Casa America Catalunya

A la ciutat mexicana de Monterrey ja escalfen motors per acollir l’any vinent la segona edició del Fòrum Universal de les Cultures, que prendrà el relleu a la inicial de Barcelona 2004. Serà, no hi ha dubte, un dels grans esdeveniments de l’any, i una de les persones que millor coneix les característiques de la trobada és el director de l’ICCI/Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, que va ser director de continguts del Fòrum Barcelona 2004. En una entrevista reproduïda al número 24 del Boletín Fórum Monterrey 2007, en el marc d’una informació titulada “Catalunya en regeneració constant”, Traveria parla de la seva experiència a la cita de la capital catalana, reflexiona sobre la nova etapa de la Casa Amèrica Catalunya i aborda temes com la immigració, la identitat i la cultura. 
 
“El Fòrum Universal de les Cultures va poder sorgir a Barcelona per ser una ciutat mestissa acostumada al diàleg amb altres cultures i a mantenir una identitat cultural pròpia. Amb aquesta iniciativa, sens dubte va aportar un bé majúscul per a la humanitat: que grans pensadors del planeta es reunissin a parlar dels temes que avui ens interessen, i les seves conclusions puguin servir de pauta i guia...Conversa des de Barcelona amb Antoni Traveria Celda, Director General de l’ICCI/Casa Amèrica Catalunya, institució creada a Barcelona al 1911.Què és Casa Amèrica Catalunya?Casa Amèrica Catalunya és una institució que complirà 100 anys d'existència al 2011. Va ser creada per importants empresaris de la societat catalana de l'època, els qui a principis del segle XX van considerar que era bo agrupar-se per col·laborar davant els primers intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina d’aleshores. Temps després es van incorporar sectors universitaris i intel·lectuals i es va ampliar la cooperació a altres àmbits, a més dels estrictament mercantils. Després dels 40 anys de dictadura, s'ha recuperat aquell esperit de Casa Amèrica dels inicis del segle XX. Ara estem compromesos en la projecció de la cooperació cultural entre Catalunya i el conjunt de l'Amèrica Llatina, des del sud del Río Grande fins a Punta Arenas (Xile). Quines funcions té i com opera?El que hem fet ara és transformar aquesta Casa en una fundació on participen tres institucions principals en el patronat: el Govern Espanyol, a través del Ministeri d'Exteriors i Cooperació i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional; el Govern Autònom de Catalunya –el que seria per a vostès un govern estatal– i l'Ajuntament de Barcelona. El 90% de la nostra capacitat de treball està dedicada a l'àmbit cultural, amb molt diversos projectes. Per exemple, a la Fira de Guadalajara de 2004, on Catalunya va ser convidada especial, Casa Amèrica va col·laborar activament assessorant diversos departaments del Govern Autònom de Catalunya. D'altra banda, treballem de manera molt coordinada amb els consolats i col·laborem perquè hi hagi una més fàcil integració cultural i lingüística dels llatinoamericans que vénen a Catalunya. Tenim anualment 300 becaris que cursen estudis superiors en universitats de Catalunya. Quan arriben de Mèxic, Guatemala, Xile, Argentina, Brasil, de qualsevol país, el primer contacte que tenen a Barcelona és aquesta Casa. Som els qui no només els donem mapes de la ciutat i del país, un diccionari, una motxilla plena d'informació; aquestes 300 persones que vénen a especialitzar-se, tenen aquí un lloc d'acollida, un lloc de trobada i assessorament personal.Com definiries “identitat”?La identitat és un concepte complex, però jo diria que és el que uneix i no el que separa. Si ampliem un poc el terme i li afegim algun altre que l’acompanyi: identitat de pobles, identitat de cultures… és la proximitat per alguna cosa que ens uneix, alguna cosa comuna, això implica la identitat. I Amèrica Llatina està molt unida a Espanya no només per l'idioma, sinó també per tradicions, pel fluix migratori d'un país a un altre… Per l'intercanvi de vida. Com has esmentat, l'idioma és un element fonamental en la constitució de la identitat. Com es configura en el cas de Catalunya?Ha tingut moltíssimes transformacions al llarg dels segles. Nosaltres vam ser avassallats per un règim dictatorial que va turmentar Espanya en el seu conjunt, però en el nostre cas teníem una identitat pròpia, a més de la castellana o de l'espanyola: teníem la identitat catalana. La meva llengua materna és catalana, i jo a l'escola mai vaig poder usar el català com a llengua vehicular. És més, en el supòsit que intentés parlar en català, hauria estat castigat. La meva llengua, la meva cultura nativa, identitària, va ser directament anul·lada. Reconstruir això després de 40 anys de dictadura no va ser fàcil. Avui tenim les dues llengües, el castellà i el català. Aquest és un país bilingüe que, en la normalitat, és a dir, a les cases, parla indistintament un idioma i un altre, i barrejats; i hi sabem conviure d'una forma molt agradable, molt còmoda i molt rica. Crec que ara estem en un punt en el qual el castellà i el català han trobat un equilibri. Aquesta és la naturalitat d'aquesta terra en la qual estem, que poden conviure les dues llengües perfectament en una mateixa taula. En un món en el qual hi ha tants idiomes, més de 5 mil, això és un valor, no és una rèmora, al contrari, és una suma. Barcelona és una ciutat que projecta una imatge al món, a Europa, al seu entorn, una ciutat molt viva per història, per tradició, mediterrània