“Batalles culturals, identitats i representacions. Un segle argentí” és el títol de la conferència que avui pronuncia a l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya l'escriptora argentina Beatriz Sarlo. Amb aquesta dissertació, acompanyada d'un posterior col·loqui de l'autora amb l'auditori, es tanca la primera part del cicle “Cultura i autoritat a Amèrica Llatina” en el que també han intervingut els escriptors Juan Gabriel Vásquez, Horacio Vázquez Rial i Santiago Roncagliolo. Beatriz Sarlo és professora de literatura argentina a la Universitat de Buenos Aires i des de 1978 directora de la prestigiosa revista “Punt de Vista”. Se la considera un referent intel·lectual de primera línia al seu país.
06/04/2006 / Barcelona
L'escriptora Beatriz Sarlo, referent intel·lectual a l'Argentina, tanca avui a l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya la primera part del cicle “Cultura i autoritat a Amèrica Llatina”
“Batalles culturals, identitats i representacions. Un segle argentí” és el títol de la conferència que avui pronuncia a l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya (19:30 h.) l'escriptora argentina Beatriz Sarlo. Amb aquesta dissertació, acompanyada d'un posterior col·loqui de l'autora amb l'auditori, es tanca la primera part del cicle “Cultura i autoritat a Amèrica Llatina” en el que també han intervingut els escriptors Juan Gabriel Vásquez, Horacio Vázquez Rial i Santiago Roncagliolo. Beatriz Sarlo és professora de literatura argentina a la Universitat de Buenos Aires i des de 1978 directora de la prestigiosa revista “Punt de Vista”. Se la considera un referent intel·lectual de primera línia al seu país.
Beatriz Sarlo, nascuda a Buenos Aires el 1942, és també col·laboradora habitual dels diaris argentins Página 12 i Clarín; ha treballat sobre literatura popular sentimental, història del periodisme i dels mitjans de comunicació, cinema i cultura de masses en relació amb la producció artística i el paper dels intel·lectuals, i ha escrit sobre Sarmiento, Echeverría, Arlt, Borges, Saer i Cortázar. Entre les seves obres cal destacar “El imperio de los sentimientos” (1985); “Una modernidad periférica” (1988); “La imaginación técnica, sueños modernos de la cultura argentina” (1992). “Borges, a writer on the Edge” (1993); “Martín Fierro y su crítica” (1994).; “Escenas de la vida postmoderna; Intelectuales, arte y videocultura” (1994).
En una recent entrevista, amb motiu de la publicació del seu assaig “Un temps passat”, Beatriz Sarlo afirma, preguntada per la responsabilitat de la societat civil durant la Dictadura militar argentina: “A cap societat li agrada fer-se càrrec del seu passat. Hi ha dos fets puntuals de la dècada dels 70 i dels 80 que hem de revisar: el Mundial de futbol del 78 i la guerra de Malvines. No podem oblidar la foto de Passarella envoltat de Massera i de Videla. L'estadi de River desbordava de crits d'argentins, mentre que els holandesos, almenys, no van pujar a la llotja a rebre la medalla de sotscampions. El Mundial del 78 ha de ser revisat, perquè a l'exili també ho van celebrar. Pràcticament ens hem oblidat que va transcórrer durant la dictadura militar. I amb Malvines li tirem el fardell als militars, però la Plaza de Mayo estava desbordant; Galtieri, per primera vegada en la seva vida, va poder sortir a un balcó. El caràcter minoritari dels que s'oposaven a la guerra era absolut: estaven Adolfo Pérez Esquivel i deu intel·lectuals. Això marca que les societats conviuen amb els pitjors règims; també el “menemisme” sembla alguna cosa que li va ocórrer a aquest país, però que va ser aprovat per una altra societat. L'esforç de rever això és important. I quan cal fer aquest esforç, els joves “setentistes” han de ficar-se en aquesta revisió perquè Montoneros caminava organitzant brigades per a Malvines; uns pocs gats bojos van viatjar al Perú per veure si d'aquí entraven a l'Argentina per alliberar les Malvines i després passar el fusell d'espatlla i alliberar al país de la dictadura militar”.
