Casa America Catalunya

Resultava quasi obligatori recordar aquella estrena dels Banquets a l’emblemàtica Torre Agbar de Barcelona, tenint com padrí l’escriptor Eduardo Galeano, present per donar prestigi i solvència al projecte, també amb suport d’altres col·legues, representants consulars, personalitats del món associatius llatinoamericà resident a Catalunya i gents del panorama cultural local.  Va sortir rodó l’experiment i es va repetir dotze mesos després, al Palau de Pedralbes, amb regust típic argentí, ritme de tango i homenatge en record a l’absent Julio Cortázar, just quan s’acomplien 25 anys del seu traspàs. Allà es va presentar el llibre, del nostre segell editorial Km 13.774, “Diccionari del tango a Catalunya”, per a consagrar Barcelona, com manté el seu autor, el periodista Xavier Febrés, en “la tercera pàtria del tango”. Una altra excel·lent  experiència. I els bons records, l’immillorable sabor de boca porta a repetir gustos. El 2010 és, per Llatinoamèrica, any de Bicentenaris de Independència. Temps històric i commemoratiu per Argentina, Colòmbia, Mèxic, Xile i Veneçuela. Per tant, l’atapeït menú anava salpebrat amb saborosos ingredients d’aquestes cinc procedències. Les receptes, prou proteíniques per l’esperit.  Al bufet, cadascun dels més de vuitanta comensals inscrits en aquesta edició dels Banquets pogueren triar segons la seva dieta o paladar poètic de conveniència. Hi havia per a tots els gustos, i qualsevol platet era digne de  figurar a la Guia Michelín, que per això mateix col·laborava a l’assortida degustació algú amb la solvència i prestigi en el mercat de la Fundación Santillana. Per aquells que sempre van per les cuines posant-t’hi el nas a les olles, provant tot allò que es cou, han de saber que poden provar a casa idèntics plats als menjats entre les taules i oïdes de Casa Amèrica Catalunya. Esmentem als chefs d’aquestes dues vetllades per la situació d’origen de les seves cuines i restaurants, allà on van coure plats i poemes inoblidables per als sentits.  Per Argentina, Oliverio Girando (“Veinte poemas para ser leídos en el tranvía”), Alfonsina Storni (“Poesía Selecta”), i Juan Gelman (“Mundar”), mentre extraiem  de la seva Antología de la poesía hispanoamericana contemporánea, composicions de Macedonio Fernández, Ricardo E. Molinari i Jorge Luis Borges. La representació colombiana, un altre luxe, la formaren Juan Manuel Roca (“Los cinco entierros de Pessoa”), Raúl Gómez Jattin (“Amanecer en el Valle del Sinú”) i William Ospina (Poesía 1974-2004), amb altres fragments trets de l’Antología de la poesía del siglo XX en Colombia. De Xile seleccionarem Vicente Huidobro (“Últimos poemas”), Gonzalo Rojas (“Poesía Esencial”), Nicanor Parra (“Poemas y antipoemas”) i Pablo Neruda (“Todo el amor”), amén de recórrer a la seva Antología de la poesía del siglo XX en Chile. Per Mèxic, acudiren al Banquet peces de Xavier Villaurrutia (“Nostalgia de la muerte”), Jaime Sabines (“Recuento de poemas”), José Emilio Pacheco (“En resumidas cuentas” i “El silencio de la luna”), i poemes de Ramón López Velarde, José Gorostiza, Salvador Novo i Octavio Paz, inclosos també en l’Antología de la poesía hispanoamericana contemporánea. I en últim lloc, la creació de Veneçuela va aportar María Auxiliadora Álvarez (“Las nadas y las noches”) i des del llibre col·lectiu “Las ínsulas extrañas”, a Rafael Cadenas, Eugenio Montejo, Guillermo Sucre, Juan Sánchez Peláez i Vicente Gerbasi. Aquesta iniciativa, pionera en el seu dia de creació, continua essent una eina del tot efectiva per a l’apropament cultural entre els països llatinoamericans i Catalunya a través de la seva literatura i poesia.