Casa America Catalunya

Mantingut per un text valent i poètic, la companyia italiana Assemblea Teatro fica en escena un espectacle d’emoció enorme i sensibilitat humana que assenyala cruament els crims de lesa humanitat, les atrocitats comeses pels dictadors que es creien impunes contra el seu propi poble. Casa Amèrica Catalunya ja va estrenar, el 14 de octubre del 2009, una altra creació del grup de Tori capitanejat per Sicco, “El funeral de Neruda”, recreació de l’etapa viscuda pel poeta i diplomàtic xilè Pablo Neruda arrel del cop d’Estat i la instauració de la dictadura d’Augusto Pinochet l’any 1973.  Quatre anys de dilatada trajectòria emparen Assemblea Teatro, que realitzaren la seva primera actuació a Barcelona el 1982. Des dels 90, la companyia ha teixit creacions de denúncia i compromís polític davant la situació política d’alguns països de Llatinoamèrica i, en especial, d’Argentina, Xile i Uruguai. Com expressa Renzo Sicco, el seu teatre manifesta una clara intenció de lluitar com a arma contra l’oblit.   En el cas de “Más de mil jueves”, una dona sola asseguda a taula donant-li tombs i tombs als seus records és el seu punt de sortida. A través d’aquesta sòbria i íntima posada en escena dóna pas a un relat esfereïdor sobre un tema comú a tota Llatinoamèrica: l’esquinç de la dictadura.  Assemblea Teatro ha tingut una estreta relació amb l’organització de Madres de la Plaza de Mayo, coneixent també a la Asociación de Abuelas. "Más de mil jueves"  va ser estrenada a Itàlia l’any 2000 amb la presència d’Estela Carlotto, presidenta de la Asociación Abuelas de la Plaza de Mayo. Però la història es remunta encara més enrere en el temps. Com relata Renzo Sicco, conegueren a les Madres l’any 1997, però va ser en el 2000 quan els hi va sorgir la necessitat de fer una obra sobre aquest tema. L’actuació de la companyia a la regió italiana de Sardenya els va fer coincidir amb Massimo Carlotto, autor de "Le irregolari", obra que tracta sobre las Madres de la Plaza de Mayo i en la qual es basa "Más de mil jueves". En paraules del mateix Sicco, recollides per medis periodístics llatinoamericans, “Massimo va venir a veure’ns i jo me’n vaig adonar que ell estava trist, tot i que l’obra que estàvem presentant era còmica. Li vaig preguntar: què et passa, Massimo, perquè estàs trist?. I en Massimo em diu: ‘Avui m’han arribat dos mails, un d’un costat de l’Argentina i l’altre, de l’altra banda, i ambdós m’explicaven la mateixa història: que s’havia mort una mare a  Córdoba i que havia mort una mare a Buenos Aires. Les mares s’estan morint'. Parlarem sobre això, de l’afebliment del moviment de les Madres a causa de la seva edat. Mai havíem pensat en fer una obre de teatre sobre elles, però en aquell moment ens adonarem que era important posar una veu al costat de les Madres, ja que les seus pròpies veus s’estaven afeblint”. L’1 de juliol del 2000, "Más de mil jueves" s’estrenava a Itàlia, just en un moment clau. Recorda Sicco: "En aquell moment, a Itàlia començava un judici contra els militars argentins genocides per vuit casos de desapareguts de nacionalitat italiana; enmig d’ells, la filla d’Estela Carlotto. Estela va anar a Itàlia per al judici i el nostre Parlament va decidir realitzar un homenatge a Estela i ens demanà representar l’espectacle al mateix recinte del Parlament. Així que aquesta va ser la primera representació i un dels pocs espectacles que s’ha representat dins del Congrés italià”.   Després de la invitació d’Estela Carlotto per a presentar l’obra a l’Argentina, la seva estrena allà no va trigar gaire i es va desenvolupar davant la mirada de Madres y Abuelas de las Asociaciones.  "Quan les Madres la van veure, els hi va encantar perquè elles tenien por. Ens van confessar després que temien veure una obra en la que les Madres fossin heroiques. La nostra recreació és molt dramàtica, però al mateix temps molt verídica i això els hi va encantar. A l’endemà, ens digueren que ‘no hem vist una actriu interpretant a una de les mares, sinó que hem vist en escena a una de nosaltres’. I ens convidaren a presentar la peça en la mateixa Plaza de Mayo", relata Renzo Sicco. Annapaola Bardeloni, actriu que en la versió en espanyol d’aquesta obra encarna a una de les mares donant-li veu i cos a tot el moviment, comenta: “Vaig conèixer a les Madres de la Plaza de Mayo, de Córdoba, de Rosario, de totes les parts on encara hi queden. Elles son persones que tenen una història violenta, horrible, però sempre preservada dins d’elles mateixes. És com un dolor que no se’ls hi acabarà mai, però que hi és sempre viu, cuidat i mai expressat amb violència. Aquest és el treball que jo intento fer, quan faig aquest espectacle: Sobretot, no representar una mare, sinó convertir-me en una de les mares”, assenyala Bardeloni.  L’actriu italo-uruguaiana agrega sobre el seu paper: "Per mi és un honor i una responsabilitat, perquè les Madres son ja velletes, i com es diu a l’espectacle, cada dijous a la Plaza de Mayo, las Madres son cada cop menys, així que per a nosaltres resulta com posar una veu més al seu costat, perquè aquesta és una lluita que no s’ha d’acabar mai. Tots els judicis que començaren, ara s’han d’acabar i si Déu pot perdonar, la història no pot perdonar. Un actor pot fer ben poc, però almenys pot explicar i seguir explicant”.