Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
21/11/2011 / Barcelona

Jesusa Rodríguez, actriu mexicana intèrpret del monòleg “Diàleg entre Darwin i Déu”: “L’humor és el més difícil d’entendre d’una cultura”

Un dels plats forts de la 3ª Setmana de l’Humor Llatinoamericà de Casa Amèrica Catalunya serà l’actuació de l’actriu mexicana Jesusa Rodríguez els dies 23 i 24 de novembre. Rodríguez tornarà a l’escena barcelonina representant el seu monòleg “Diàleg entre Darwin i Déu”, en una doble sessió d’entrada lliure però amb imprescindible inscripció prèvia en el número de telèfon 93.238 06 61

Què es trobarà el públic que assisteixi a Casa Amèrica Catalunya al monòleg “Diàlegs entre Darwin i Déu"?Els creients i els ateus, els agnòstics i els fanàtics, els indiferents i els indignats, tots en aquest espectacle per fi trobaran a Déu i al mateix temps trobaran l'oportunitat de desfer-se d'aquesta mena ‘d'amiguets’ imaginaris.

Fins a quin punt la seva obra és un SOS? Quins perills envolten l'esperit crític dels "humans"? En aquests temps farcits de fanatismes només podem apel·lar a l'esperit crític a la recerca d'una solució al problema de l'estupidesa humana. O com va dir Thomas Paine: argumentar amb una persona que ha renunciat a la lògica, és com donar medicina a un mort.

Què li semblen iniciatives com la Setmana de l'Humor Llatinoamericà de Casa Amèrica Catalunya?
L'humor, la música i la poesia són les coses que fan suportable un planeta amb set mil milions d'homo sapiens caminant-li al damunt a tota hora. Sempre és de celebrar que existeixin setmanes d'humor de qualsevol nacionalitat, i més encara essent humor llatinoamericà, perquè el més difícil d'entendre d'una cultura és l'humor. Però, sobretot ho celebro atès que no crec pas que ningú
m'hauria convidat a una setmana d'humor anglosaxó.

Què suposa per a vostè aquest retorn a l'escena barcelonina, en el marc del centenari de Casa Amèrica Catalunya?Em sembla un moment interessant perquè l’altre cop que vaig estar a Barcelona, els joves estaven endropits, molt acomodats dins de la seva bombolla... I ara que la bombolla ha esclatat, m'encanta venir a veure una joventut desperta i indignada.