'Apenas el sol' (Paraguai)
(Dir. Arami Ullón | Documental | 2020 | 75' | Paraguai, Suïssa)
SINOPSI: Davant les conseqüències d'un desarrelament violent, Mateo Sobode Chiqueno registra des dels anys setanta històries, cants i testimonis del seu poble, els aioreus. En un intent per preservar fragments d'una cultura en extinció, Mateo recorre comunitats de l'àrid i desolat Chaco paraguaià, i registra en cintes de casset les vivències d'altres aioreus que, com ell, van néixer a la vasta selva, lliures i nòmades, sense cap contacte amb la civilització blanca, fins que missioners religiosos els van obligar a abandonar el territori ancestral, els mitjans de subsistència, les creences i la llar.
“Filmada amb una sobrietat aclaparadora, on la paraula pren el lloc de la història, o els silencis com a cançons duen la malenconia dels personatges, la cineasta ens ofereix una pel·lícula de gran poder polític sobre el nostre temps, on el virus del capitalisme és la nostra major amenaça . Poètica i lluminosa malgrat la història sobre la tragèdia del colonialisme genocida, una destrucció en vigència.”
(Jurat Premi FIPRESCI)
Festivals i premis
- Amsterdam International Documentary Film Festival 2020
- Festival Internacional de cinema de Guanajuato 2021
- Millennium Docs Against Gravity 2021
- International Documentary Association 2022
Sobre la directora:
Arami Ullón va néixer a Asunción l'any 1978. Viu i treballa a Suïssa i Paraguai, compartint el seu temps entre tots dos llocs. La seva feina està fortament centrada en la realitat paraguaiana.
Ullón treballa al camp audiovisual des del 1995. Va formar part de l'equip de producció de pel·lícules com El toque del oboé (Claudio MacDowell – Paraguai – Brasil, 1997) i Miami Vice (Michael Mann – USA, 2006). Ullón també és productora de 18 Cigarillos y medio (Marcelo Tolces – Paraguai – Mèxic – Espanya, 2011). Va dirigir dos curtmetratges: Ausencia de un nombre propio (Paraguai, 1998) i Beckon (Paraguai, 2000).
El seu primer llargmetratge documental, El Tiempo Nublado (Suïssa – Paraguai, 2014), va ser seleccionat en més de 70 festivals internacionals, inclosos alguns dels més importants, com el Festival de Cinema de Locarno (Suïssa), el Festival de Cinema de Karlovy Vary (República Txeca) i el Festival Internacional del Nou Cinema de l'Havana (Cuba). També va ser seleccionat a festivals de documental molt distingits, com Visions du Réel (Suïssa) i Rencontres Internationales du Documentaire de Montreal (Canadà).
Aquest documental, que retrata la relació entre la cineasta i la seva anciana mare, que pateix d'epilèpsia i Parkinson, va tenir el seu impacte internacional amb l'estrena el 2014 al festival de cinema documental Visions du Réel (Suïssa) on va guanyar el Regards Premi Neufs a la Millor Òpera Prima. La pel·lícula també va ser guardonada amb el Premi SIGNIS i Le Prix du Lycéen Documentaire a Cinélatino – Rencontres de Toulouse (2015), va rebre el Basler Filmpreis a la Millor Pel·lícula (2015) i va ser triada Millor Documental al Festival de Cinema de Drets Humans de l'Uruguai “Tenemos que ver” (2016). Aquest documental va ser la primera entrada paraguaiana a l'Òscar (2016).
El seu segon llargmetratge documental, Apenas el sol, és una exploració sobre el significat de la identitat i sentit de pertinença a través de la brutal experiència de desarrelament del poble aioreu del Chaco paraguaià. Es va estrenar mundialment al prestigiós festival de cinema documental IDFA (Holanda).
Si vols conèixer millor el cas dels aioreus, pots trobar-ne més informació an aquests enllaços:
El cas aioreu
Informe Trinacional: Incendis i desforestació en territoris amb antecedents documentats sobre la presència de pobles indígenes en aïllament. Bolívia-Brasil-Paraguai
Amb el suport de la Diputació de Barcelona.
- Dia / Hora:
- 03/04/2022, 16:30 H
- Lloc:
- Cinemes Girona (C. Girona, 175. Barcelona)
