Santiago Roncagliolo, l’escriptor peruà resident a Barcelona, ha estat protagonista de la segona sessió del cicle ‘L’ofici d’escriptor’, estrenat abans de les vacances d’estiu amb la presència del colombià Juan Gabriel Vásquez. Roncagliolo, que acaba d’estrenar a les llibreries la seva novel·la Tan cerca de la vida, publicada per Alfaguara, serà entrevistat a partir de les vuit del vespre a l’auditori de Casa Amèrica Catalunya pel diplomàtic i escriptor José Antonio de Ory.
28/09/2010 / Barcelona
Roncagliolo explica els secrets del seu talent com escriptor a la seu de Casa Amèrica Catalunya
Amb només 35 anys i deu ja de residència a Espanya, Roncagliolo és una de les plomes més prometedores, per no dir ja consagrades, del panorama literari actual amb perfil llatinoamericà. A la nostra seu parlà de com entén el seu ofici, la seva vocació, de les tècniques que empra, dels noms que l’influeixen en el moment d’escriure, de les lectures imprescindibles a las que torna amb delit... Santiago ha escrit ja Pudor, El Príncipe de los Caimanes i Memorias de una dama en terreny novel·lístic, així com Abril Rojo, obra amb la que va obtenir el premi Alfaguara en la seva edició del 2006. També n’és l’autor del llibre de contes Crecer es un oficio triste i la seva activitat sembla digna d’un hiperactiu: Ha estat negre, feina que ningú no vol reconèixer –això d’escriure per altres que signen como a seu el que no els hi pertoca, però han pagat--, guionista de cinema i televisió, traductor i contista per a nens. A Espanya, molts el coneixen per les seves intervencions als medis de comunicació, sigui com articulista o assistent a tertúlies a programes de ràdio de màxima audiència (El País o la cadena SER), i tampoc no oblida la connexió amb Llatinoamèrica a través de la premsa i ràdio. També ha fet assajos, del tipus El arte nazi o Jet Lag.
