L'economista Alfonso Pons, veneçolà d'origen català, és un dels principals col·leccionistes d'art llatinoamericà a tot el món. Fa poc més d'un any, va signar amb el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) la cessió 140 obres d'una col·lecció que va iniciar als anys 70. El passat mes d'octubre, les obres van arribar a Barcelona i algunes d'elles ja estan exposades al públic. Aquest dijous, dia 30 de novembre intervé a Casa Amèrica Catalunya en el cicle i curs “Art llatinoamericà: exercici i difusió”.
30/11/2006 / Barcelona
Alfonso Pons, col·leccionista d'art: “En general, a Espanya i Catalunya es desconeix l'art contemporani llatinoamericà”
L'economista Alfonso Pons, veneçolà d'origen català, és un dels principals col·leccionistes d'art llatinoamericà a tot el món. Fa poc més d'un any, va signar amb el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) la cessió 140 obres d'una col·lecció que va iniciar als anys 70. El passat mes d'octubre, les obres van arribar a Barcelona i algunes d'elles ja estan exposades al públic. Aquest dijous, dia 30 de novembre intervé a Casa Amèrica Catalunya en el cicle i curs “Art llatinoamericà: exercici i difusió”.Vostè ha donat una col·lecció al MACBA. Expliqui'ns en què consisteix, quina importància té i quin és l'origen d'aquesta iniciativa.Jo fa molts anys que em dedico a obtenir obres d'artistes joves llatinoamericans, perquè crec que sempre han estat molt mal representats en totes les mostres que s'han fet sobre art llatinoamericà. Normalment veiem aquestes mega produccions que tracten d'incloure-ho tot però és molt difícil que ho aconsegueixin. La idea d'exposar en el MACBA va venir perquè ens coneixíem amb el Manuel Borja-Villel (director del MACBA) i alguna vegada havíem comentat la possibilitat de fer alguna cosa, i finalment com que per motius personals em vaig traslladar a Barcelona –on ja havia viscut anteriorment- vam coincidir que estaria bé crear un petit nucli sobre art llatinoamericà –no només pintura, també vídeo, dibuixos, etc.-de finals dels 80 i els 90, encara que eventualment es podrien incloure també obres noves.Digui'm alguns noms d'artistes de la seva col·lecció.Guillermo Kuitca, Ernesto Neto, Cildo Meireles, Tunga, Gabriel Orozco, Vargas Lugo. La majoria d'ells vénen de països com Mèxic, Argentina, Brasil, Veneçuela, països que conformaven durant aquestes dues dècades la base a Llatinoamèrica dels grans artistes.Aquesta generació d'artistes llatinoamericans contemporanis dels 80 i els 90 té algun tret distintiu que sobresurti especialment?Mèxic, per exemple, posseeix una quantitat de pintors conceptuals que van aparèixer en els 80; a Brasil sempre hi ha hagut artistes amb una visió més “objectual”, i es nota com les noves generacions han heretat aquest punt de vista d'autors anteriors. Hi ha pocs pintors en aquest país, sempre han produït coses més pròximes al constructivisme o al modernisme, sobretot de caràcter social, en part per la influència d'Europa, però no a la clàssica pintura narrativa.L'art llatinoamericà segueix sent un gran desconegut a Espanya i Catalunya segons la seva opinió. Aquesta iniciativa pretén contribuir que això canviï?Sí que és cert que les poques exposicions que s'han presentat a Espanya han caigut la majoria de vegades en el “refregit” del que tot el món ja coneix, com Frida Kahlo o Remedios Varó. Gairebé cap ha realitzat una mostra amb una visió més àmplia del continent i vaig pensar que calia fer-ho. En general, a Espanya i Catalunya es desconeix l'art contemporani llatinoamericà.
