Casa America Catalunya

La Fundació Casa Amèrica Catalunya ha acollit un càlid acte d’homenatge al col·lectiu de retornats catalans amb motiu de la recent signatura d’un conveni de col·laboració entre aquesta entitat i la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya. La sessió ha comptat amb les intervencions d’Ignasi Camós, Adjunt a la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya; Pere Puig-Ferriol, gerent de l’Oficina del Pla d’Ajuda al Retorn (OPAR) de la Generalitat de Catalunya, i Antoni Traveria, director general de la Fundació Casa Amèrica Catalunya. Posteriorment, el Doctor en Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra, Martín Rodrigo Alharilla, ha pronunciat la conferència “Els catalans a Amèrica: un viatge d’anada i tornada”.
Camós ha destacat que el conveni entre la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat i Casa Amèrica Catalunya té per objectiu oferir els serveis de la Fundació als retornats, en el marc de la potenciació dels serveis comuns que l’administració autonòmica presta als components d’aquest col·lectiu. El Pla d’Ajut al Retorn, aprovat pel Parlament de Catalunya al 2002, ja ha reconegut a 650 persones com a retornats en situació de protecció bàsica.  Camós ha admès que “cal millorar la gestió de l’esmentat pla, que per a enguany té un pressupost superior als 300.000 euros.
Puig-Ferriol, de la seva banda, ha assenyalat que estem en un “moment important per al retorn” amb la imminent aprovació de l’estatut de la ciutadania espanyola a l’exterior i una possible reforma al Codi Civil que permetria fer extensiva la nacionalitat espanyola als fills de pare i/o mare espanyola nascuts i/o residents a l’estranger.
En la seva conferència, Martín Rodrigo ha subratllat que el 43% dels catalans que van emigrar a finals del segle XVIII i principis del XIX ho van fer al Carib amb “la voluntat de treballar i estalviar per després retornar. El retorn, doncs, era un moment feliç”. L’expert ha destacat que ja al 1840 es va crear a La Habana el primer Centre Català i que Barcelona es va convertir en punt neuràlgic dels retornats catalans i espanyols, el que va possibilitar que la capital catalana esdevingués epicentre de negocis amb Amèrica.
Martín Rodrigo ha desvetllat que la gran majoria de propietaris d’immobles de l’Eixample barceloní –edificat a finals del segle XIX–  eren “indians”. L’historiador, però, ha lamentat l’absència d’elements iconogràfics que facin visible una relació desconeguda per a la majoria. Tant és així, que només es coneixen a hores d’ara dos edificis amb aquest tipus d’ornamentació: un de situat al Passeig d’Isabel II amb medallons dels pioners castellans que van anar a Amèrica, i un altre al Passeig de Gràcia amb un còndor dels Andes i un medalló amb l’efígie del president argentí Bartolomé Mitre. En aquest context, Rodrigo també ha destacat el Monument a Colom, aixecat en la mateixa època que Barcelona va desbordar les muralles que l’encerclava.