Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
23/01/2007 / Barcelona

Alcorcón: la premsa espanyola mostra la seva preocupació per uns successos que simbolitzen un problema nacional

Els fets d'Alcorcón han servit per reobrir diversos debats latents a Espanya fruit del poder mediàtic que ha absorbit. Qüestions com la convivència ciutadana, les bandes llatinoamericanes i fins i tot el poder de les últimes tecnologies com a nou mètode de congregació a gran escala han tornat a les agendes periodístiques. La Vanguardia, El País i ABC dediquen avui els seus editorials a analitzar les causes, fenòmens i possibles solucions d'un problema que, de forma unànime, consideren que reclama una ràpida reacció per part de les administracions.(En la imatge, un membre de la policia escorcolla un jove durant la manifestació de diumenge)

Els fets d'Alcorcón han servit per reobrir diversos debats latents a Espanya fruit del poder mediàtic que ha absorbit. Qüestions com la convivència ciutadana, les bandes llatinoamericanes i fins i tot el poder de les últimes tecnologies com a nou mètode de congregació a gran escala han tornat a les agendes periodístiques. La Vanguardia, El País i ABC dediquen avui els seus editorials a analitzar les causes, fenòmens i possibles solucions d'un problema que, de forma unànime, consideren que reclama una ràpida reacció per part de les administracions.Alcorcón simbolitza un drama que afecta tot Espanya: en això, coincideixen les tres publicacions. No obstant, enfoca cadascuna el seu origen en un punt diferent. El diari El País, que titula el seu text “Bandes i racisme”, troba l'arrel de l'assumpte en l'aplicació a Espanya d’“un fenomen molt estès en els suburbis d'algunes ciutats llatinoamericanes, en les que, davant la impotència de les institucions, regna la llei del barri imposada per bandes juvenils”. Per a aquest diari, “alguna cosa està fallant en les polítiques d'integració dels immigrants”. ABC (“Alcorcón com símptoma”), per la seva part, prefereix parlar de “problemes de convivència” i d'una falta generalitzada d'educació escolar i familiar que ha explotat a Alcorcón com podria haver-ho fet en qualsevol altre lloc. “No és un problema de xenofòbia”, sentència, sinó de la desesperació de molts ciutadans al sentir-se víctimes davant situacions com l'extorsió i les amenaces. La solució, senzillament, que s'insisteixi a intentar transmetre als joves, “sigui quin sigui el seu origen i procedència, els principis de respecte a la llei i els drets dels altres”.
 Una mesura molt diferent proposa La Vanguardia en el seu text “Baralla a Alcorcón”. Per a aquest diari, és important aprendre de l'experiència de llocs com Barcelona on s'ha fet ús de “determinats estímuls i mesures d'acollida per transformar algunes bandes de delinqüents juvenils en organitzacions que facilitin la integració”. Evitant pronunciar-se sobre els “diversos motius que van incidir en les alteracions de l'ordre públic”, aquest diari destaca la “ingent capacitat mobilitzadora dels SMS” com un fenomen que s'ha de tenir en compte a partir d'ara, fins i tot per part de les forces de l'ordre.Els tres diaris insten al govern a prendre's seriosament una problemàtica que es viu en molts altres països desenvolupats i dels quals caldrà prendre nota si es vol evitar la proliferació de moviments extremistes amb discursos “xenòfobs, excloents i violents”.