El 8,7% de la població espanyola, 3.880.000 persones, ha nascut fora del país, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) actualitzades a data 1 de gener de 2006, donades a conèixer aquest dimarts 25 de juliol. El col·lectiu de forans més nombrós és l'agrupat sota el nom de “sud-americans”, amb 1.214.400 persones, el 31,26% sobre el total d'estrangers. La comunitat boliviana és la que més ha crescut percentualment a Espanya en els últims mesos, amb un increment del 35%, seguida de prop per la brasilera, que ha augmentat en un 24%. Catalunya és la comunitat amb major presència d'estrangers: 886.800 persones sobre un total de 7.083.600 residents, el que significa el 12,5% de la població. (A la imatge, estudiants d’arreu del món becats per l’AECI en un acte celebrat recentment a l’ICCI/Casa Amèrica Catalunya)
A Espanya ja resideixen gairebé 4 milions d'estrangers, segons dades oficials
El 8,7% de la població espanyola, 3.880.000 persones, ha nascut fora del país, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) actualitzades a data 1 de gener de 2006, donades a conèixer aquest dimarts 25 de juliol. El col·lectiu de forans més nombrós és l'agrupat sota el nom de “sud-americans”, amb 1.214.400 persones, el 31,26% sobre el total d'estrangers. La comunitat boliviana és la que més ha crescut percentualment a Espanya en els últims mesos, amb un increment del 35%, seguida de prop per la brasilera, que ha augmentat en un 24%. Catalunya és la comunitat amb major presència d'estrangers: 886.800 persones sobre un total de 7.083.600 residents, el que significa el 12,5% de la població.
En total, Espanya té 44.395.300 habitants, 287.000 més que l'1 de gener de 2005. D'aquests 287.000, 133.000 dón espanyols, i els 154.000 restants estrangers, segons les dades del padró municipal. Les comunitats autònomes més poblades són Andalusia (7.935.100 habitants), Catalunya (7.083.600), Madrid (5.891.900) i València (4.772.400). El 15,6% dels habitants empadronats de les Balears és estranger (153.700 persones). A València, els nascuts fora del país són el 13,4% (641.000), i a Múrcia el 13,3% (181.800). La regió amb més estrangers és Catalunya (866.800), seguida de Madrid (695.600) i València.400.000 equatoriansLa comunitat estrangera més nombrosa és, segons les dades del padró, la marroquina, amb 535.000 persones (el 13,77% dels forans). La segueixen l'equatoriana (399.600, el 10,29%), la romanesa (382.000, el 9,83%) i la britànica (274.000, el 7,05%). L'increment més notable l’ha registrat, en termes absoluts, la comunitat romanesa (64.000 més), seguida per la britànica (45.000) i la boliviana (34.500). En termes percentuals, el major creixement correspon als bolivians (més del 35%), seguits pels polonesos (25%) i els brasilers (24%).Dels 3.884.600 estrangers empadronats, 916.100 (el 23,58%) pertanyen a països de la Unió Europea. La resta (2.968.500) són sud-americans (1.214.400, el 31,26%), africans (741.600, el 19,09%), d'altres nacions europees (645.600, el 16,62%), asiàtics (202.100, el 5,20%) i d'Amèrica del Nord i Centreamèrica (162.000, el 4,17%).Estadística incompletaNo obstant això, aquestes xifres podrien variar substancialment ja que es sospita que hi ha gairebé mig milió d'estrangers residents a Espanya sense comptabilitzar. Això és a causa que fins ara, els ajuntaments incloïen en els seus registres a aquells estrangers dels quals faltava informació; és a dir, davant del dubte de si aquesta persona havia abandonat el país o no, se la mantenia empadronada. Però una llei de 2003 obliga els estrangers no comunitaris sense permís de residència a renovar el seu empadronament cada dos anys. Al 2005 va haver 492.952 que no ho van fer i aquesta xifra l'ha restada l'INE a la proporcionada pels ajuntaments (que en brut, assenyalaven que l 'augment d'estrangers havia estat de 647.000), obtenint així els 154.000 estrangers més a Espanya.
