La Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de Barcelona obre un espai per acollir el periodisme narratiu de la vella escola -el nou periodisme-, i ho fa amb un cronista de raça: el colombià Alberto Salcedo Ramos.
Crèdit imatge: Jorge Mejía Peralta.
05/11/2018 / Barcelona
Taller de crònica periodística amb Alberto Salcedo Ramos
A la cruïlla entre el periodisme i la literatura hi ha la crònica, un gènere que, quan es fa bé, eleva la categoria de l’ofici. Captiva lectors i fa que una història que podria semblar efìmera sobrevisqui el pas del temps. Fer això possible té molt poc a veure amb l’extensió d’una peça periodística, ni tan sols amb la temàtica. Molt menys encara amb el suport. L’èxit d’un bon relat té a veure amb la qualitat de l’ofici de reporter i, sobretot, amb la mirada de qui l’escriu.
Fa anys que el periodista colombià Alberto Salcedo Ramos educa la punteria del seu ull, per tal de triar bones històries i escriure-les amb totes les eines que la literatura posa a l’abast de la ficció, en préstec al periodisme: “La crònica és un gènere que comença per la sola de les sabates”, diu Salcedo Ramos. Parlem de periodisme de carrer, rigorós i ben escrit.
Amb aquest taller, la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna vol obrir un espai per a acollir el periodisme narratiu de la vella escola —el nou periodisme— amb un cronista de soca-rel, amb llarga trajectòria com a director de tallers especialitzats en periodisme narratiu i cultural. Perquè, com ell mateix sosté, “la crònica és un gènere que es va inventar per resguardar el periodisme de l’envelliment.”
Més informació i inscripcions a la pàgina web de la Facultat Blanquerna.
Alberto Salcedo Ramos
(Barranquilla, 1963)
-- Les seves cròniques han estat traduïdes a l’anglès, francès, grec, italià i alemany. Entre els seus llibres hi figuren El Oro y la Oscuridad. La vida gloriosa y trágica de Kid Pambelé (Aguilar, 2005 i Editions Marchialy, 2016), La eterna parranda. Crónicas 1997-2011 (Aguilar, 2011) i Viaje al Macondo real y otras crónicas (Pepitas de Calabaza, 2016). Premi Ortega y Gasset de Periodisme, 2013, Premi Internacional de Periodisme Rei d'Espanya i Premi a l'Excel·lència de la Societat Interamericana de Premsa —SIP— (en dues ocasions). A Colòmbia ha rebut cinc cops el Premi Nacional de Periodisme Simón Bolívar.
És mestre de la Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano (FNPI), creada per Gabriel García Márquez. Ha dictat tallers de crònica en diversos països (Espanya, Perú, Mèxic, Argentina, Veneçuela, Equador, Colòmbia, Estats Units, Bolívia). Actualment col·labora amb The New York Times en espanyol, entre d’altres mitjans.
