Casa America Catalunya

La V Trobada de Poesia, organitzada per la Fundación Duques de Soria i centrada en aquesta edició en la figura del poeta nicaragüenc Rubén Darío, ha reunit a personalitats de la categoria de l'escriptora i directora de la Biblioteca Nacional, Rosa Regàs; el propi director de l'esdeveniment, l'escriptor i membre de la Real Academia de la Lengua Española, Pere Gimferrer, o l'Exsecretari d'Estat de Cultura, Luis Alberto de Cuenca, entre d'altres. Precisament, de Cuenca, -en la imatge escoltant Pere Gimferrer- va intervenir en la segona jornada de l'Encontre amb una dissertació titulada “Entre dos centenarios rubenianos”.

I és que enguany es compleix un segle de l’ “any pont” entre les dues obres més significatives del poeta nicaragüenc Rubén Darío: “Cantos de vida y esperanza” (1905) i “El canto errante” (1907). Amb motiu d'aquesta efemèrides, la Fundación Duques de Soria, amb la col·laboració de l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya, rememora la figura del llegendari poeta, periodista i diplomàtic en la V Trobada de Poesia que se celebra de dijous 1 al divendres 3 de març a Barcelona. En la inauguració de l'esdeveniment han participat, entre d'altres, el seu director, l'escriptor i membre de la Real Academia de la Lengua Española, Pere Gimferrer, l’escriptora Vinyet Panyella, i l'escriptora i directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya Rosa Regàs, que confessa ser una “apassionada” del “poeta més innovador que va revolucionar l'anquilosada poesia espanyola”. (A la imatge, Panyella, Gimferrer, Regàs i el director de l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, durant la inauguració de la trobada)

Rosa Regàs admet que “quan vaig començar a llegir Rubén Darío m'assemblava un “cursi” i només m'agradava el ritme dels seus versos”. Però a base de perseverar en la lectura de l'obra del poeta nicaragüenc, “em vaig enamorar”, ha explicat Regàs en la inauguració de la V Trobada de Poesia. “La meva vida ha estat unida al que per a mi significa Rubén Darío”, ha afegit. La directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya reconeix sentir-se “meravellada” per com la prosa tan acurada i romàntica de Rubén Darío suposa una “ruptura” amb el que es feia abans i qualifica de “insòlita” la seva poesia, “que hem de ser capaços de veure amb els ulls de les persones que la llegien a principis del segle XX”. Rubén Darío és el “rossinyol de la nova poesia”, afirma Rosa Regàs.

La inauguració de la V Trobada de Poesia de la Fundación Duques de Soria a l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya també ha comptat amb la conferència de l'escriptora Vinyet Panyella “Rubén Darío i Santiago Rusiñol. Dos modernistes a la recerca de l'ideal”. Panyella ha investigat la relació d'amistat establerta en el període 1898-1914 entre Rubén Darío i l'escriptor català Santiago Rusiñol al qual el poeta nicaragüenc admirava i respectava com a líder del modernisme espanyol. “Era una mena de guia espiritual per a Rubén Darío un cop arribat a Barcelona just després de la pèrdua de les últimes colònies espanyoles”, sosté Panyella.

Així, l'escriptora explica que Darío i Rusiñol van tenir vides paral·leles amb ideals coincidents: amor a l'art, desarrelament, la seva empremta de viatgers errants... “L'art és per als dos un valor absolut pel que se sacrifica tot, inclosa la pròpia vida”, diu Panyella qui, subratlla, no obstant això, la dissonància que sobre Amèrica van expressar els dos amics: “Rusiñol va trepitjar només una vegada Amèrica i va dir que no tornaria més. No li agradava. Mentrestant , Rubén Darío tenia una visió exuberant i apassionada fins als últims extrems del continent”.

La V Trobada de Poesia “Rubén Darío, entre dos centenaris: “Cantos de vida y esperanza” (1905) i “El canto errante” (1907)” continua el dijous 2 i el divendres 3 de març a l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya amb intervencions de l' Ex Secretari d'Estat de Cultura, Luis Alberto de Cuenca, de l'escriptor Justo Navarro i dels poetes Guillermo Carnero i Jaime Siles. (consultar agenda).