La segona mostra a Barcelona del Festival del Cinema Pobre d'Humberto Solás s'ha inaugurat amb la pel·lícula "Personal Belongings", del cubà Alejandro Brugués, una obra que també va obrir la 6a edició del Festival, el mes d'abril passat a Gibara (Cuba), i que va ser guardonada amb el Premi Especial del Jurat i el Premi del Públic. Segons declaracions en roda de premsa de Sergio Benvenuto Solás, director del certamen, la pel·lícula de Brugués "és un gran exponent del cinema independent cubà". Tal com ha explicat el cineasta a Casa Amèrica Catalunya, la relació de "Personal Belongings" amb el Festival es remunta a l'edició de 2005. Alejandro Brugués relata el seu periple per acabar la seva pel·lícula en 35mm en la següent entrevista.
28/10/2008 / Barcelona
Alejandro Brugués, cineasta cubà: “Teníem tan poc pressupost que el productor no em deixa ni dir-ho”
Quina és la història de "Personal Belongings" en relació al Festival de Cinema Pobre?Ens vam presentar per primera vegada al Festival en la seva tercera edició. Estàvem a punt de començar a filmar la pel·lícula, que sempre havíem volgut acabar en 35mm. Però la veritat és que teníem tan poc pressupost que el productor no em deixa ni dir-ho... L'única via que vèiem per acabar-la en 35mm era el festival de Gibara, així que hi vàrem presentar el guió. Va ser un guió que es va defensar bastant, però no va guanyar. Anàvem endavant amb el projecte de tota manera, així que vàrem filmar la pel·lícula. Va seguir un procés d'edició molt llarg perquè no teníem diners per acabar-la. L'any següent, quan vam tenir un primer tall de la pel·lícula, el vàrem enviar al festival un altre cop. Va guanyar un premi a la millor producció alternativa, per al nostre productor Inti Ferrera. Així la vàreu poder acabar?No, encara vam trigar una mica... L'any següent, amb un tall molt més acabat de la pel·lícula, amb la música i tot, la vam presentar al Festival de Cinema de Guadalajara. Allà va guanyar el Premi "Cinema en construcció", que ens donava la possibilitat d'acabar la pel·lícula a Sevilla, per tal d’obtenir una còpia digital i fer la correcció de colors. També vam ser a Gibara, i vam guanyar el premi Swiss Efects, amb el que per fi vam poder acabar-la en 35mm. Va ser un final feliç per a nosaltres. I a més a més, l'any següent, aquest 2008, vam tornar a Gibara i ens van donar el Premi Especial del Jurat i el Premi del Públic. Ha estat un camí llarg però també molt bonic.¿Quatre anys no és massa temps, fins i tot per a una pel·lícula de baix pressupost?En realitat són tres anys, encara que van ser quatre edicions del festival, del 2005 al 2008. La pel·lícula va estar acabada a finals de l'any passat, és a dir que vam trigar del 2005 al 2007, que ben mirat tampoc no és tant de temps. Va ser una postproducció molt llarga, però aquest any ja ens ho hem passat sencer de festivals. El fet important és que és una producció cubana independent. Jo crec que això ha estat la cosa més dur, la cosa més difícil.Quines són, en la teva opinió, les perspectives de futur a Cuba després de l'huracà?La cosa està bastant lletja, bastant dura... És veritat que ara mateix, fora de l'Havana, no queda gaire cosa, però jo sé que d'alguna manera ens en sortirem. No sé com, però d'alguna manera sempre ens en sortim. I com creus que poden afectar a l'illa els resultats de les eleccions als EUA?Jo espero que surti Obama, perquè veig que és un home que té una posició molt oberta respecte a Cuba, i això és el que fa falta. Després de cinquanta anys fent el mateix, i evidentment no els funciona, a veure si ve algú més obert i fa alguna cosa diferent. Ell proposa canvis, i això ens ve bé a tots.
