Casa America Catalunya

Als anys 80, España va oferir Carlos Mejía Godoy y los de Palacagüina molt més enllà d’aquells quinze minuts de fama popularitzats pel contemporani Andy Warhol. Es van fer famosos d’avui per demà amb cançons que cantava tot el país, com aquella “Son tus perjúmenes, mujer”, que encara recorden milions de persones que hagin bufat més de 35 espelmes a l’últim pastís d’aniversari.  Tot cantant una cançoneta va arribar Carlos a la trobada per a dedicar-li a la filla d’Amparo, Maria Inés Ochoa, una tonada que sonava als concerts amb la seva mare, també cantant,  “por tu cariño, María Inés”, mentre li donava una abraçada certament paternal. Antoni Travería, director general de Casa Amèrica Catalunya, oferí la benvinguda als presents elogiant la feina de BarnaSants “al recuperar la figura dels cantautors”, mentre qualificava Mejía Godoy com a “exponent d’un somni de revolució, a qui és un honor donar la benvinguda per tot el que representa” i qualificava Ochoa de “jove cantant amb talent, que ens visita en el bicentenari de la Independència de Mèxic i el centenari de la seva Revolució, havent ja compartit l’escenari amb el bo i millor del seu gremi”. Després de les paraules d’en Pere Camps, autèntic alma mater del Festival BarnaSants, María Inés Ochoa va parlar per recordar que vivia la seva segona visita a Barcelona i tercer salt a Europa, aquest cop amb el desig d’oferir “cançons molt recordades de la revolució mexicana barrejades amb altres que volen ser cants d’esperança cap el futur. De la mateixa manera que gaudeixo de la història, vull fruir de l’esdevenidor a la meva feina”. La prometedora Ochoa va llençar floretes a la seva família d’artistes mentre desitjava mantenir “la meva consciència social, que em dicta el deure de seguir treballant en el meu ofici”.  Mejía Godoy portava més de deu anys sense actuar a Catalunya. En la seva definició, ja no és un activista polític i ha arribat aquí “sense ser enemic de ningú. Prefereixo unir per la pau. Fa tres anys vaig tenir un conflicte ètic amb el govern del meu país a causa dels drets d’autor i de la desaparició de les meves cançons, que gairebé ja no sonaven enlloc, malgrat ser patrimoni del poble. Daniel Ortega va acabar per reconèixer públicament la seva errada. Continuo essent crític, sí, però el que avui m’interessa és l’honradesa, la integritat, els valors de sempre, l’amor a Nicaragua, vinguin des de la dreta o ho facin des de l’esquerra”.  Pel que fa al terreny musical, aquest retrobament amb el públic català li servirà per “portar la digna cançó de Nicaragua, terra feta del combat entre la roca i l’escuma, que va dir Neruda. Barrejarem allò vell amb allò que tenim de nou al repertori, amb el nostre llenguatge ben viu, tret de l’imaginació popular”. Mejía Godoy va confessar davant dels periodistes que “ara composo, bàsicament, gràcies a les coses de cada dia, trec temes del més senzill de la vida”.  La seva última obra magna es titula “Mural sonor als herois de la Pàtria”, 20 cançons dedicades a aquells que es sollevaren contra William Walker, president nascut i resident als Estats Units de Nicaragua mitjançant el segle XIX, una composició complexa per recordar un passatge poc recordat a la història del seu petit país. Per a més informació sobre BarnaSants, dirigiu-vos al web oficial: www.barnasants.com o al blog del Festival:www.paraulesabarnasants.cat