Casa America Catalunya

L’edició que es presenta a Barcelona pretén fomentar el debat i l’intercanvi al voltant de l’experiència al cinema documental duta a terme al Brasil i Catalunya. Es presentaran dues línies documentals: Realitzadors Indígenes  –Vídeo nas Aldeias– i Nou Documental Brasiler. La mostra arrenca avui dimarts amb una destacada producció, Corumbiara, pertanyent al sector dels Realitzadors Indígenes – Vídeo nas Aldeias, produïda l’any passat sota la direcció d’en Vincent Carelli. L’argument que dóna suport Corumbiara – pòster de la qual acompanya aquest text- resulta estremidor: El 1985, l’indigenista Marcelo Santos denuncià una matança d’indígenes a la gleva Corumbiara, a Rodònia, nord del Brasil, i Vincent Carelli filmà el que quedava de les evidències. Massa bàrbar, el cas passa per irreal i cau en l’oblit. Marcelo i el seu equip passen anys cercant els sobrevivents. Dues dècades després, Corumbiara revela aquesta recerca i ensenya la versió dels indígenes.  En l’apartat del Nou Documental Brasiler, la Mostra etnogràfica presentarà dimecres vinent Agreste, producció d’aquest 2010. Agreste pot ser diversos llocs a la vegada, de la mateixa manera que Marcélia Cartaxo pot ser diverses dones, fins i tot ella mateixa. L’actriu és col·locada en situació de trobada amb la Natura i amb d’altres figures femenines, dobles seves en alguna instància.  Per dijous està prevista la projecció, també inclosa en el Nou Documental Brasiler, de Terra deu,Terra com, que narra una història des de la perspectiva d’un protagonista: Pedro de Almeida, buscador de metall de 81 anys, mestre de cerimònies en la vetlla, seguici fúnebre i enterrament d’en João Batista, qui va morir als 120 anys.   El ritual succeeix a l’interior de la província brasilera de Minas Gerais. Al conduir el funeral de João Batista, Pedro ens explica històries carregades de poesia i significats metafísics, que ens fan dubtar de manera constant. L’actuació d’en Pedro i els seus familiars davant la càmera ens provoca, per la seva dramatúrgia espontània, una excitant posada en escena. Fregant els límits entre realitat i ficció, ens preguntem què és cinema i què és vida, què és africà i què és brasiler.  En darrer lloc, ja divendres, dia 17, arriba el torn per als Realitzadors Indígenes – Vídeo Nas Aldeias, amb un doble passi de documentals. La primera projecció de la sessió d’avui, Caçando Capibara / Kuxakuk Xak, se centra en el poble Maxakali. Ells son els tradicionals habitants de les denses regions de la mata atlàntica brasilera, entre el litoral de Bahía i Minas Gerais.   El poble Maxakali practica avui les seves maneres de vida i la seva estètica en un espai desèrtic per explotadors de fusta i latifundistes que, en el decurs dels darrers tres segles, envaïren les seves terres. En quatre campanyes, els caçadors surten amb els seus gossos i esperits aliats en busca de la capibara, una de las úniques espècies de caça que romanen a la regió.  Pel que fa a la segona pel·lícula, Tatakox, fa referència a una altra tribu indígena que, quan les seves dones troben a faltar els nens que van morir de petits, els homes van a buscar les seves despulles i les porten a casa. Així, les mares poden veure-les. A través de la càmera, podem veure d’on els Tatakox treuen als nens. Després, aquell mateix dia, els nens vius de l’aldea son separats de les seves mares pels esperits i portats a la casa dels homes, on es queden per aprendre.  Més informació a www.forumdoc.pindoramacultura.org/