Els arqueòlegs peruans i investigadors de l’Instituto de los Andes Hugo Navarro Santander i Pedro Ibérico Portocarrero han pronunciat a Casa Amèrica Catalunya la conferència Chan Chan Patrimoni Cultural de la Humanitat: evidències i interpretacions, sobre la importància del conjunt arqueològic que constitueix la ciutadella prehispànica d’adob més gran del món. Ha presentat l’acte el cònsul general del Perú a Barcelona, Pedro Matallana, junt amb Jaume Morera, responsable d'arqueologia del Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa de Montserrat.
Casa Amèrica Catalunya acull una conferència sobre la importància de la ciutadella del Chan Chan
Els ponents han explicat les conseqüències derivades de la condició de Chan Chan com a capital del regne Chimor, la influència del qual va estendre’s pel Perú entre els segles XI i XV, quan va ser sotmès per l’Imperi Inca. Chan Chan significaria, en la llengua chimú, Sol esplendorós, degut a les altes temperatures que havia de soportar la ciutadella.
El cònsul del Perú ha qualificat la cultura Chimor de ”fascinant”, i n’ha destacat algunes de les seves herències. Com per exemple la canalització dels recursos hidràulics que van facilitar un gran desenvolupament agrícola, o bé les tècniques de recollida d’aigua o els treballs de destil·leria. En altres àmbits, la població del Chan Chan va crear una arquitectura de distribució polifuncional, mentr que en l’artesania va treballar amb habilitat la ceràmica o els teixits.
La cultura Chimor va influenciar tota la costa nord del Perú. Avui ens queden vint quilòmetres de ciutadel·la d’adob, la més gran i ben conservada del món, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1986 i al mateix temps Patrimoni Mundial en Perill pel mateix organisme de les Nacions Unides. Diverses són actualment les amenaces al Chan Chan, des dels fenòmens meteorològics fins a les dificultats econòmiques.
Aquest acte ha estat organitzat per l’Instituto de los Andes i el Consolat General del Perú a Barcelona, amb la col·laboració de Casa Amèrica Catalunya i el Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa de Montserrat.