i per tant, molt oberta. Els catalans hem estat grans comerciants i aquest passat present també ens marca." Què penses del fluix d’immigrants i de turistes tan fort que es dóna a Barcelona?Aquesta va ser una terra de mestissatge. Catalunya és mestissa, en el millor sentit. El mestissatge, des del meu punt de vista, és molt positiu. Als anys 60 va haver una enorme emigració -més d'un milió i mig de persones- de les zones rurals espanyoles a Catalunya, per treballar en la indústria, era una de les poques zones d'Espanya que estava industrialitzada. Dels 7 milions de persones que avui residim a Catalunya, gairebé la meitat són provinents d'altres terres d'Espanya o de l'Amèrica Llatina o del nord d'Àfrica. En els anys 60 eren d'Andalusia, de Múrcia, d'Aragó o Galícia. Aquesta gent avui segueix vivint a Catalunya, molt pocs van tornar a les seves terres d'origen. L'emigració internacional crea barreges de gran riquesa. Per exemple, a casa meva, la meva dona és francesa, filla de l'emigració espanyola, i parlem català, castellà i francès, i la meva filla, Amanda, estudia anglès i té a penes 5 anys d'edat. Aquestes són una mica les barreges de l'ésser humà: no s’és d'on es neix sinó d'on hom es fa, però d'on neix conserva per sempre la seva cultura, la seva identitat, el seu entorn, i això està sempre per reivindicar-se. Aquest és el futur que hem de cuidar, mimar i pensar que és un tresor.A què creus que es deu que hagi gent que veu malament l'intercanvi i la integració cultural?A una pèssima informació i una pèssima formació. Hem de crear un entorn de tolerància, de comprensió cap a l'un altre, de saber que no es té mai la veritat absoluta de res. La gent que no comparteix aquest criteri de tolerància, de convivència, de comprendre i respectar l'altre en la seva cultura, en la seva forma de pensar, és gent molt primitiva i perjudicial per a la societat. Com va ser que a Barcelona es va crear un esdeveniment com el Fòrum Universal de les Cultures? El Fòrum Universal de les Cultures 2004 a Barcelona va néixer a partir d'una idea genial, de qui és avui president del Govern Autònom Català, Pasqual Maragall. Barcelona és una ciutat que projecta una imatge al món, a Europa, al seu entorn, una ciutat molt viva per història, per tradició, mediterrània i per tant, molt oberta. Els catalans hem estat grans comerciants i aquest passat present també ens marca. Havíem viscut l'Exposició Universal de 1929 i un esdeveniment extraordinari al 1992, els Jocs Olímpics. Aquests van transformar d'una forma espectacular la ciutat. I per aquí es va definir el Fòrum: d'una banda, la necessitat que tenia Barcelona de viure un nou esdeveniment internacional i, per una altra, la visió que els actors destacats en aquest món complex de les cultures s'ajuntessin a reflexionar sobre el nostre futur, mediat i immediat.Vas estar íntimament relacionat amb el que es va donar a Barcelona 2004, què creus que va aportar l'esdeveniment? Anem a deixar la part urbanística de banda, que sí va ser un gran canvi doncs abans la zona en la qual es va desenvolupar el Fòrum era un escombriaire. El Fòrum va plantejar un marc que mai s'havia plantejat en el món: fer una reflexió dels actors principals del planeta, en l'àmbit cultural, en el sentit ampli del terme cultura. Era una oportunitat magnífica de reunir en un mateix lloc a gent destacada; com per exemple, en una mateixa sessió vam tenir set premis Nobel de la Pau. Aquestes persones s'ajunten, parlen i discuteixen, d'aquest diàleg neixen propostes interessants per ser traslladades als governs o a entitats com Organitzacions No Governamentals i altres actors socials. Si els intel·lectuals o la gent que influeix a la societat en els seus diferents àmbits s'ajunten i debaten sobre qüestions essencials per al futur de la humanitat, jo crec que això és una cosa meravellosa. El Fòrum va tenir tota una sèrie de conclusions en els seus diàlegs, això està tot en paper, més ben dit, en edició electrònica. Aquest és un bé tangencial que mana el Fòrum de Barcelona al món, per a qui vulgui recórrer al contingut dels diàlegs i a les seves conclusions. No és menor.Creus que el Fòrum va aconseguir els seus objectius?En el primer Fòrum ens vam equivocar moltes vegades, però era el primer. És com en el cas dels primers Jocs Olímpics, on va haver molts desastres, i en els últims ja no n'hi ha, però s'han realitzat més de 20 Jocs Olímpics. El primer sempre és el que obre camí, però si el Fòrum hagués resultat un fracàs, Monterrey, Ámsterdam i moltes altres ciutats del món que es van interessar per ser seu de la seva segona edició no ho haguessin fet… això em sembla d'una lògica aclaparadora. Cal considerar que uns Jocs Olímpics o un Mundial de Futbol són molt fàcils de vendre, hi ha competència. Però un esdeveniment cultural té una enorme dificultat. Si a més vols oferir cultures identitàries del món i expressions culturals minoritàries, això ja té majors complexitats. Fer un debat d'alt nivell sobre el present i futur de les cultures del món i acostar aquestes cultures a la gent comuna van ser dos objectius que jo crec que es van aconseguir. Era una oportunitat per a qui pogués i tingués el privilegi de visitar el Fòrum, en aquest sentit jo crec que va ser un èxit, com desitjo ho sigui el Fòrum de Monterrey, amb la referència dels errors i virtuts del de Barcelona".
 
Font: Boletín Fórum. Nº 15. Juliol 2006.
         www.monterreyforum2007.org
 
Entrevista realitzada per Eva Nájera