Casa America Catalunya

La inauguració va anar a càrrec de Maria Eugènia Gay, segona tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i presidenta de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, Santiago Herrero, director de Relacions Culturals i Científiques de l'AECID, Enrique Vargas, coordinador de l'Espai Cultural Iberoamericà de la SEGIB, Jordi Carrión, escriptor i comissari, i Marta Nin i Camps, directora de Casa Amèrica Catalunya.

Una reivindicació del poder de les llibreries, els llibres i els llibreters

A l'acte, Santiago Herrero, va parlar de la necessitat de visibilitzar el rol dels llibreters com a formadors de la societat. “Les llibreries, igual que les biblioteques, són temples de saviesa on encara hi ha la raó humana, la civilització. I això ho hem de defensar i preservar”, va afegir.

Enrique Vargas va definir les llibreries com a “espais vius, d'integració i complicitat”. “Un no pot entendre l'espai cultural iberoamericà si no és a través dels llibres, que va ser la primera manera com es va transmetre el coneixement des del segle XVI fins als nostres dies”, va expressar.

“Avui més que mai, en un context en què es tornen a censurar llibres, es demostra que el llibre és un objecte de poder. Per això, creiem que ATLÁNTICAS és una exposició molt poderosa, ja que reivindica les llibreries, l'espai natural que reuneix i que treballa amb tots aquests objectes de poder”, va destacar Marta Nin i Camps.

Una exposició amb rostre de dona

ATLÁNTICAS posiciona les llibreteres al lloc que els correspon. Dones que en el seu moment no van poder ser reconegudes com a figures públiques i que van obrir les seves llibreries com a forma d'emancipació: un espai on podien reivindicar-se i desenvolupar un treball intel·lectual de primera magnitud. Jordi Carrión es va referir al segle XX com un segle de llibreteres: “des de Sylvia Beach i Adrianne Monnier a París fins a Frances Steloff a Nova York, passant per Rachel Muyal a Tànger o les llibreteres que trobem a l'exposició”.

“Amb aquesta exposició no només parlem del paper de la cultura al món, sinó del paper de les dones en un àmbit tan important com el del llibre i de la literatura, on a vegades han estat invisibilitzades”, va emfatitzar Maria Eugènia Gay.

Una història per construir

Durant la inauguració, Carrión va explicar l'estructura d'ATLÁNTICAS com si fos una història, composta per l'espai, el temps, els personatges i l'argument.

Iberoamèrica és l'espai, que es visualitza mitjançant un gran mapa que connecta Amèrica Llatina amb la península Ibèrica. El temps és la història de les relacions entre ambdós costats de l'Atlàntic, una cronologia que comença al segle XIV i que arriba fins al segle XXI. “És una història difícil, problemàtica, amb una acció violenta de la conquesta de l’Imperi espanyol i del neoimperi, però també una història amb el seu costat lluminós: de cooperació, de lectura, de difusió”, va comentar el comissari. El tercer element són els protagonistes: els llibreters i, sobretot, llibreteres que han estat entrevistades.

La trama, que és el quart element, encara no existeix: “Volem construir aquesta història no explicada de les llibreries iberoamericanes, construïda entre tots i totes col·lectivament”. I sembla que així serà: després de les dues hores que va durar la inauguració, al mural participatiu s'hi van sumar més de cinquanta noms de llibreries incorporats pel públic a l'espai iberoamericà.

Un projecte que creixerà a l'altra banda de l'Atlàntic

L'exposició, que s'espera que tingui recorregut per diverses ciutats llatinoamericanes, es concep com un punt de partida que permeti investigar, narrar i fer visible –en els pròxims anys– la rellevància que han tingut les llibreteres, llibreters i llibreries a la cultura iberoamericana. Herrero va assenyalar la gran oportunitat que s'obre perquè l'exposició tingui recorregut i es continuï enriquint a Amèrica Llatina: “Intentem-ho”. Vargas també va intervenir en aquesta línia: “Comptin amb nosaltres per això, per això també hi és la cooperació cultural iberoamericana”.