Pel seu interès, reproduïm els fragments més significatius de l'article “Passar-se de la ratlla”, que sobre el conflicte entre l’Equador i Colòmbia per l'operació militar que va acabar amb la vida de Raúl Reyes, número dues de la guerrilla de les FARC, ha publicat en el diari argentí Pàgina/12 (es pot llegir sencer a www.pagina12.com.ar) el periodista Horacio Verbitsky. “La incursió armada colombiana en territori de l'Equador planteja el major desafiament que la Confederació de Nacions de Sud-amèrica hagi conegut en la seva curta existència. No es va tractar d'una agressió convencional per qüestions limítrofs, a l'estil de les quals al segle passat van enfrontar a diferents nacions andines. El que es va desplegar aquí és una nova i perversa concepció: l’anomenada guerra contra el terrorisme, que habilitaria a ignorar límits, tant geogràfics com polítics i morals.
“Passar-se de la ratlla”, per Horacio Verbitsky, columnista de Página/12
Les explicacions del govern del president colombià Alvaro Uribe agreugen la situació. Primer va pretendre que l'enfrontament havia ocorregut dins del seu territori. Quan aquesta versió es va tornar insostenible va afirmar que les seves tropes s'havien passat de la ratlla en la persecució a un destacament de les FARC-EP. Tampoc això era cert. El segon cap d' aquesta organització, Raúl Reyes, va ser bombardejat mentre dormia i la incursió terrestre posterior només va tenir el propòsit de rematar als supervivents i apoderar-se del cadàver de Reyes, que després va ser objecte d'una exhibició propagandística...El govern colombià va sostenir també que entre la informació capturada a Reyes figuraven els seus contactes amb el canceller equatorià Gustavo Larrea. De què estranyar-se, si Reyes era l'encarregat de les negociacions amb els governs estrangers, com va confirmar d'immediat el canceller francès Bernard Kouchner? En la documentació difosa pel director de la Policia Nacional de Colòmbia, Oscar Naranjo, Reyes transmet al secretariat de les FARC l'interès del govern equatorià per una solució política, però també una gestió nord-americà davant el canceller Larrea. “Els “gringos”, diu sense més precisions Reyes, li van demanar al govern de Quito que transmetés a les FARC l'interès de conversar, perquè el nou president serà Barack Obama i “no recolzarà el Pla Colòmbia ni el Tractat de Lliure Comerç”. Hi ha bons motius per creure que aquestes negociacions, les ja entaulades i les que poguessin obrir-se després del canvi de govern a Washington, hagin estat el principal blanc que va procurar impactar Uribe...Els presidents de l'Argentina, Brasil, Bolívia, Xile, Equador, Paraguai, Veneçuela i Uruguai coincideixen a buscar una sortida negociada, perquè aquest és el temps de la democràcia i dels mitjans pacífics i no el de la lluita armada per a la presa del poder i l'establiment de la dictadura del proletariat i perquè Colòmbia és massa important com per deixar-la en mans del Comando Sud. Fins als ex guerrillers que governen Cuba i Nicaragua comparteixen aquesta apreciació. La novetat més recent és que també els governs d'Espanya, França i Suïssa estan disposats a participar en la recerca d'aquest desenllaç. Amb gairebé tots ells, i també amb el president de Mèxic, va parlar ahir Rafael Correa per comprometre'ls en l'elaboració d'una proposta conjunta que impedeixi el vessament del conflicte colombià...La responsabilitat major la tenen Brasil i l'Argentina, pilars del MERCOSUR, que constitueix al seu torn la columna vertebral de la Confederació Sud-americana. Si aquestes veus prevalen podran fixar, en acord amb la Unió Europea, les grans línies d'un acord que exposi a l'última guerrilla d'Amèrica als vents de la història, que no han bufat cap a on l'ara octogenari Manuel Marulanda creia quan era un jove camperol atret per la utopia comunista; que torni als seus ostatges a la vida, que frustri l'intervencionisme nord-americà i asseguri la pau que tant anhela Colòmbia. En el més obscur de la nit, és quan més a prop està l'alba".
