats, aquarel·les, teles i impressions digitals de set artistes catalans i llatinoamericans, membres del col·lectiu Prueba Taller. Els creadors s’han inspirat en les definicions espontànies que del concepte utopia han realitzat destacats escriptors, intel·lectuals, polítics, educadors, líders indigenistes, cineastes, actors, cantants i defensors dels drets humans, tots ells llatinoamericans. Les seves manifestacions estan recollides en uns vídeos que es projecten repetidament a la sala Ernest Udina. Tanmateix, les parets i passadissos de Casa Amèrica Catalunya reprodueixen extractes d’aquestes reflexions, completant la instal·lació. (A la imatge, “La verdad”, de María Eugenia Manrique, una de les teles de “Utopia Col·lectiva”)

El politòleg i historiador Manuel Ortuño i el periodista i escriptor Javier Nart han presentat a Casa Amèrica Catalunya una nova edició de les “Memòries” de Fra Servando Teresa de Mier, ideòleg de la independència de Mèxic a principis del segle XIX, de qui han subratllat els seus vincles amb líders de la guerrilla antiabsolutista espanyola de l'època com el navarrès Xavier Mina en el context d'un “projecte de llibertat” conjunta per a Espanya i les Amèriques que no va quallar. “Memòries. Un frare mexicà desterrat a Europa”, llibre de Trama Editorial editat per Manuel Ortuño, explica la història “absolutament apassionant” de Teresa de Mier, ha dit Nart, gran coneixedor dels avatars d'un personatge que ocupa un lloc molt destacat en la història de Mèxic. (A la imatge, Diego Celorio, responsable cultural del Consolat de Mèxic a Barcelona, Manuel Ortuño i Javier Nart durant la presentació del llibre)

El Patronat de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, a la reunió celebrada aquest dimarts 13 de febrer, ha aprovat el pressupost de l'entitat per a l'any en curs així com el programa d'activitats previst per als pròxims mesos. Els representants dels patrons de la Fundació Casa Amèrica Catalunya –el Ministeri d'Afers Estrangers del Govern d 'Espanya a través de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI); la Generalitat de Catalunya; l'Ajuntament de Barcelona i els socis de l'Institut Català de Cooperació Iberoamericana (ICCI)– han subratllat que el pressupost d'activitats de Casa Amèrica Catalunya és superior al destinat a despeses de personal. (En la imatge, un moment de la reunió del Patronat de Casa Amèrica Catalunya celebrada a la sala Ernest Udina de la seu de la Fundació).

Les “Memòries” de Mier estan impregnades d'un sentiment contradictori d'amor i odi, i en elles apareixen Espanya i els espanyols com a objecte de predilecte i el territori natural de les sàtires més ferotges del «dominic savi, rebel, inquiet i murri», que tot ho veu i tot ho critica. Escrites a les presons de la Inquisició, les seves pàgines componen un fascinant entreteniment i sorprenent llibre de viatges, en els inicis del segle XIX, fruit d'una mirada crítica i a vegades despietada i cruel sobre la realitat espanyola del seu temps. L'acte de presentació d'aquest llibre, que se celebra aquest dimarts 13 de febrer, a les 19:30 hores, a Casa Amèrica Catalunya, comptarà amb les intervencions de Manuel Ortuño, editor del llibre, i Javier Nart, periodista, advocat i escriptor.

La proposta del president nord-americà, George W. Bush, de reduir un 40% l'ajuda nord-americana per combatre el narcotràfic als països andins ha provocat indignació en tres d'aquests països llatinoamericans. Membres dels governs d'Equador, Veneçuela i Bolívia s'hi han pronunciat sobre i han coincidit que es tracta d'una mesura presa per raons “polítiques i no tècniques”, en paraules del portaveu del Ministeri de Defensa Social de Bolívia, Ilder Cejas. A més, a les friccions entre Estats Units i els països de l'esquerra llatinoamericana com a possible motiu principal d'aquesta polèmica decisió s'ha afegit la sospita que aquesta “rebaixa” compensi l'augment en la inversió nord-americana que ha sol·licitat Bush per al seu exèrcit en les guerres de l'Iraq i l’Afganistan. Tampoc ha ajudat a la comunitat andina que el president equatorià Rafael Correa anunciés la no renovació del contracte amb EUA que permet a aquest gaudir d'una base militar al país.(Les victòries electorals el 2006 de Chávez, Correa i Morales podrien haver influit en la decisió)

Portugal ha aprovat la despenalització de l'avortament en referèndum celebrat el diumenge 11 de febrer. El 59,25% dels votants ha secundat la iniciativa, el desenvolupament futur de la qual s'ha vist condicionat per l'alta abstenció. El 56,39% del cens no va acudir a les urnes, per la qual cosa el resultat de la consulta no és vinculant. No obstant això, el govern portuguès del socialista José Sócrates s'ha compromès a dur la reforma al Parlament on gaudeix de majoria absoluta. (A la imatge, el primer ministre de Portugal, José Sócrates)

Un concert i la projecció d'un vídeo-clip serviran per presentar, el diumenge 11 de febrer, a Barcelona, el primer disc de la “Organización Cultural de Reyes y Reinas Latinos de Catalunya” . El llançament d'aquest treball es produeix vuit mesos després de la constitució d'aquest col·lectiu, la finalitat del qual és “fomentar les relacions interculturals; promoure l'educació en valors; defensar i divulgar els drets humans i ciutadans, i afavorir la participació dels joves de qualsevol nacionalitat en activitats de formació educacional, professional, cultural, social i esportiva”.