Amèrica Llatina va tancar 2005 amb eleccions a Bolívia i la primera ronda de les presidencials xilenes, però 2006 es presenta amb un calendari encara més ajustat que pot fer variar el panorama geopolític a la regió. Fins a nou països acudiran a les urnes, començant aquest diumenge 15 de gener amb la segona volta de les eleccions a Xile. Aquest any electoral llatinoamericà coincideix a més amb la tendència del poble a votar per uns governs esquerrans. A Bolívia ja s'ha demostrat amb la victòria de l'indigenista Evo Morales que els ciutadans volen donar un gir a la política davant els pobres resultats del sistema existent.
13/01/2006 / Barcelona
2006: any de canvis a Amèrica Llatina
Amèrica Llatina va tancar 2005 amb eleccions a Bolívia i la primera ronda de les presidencials xilenes, però 2006 es presenta amb un calendari encara més ajustat que pot fer variar el panorama geopolític a la regió. Fins a nou països acudiran a les urnes, començant aquest diumenge 15 de gener amb la segona volta de les eleccions a Xile. Aquest any electoral llatinoamericà coincideix a més amb la tendència del poble a votar per uns governs esquerrans. A Bolívia ja s'ha demostrat amb la victòria de l'indigenista Evo Morales que els ciutadans volen donar un gir a la política davant els pobres resultats del sistema existent.
Aquest gir polític llatinoamericà no ha passat desapercebut a la resta del món. Els mitjans espanyols s'han fet ressò d'aquesta nova realitat publicant les visions de diferents intel·lectuals i polítics sobre la situació a la qual s'enfronta Amèrica Llatina. Raúl Alfonsín, ex president d'Argentina, afirmava en el diari La Vanguardia que “un creixent nombre de països llatinoamericans estan decidits a ampliar els marges d'autonomia nacional i regional”. Alfonsín a més assegura que aquest gir cap a la defensa d'allò nacional ha disparat les alarmes a Estats Units, que en 2005 han vist trontollar el seu lideratge continental amb el fracàs del tractat de lliure comerç i amb el nomenament del xilè José Miguel Insulza com a president de l'Organització dels Estats Americans.
Per la seva banda, l'ex vicepresident de Nicaragua i escriptor, Sergio Ramírez, veu la clau del canvi geopolític a les eleccions que tindran lloc a Mèxic el pròxim 2 de juliol. Segons escrivia en el diari espanyol El País, Ramírez creu que si Manuel López Obrador aconsegueix guanyar les eleccions a l'actual president, Vicente Fox, la situació d'Estats Units seria ja molt precària en el territori llatinoamericà perquè Mèxic es decantaria pel suport a Chávez.
El secretari general iberoamericà, Enrique V. Iglesias, no ha volgut deixar passar la oportunitat de comentar els canvis que està visquent Amèrica Llatina. En un article per El País, Iglesias afirma que aquesta nova voluntat de canvio dels pobles llatinoamericans no és tan nova, sinó que es remonta als conflictes revolucionaris que van enfrontar als països de Llatinoamèrica a finals de la guerra freda. En la seva opinió, el paper d'Europa i d'Estats Units davant aquests girs polítics pot ser, como ja ho va ser llavors, positiu per l'equilibri a la zona.
Aquests processos electorals es produeixen en un context de creixement econòmic de l'Amèrica Llatina. Segons un informe presentat per la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), la regió ha deixat el 2005 amb un creixement del 4,3% que prosseguirà en 2006 gràcies a l'augment de la demanda interna i de les exportacions. L'increment de la demanda interna es deu en part a la disminució de la desocupació, encara en cotes massa elevades.
Amb aquest article s'inicia una sèrie que pretén, a mesura que s'acostin els processos electorals, oferir la rigorosa actualitat i els diferents anàlisis i opinions que vagin apareixent.
Cites electorals
Xile: segona volta el 15 de gener
Costa Rica: 5 de febrer
Perú: 9 d'abril
Colòmbia: 28 de maig
Mèxic: 2 de juliol
Brasil: 1 d'octubre
Equador: 15 d'octubre
Nicaragua: 5 de novembre
Veneçuela: 3 de desembre
