El periodista mexicà Carlos Payán Velver ha estat guardonat amb el X Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió a Iberoamèrica. La distinció, una litografia obra de Magú, caricaturista i Premi Nacional de Periodisme de Mèxic 1982, la lliurarà el periodista Jordi Évole el proper 3 de juny.
05/05/2015 / Barcelona
Carlos Payán Velver, Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica 2015
Amb aquest premi, Casa Amèrica Catalunya vol enaltir la trajectòria professional i vital de Carlos Payán Velver, de 86 anys d'edat, considerat un dels referents del periodisme independent a Mèxic i fundador l’any 1984 del prestigiós rotatiu La Jornada.
Payán Velver, Doctor Honoris Causa per la Universitat de Guadalajara i Premi Nacional de Periodisme Francisco Arco 1992, és un declarat defensor dels Drets Humans i de la inclusió social dels actors més vulnerables de la societat mexicana, com les comunitats indígenes.
"On hi ha violència, despulles, atropellaments... aquí hi ha de ser el periodista, sabent que amb la seva tasca curarà la repressió i la violència", ha manifestat Payán Velver, que en la seva etapa com a senador a Mèxic va treballar activament en la Comissió de Concòrdia i Pacificació del moviment zapatista.
El Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió reconeix la tasca dels mitjans de comunicació, col·lectius o professionals que es distingeixen en l’exercici del periodisme orientat cap a la defensa de les llibertats d’expressió informació i opinió en l’àmbit de la comunitat iberoamericana de nacions.
Amb la concessió d'aquest guardó a Carlos Payán Velver, Casa Amèrica Catalunya vol mostrar la seva solidaritat i complicitat amb els periodistes de l'Amèrica Llatina, una de les regions del món on s'exerceix més violència i intimidació contra els informadors. En els seus darrers estudis, Reporters Sense Fronteres (RSF) alerta de la regressió de la llibertat de premsa a països com Veneçuela o l’Equador i comptabilitza dos periodistes assassinats, a Colòmbia i Mèxic, en el que portem d'any. 6 països llatinoamericans apareixen en els esglaons inferiors (amb color vermell: Guatemala, Hondures, Colòmbia, Veneçuela i Mèxic; amb color negre: Cuba) de la Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa 2015 elaborada per RSF.
El Premi en edicions anteriors
En la seva primera edició, al 2006, el Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica va recaure en la corporació de periodistes colombians Medios para la Paz (MPP), per la seva tasca en l’empenta de l’exercici ètic i responsable del periodisme.
El 2007, en reconeixement als seus 20 anys de trajectòria en defensa de la llibertat d’expressió i els drets humans, la distinció va marxar cap a l’Argentina, per al diari Pàgina 12.
La tercera edició del guardó, al 2008, fou per a la periodista mexicana Lydia Cacho, premiant el seu llarg recorregut professional en el camp de la investigació i la seva lluita contra el crim organitzat, la violència de gènere i la corrupció política.
El quart guanyador del Premi, l’any 2009, va ser el nicaragüenc Carlos Fernando Chamorro, un dels referents del periodisme lliure a l’Amèrica Llatina.
Al 2010, el periòdic salvadorenc Diario Co Latino va rebre la distinció. Fundat al 1890, aquest rotatiu és el degà de la premsa centreamericana i s’ha llaurat un acredit prestigi amb la seva línia editorial democràtica i progressista.
Al 2011, coincidint amb la celebració del centenari de Casa Amèrica Catalunya, el guardó va anar a mans del periodista uruguaià Roger Rodríguez, per la seva trajectòria en defensa dels drets humans.
La periodista xilena Mónica González va obtenir aquest reconeixement al 2012 “com a referent iberoamericà del periodisme independent, rigorós i compromés amb la recerca de la veritat a partir del més escrupulós respecte dels codis ètics professionals”.
L’any 2013, el guardonat va ser el periodista, narrador i assagista mexicà Sergio González Rodríguez per “la fermesa del seu compromís en la divulgació i denúncia de situacions tan inacceptables como els feminicidis –assassinats sistemàtics de dones– de Ciudad Juárez o les trames de violència extrema i corrupció vinculades al narcotràfic a Mèxic, el que li va suposar ser víctima de dos segrestos, tortures, amenaces i persecucions".
L’any passat, la distinció va recaure en la secció espanyola de Reporters Sense Fronteres (RSF) per la seva defensa dels periodistes i col·laboradors dels mitjans de comunicació empresonats o repressaliats arreu del món, i en especial a Llatinomèrica; la seva lluita contra la censura i les lleis de restricció de la llibertat de premsa i el seu treball en la millora de la seguretat dels periodistes, sobre tot a les zones en conflicte.
