Casa America Catalunya

Amb la conferència “Els meus experiments amb la veritat: història i novel·la a Colòmbia” - un anàlisi de les particularitats culturals colombianes i la difícil relació literària amb el poder, en un país on “violència i poder estan íntimament lligats”-, Juan Gabriel Vásquez ha obert el cicle “Cultura i autoritat a Llatinoamèrica” organitzat per l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya. L'escriptor ha repassat l'evolució de la literatura colombiana en l'últim segle i ha abordat l'impacte d'una política convulsa en la producció literària, on només han triomfat aquells que han sabut mantenir l'apassionament polític lluny de la novel·la.

Tot parafrasejant Milan Kundera, Vásquez ha destacat la importància d'allunyar-se de la “historiografia novel·lada”, on s'oblida la dimensió històrica de l'ésser humà en pro d'un rigor més propi d'historiadors que de novel·listes. Per contra, l'escriptor ha reivindicat “el dret dels novel·listes a equivocar-nos” en la recreació de la història, en tant que qualsevol narrativa és, per si mateixa, ficció. La llibertat de l'escriptor a l'hora d'afrontar la novel·la històrica és, en opinió de Vásquez, fonamental. “Les històries dolentes solen ser llocs còmodes, compten el que ja sabem i expliquen per què, mentre que les bones són aquelles que mostren motius per a la intranquil·litat”, ha afirmat l'escriptor. Lluny de tot convencionalisme, Vásquez aposta per no repetir una i altra vegada els mateixos esquemes literaris, ja que “el novel·lista genuí és aquell que es mou en la corda fluixa, no el que segueix els passos d'altres”.

A manera d'exemple, l'escriptor s’ha referit a la Massacre de les Bananeres, ocorreguda el sis de Desembre de 1928, quan centenars de persones, en una vaga per demanar millores laborals, van ser cosides a trets per l'exèrcit. Els exemples de “La casa grande” i “Cien años de soledad”, dos cèlebres obres que van optar per crear el seu discurs al voltant de l'esdeveniment però sense entrar en consideracions moralitzadors, han servit a l'escriptor colombià per exemplificar l'alternativa a la literatura maniqueista, allò que García Márquez anomena “les escombraries retòrica i ideològica que s'interposen entre la indignació i la nostàlgia”.

Com a anècdota, Vásquez ha citat el cas de la periodista i escriptora Laura Restrepo, que, durant l'elaboració d'un reportatge televisiu sobre el narcotràfic a Colòmbia, va rebre amenaces per part dels mafiosos implicats perquè les imatges no sortissin a la llum. Indignada, es va dirigir als narcotraficants per preguntar-los si tenien inconvenient que utilitzés tota aquella informació per escriure una novel·la. Hi van cedir tranquil·lament: “és clar, la novel·la no la llegeix ningú”. “Aquest és l'estat de la novel·la històrica a Colòmbia”, ha conclòs Vásquez.