Álvaro Camacho, director del Centre d'Estudis Socioculturals i Internacionals (CESO) de la colombiana Universitat dels Andes ha carregat contra la política dels Estats Units en matèria de narcòtics a la presentació del llibre “Narcotràfic: Europa, EE UU, Amèrica Llatina” celebrada a Casa Amèrica Catalunya. Camacho, gran coneixedor de la problemàtica del tràfic de drogues i editor d'aquesta publicació, ha dit que “durant més de 30 anys, la política de guerra contra les drogues dels Estats Units no ha aconseguit reduir el nombre de consumidors; ha provocat la imposició de penes més fortes; hi ha més detinguts relacionats amb aquests casos i, a més, els preus de la droga són a la baixa”. (A la imatge, Camacho, durant la presentació del llibre, al costat d’Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, i Ramon Torrent, coordinador d’OBREAL)
Álvaro Camacho, editor del llibre “Narcotràfic: Europa, EE UU, Amèrica Llatina”: “La política de guerra contra les drogues dels estats Units està tenint resultats desastrosos”
Álvaro Camacho, director del Centre d'Estudis Socioculturals i Internacionals (CESO) de la colombiana Universitat dels Andes ha carregat contra la política dels Estats Units en matèria de narcòtics a la presentació del llibre “Narcotràfic: Europa, EE UU, Amèrica Llatina” celebrada a Casa Amèrica Catalunya. Camacho, gran coneixedor de la problemàtica del tràfic de drogues i editor d'aquesta publicació, ha dit que “durant més de 30 anys, la política de guerra contra les drogues dels Estats Units no ha aconseguit reduir el nombre de consumidors; ha provocat la imposició de penes més fortes; hi ha més detinguts relacionats amb aquests casos i, a més, els preus de la droga són a la baixa”.
El diagnòstic d'aquest expert es basa en les consideracions que diversos especialistes de tot el món exposen en “Narcotràfic: Europa, EE UU, Amèrica Llatina”, una recopilació d'articles publicats per l'Observatori de les Relacions Unió Europea - Amèrica Llatina (OBREAL) i la Universitat de Barcelona que s'erigeix en un tractat indispensable per entendre les visions diferenciades amb les que els Estats Uniods i Europa aborden les seva polítiques anti-drogues. “La mirada europea és més benèvola, fruit d'un enfocament que prioritza la salut pública amb mesures com les “narcosales”, que miren de reduir els danys del consum de drogues”, ha explicat Camacho. “Als Estats Units, però, hi ha una política dura i radical des de l'època de la presidència de Richard Nixon, que durant el mandat de George Bush pare fins i tot va passar a convertir la lluita contra les drogues en una qüestió de seguretat nacional”, ha afegit.EE.UU vs Europa
Així, després de recordar que al país nord-americà es pot arribar a condemnar a cadena perpètua qui reincideixi en tres ocasions en el consum de drogues, Camacho s'ha mostrat molt crític amb els Estats Units. “La mirada imperial i colonialista sobre els països productors de drogues que formen part del seu pati del darrere ha provocat resultats desastrosos. Semblaria lògic que assagessin una altra política en matèria de drogues però l'administració nord-americana és impermeable a la convicció que han fracassat rotundament”.Segons Camacho, Europa podria incidir en la modificació d'aquestes polítiques però la seva timidesa impedeix qualsevol avanç. Per això, la dotzena de ponents del llibre “Narcotràfic: Europa, EE UU, Amèrica Llatina”, al costat d'altres especialistes, han constituït l'anomenat “grup de Bogotà” l’objectiu del qual és incidir en la Convenció de Viena sobre drogues que se celebrarà en 2008 per “concretar el punt de vista europeu i suavitzar la posició dels Estats Units”.
Més producció
Tanmateix, Camacho ha advertit que “la cocaïna està entrant amb molta força a Europa perquè països com Perú i Bolívia s'han convertit (al costat de Colòmbia, que n’acapara el 70% de l'exportació mundial) també en exportadors d'aquesta droga. La productivitat és molt millor i proveeixen al vell continent i també al Brasil”, ha explicat. Una situació que els experts creuen vinculada a la criminalització del tradicional full de coca dels països andins, el cultiu del qual retrocedeix en benefici de la producció de cocaïna.
“Hi ha una distància enorme entre el full de coca i la cocaïna” recorda Camacho qui comenta que una de les qüestions bàsiques que plantejarà el “grup de Bogotà” serà suprimir el full de coca de la llista de substàncies estupefaents.
